Go back to the list of Online Dictionaries

Instruments musicals (treball)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  embocadura, n f
  • es  boquilla
  • es  embocadura
  • fr  embouchure
  • en  mouthpiece

Parts i accessoris dels instruments

Definition
Part d'un instrument de vent que es fica o s'aplica a la boca.
  • ca  erhu [zh], n m
  • es  erhu
  • fr  erhu
  • en  erhu

Instruments cordòfons

Definition
Instrument cordòfon d'arquet de la família de les cítares, que fa uns 70 cm de llargada i uns 15 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb la taula harmònica de pell de serp i amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda.

Note

  • És un instrument xinès d'ús molt popular. La transcripció de la denominació xinesa segons el sistema Pinyin és èrhú. La transcripció segons el sistema Wade-Giles és erh hu.
  • ca  escaleta, n f
  • ca  guitarra d'ossos, n f
  • es  carrasquiña
  • es  ginebra
  • fr  échelette
  • en  échelette

Instruments tradicionals catalans

Definition
Instrument musical de caràcter popular, constituït per una sèrie de pals o d'ossos units entre si per mitjà de cordes, que es porta penjat del coll i es toca fregant-lo amb un pal.
  • ca  castanyoles, n f pl
  • ca  castanyetes, n f pl sin. compl.
  • ca  esclafidors, n m pl sin. compl.
  • es  castañuelas
  • fr  castagnettes
  • en  castanets

Instruments idiòfons

Definition
Instrument de percussió fet de dues meitats còncaves de fusta o de vori que se subjecten als dits d'una mà i es fan petar l'una contra l'altra.
  • ca  escombreta, n f
  • es  escobilla
  • fr  balai métallique
  • en  wire brush

Parts i accessoris dels instruments

Definition
Instrument de percussió de la bateria, consistent en un feix de tiges metàl·liques muntat a l'extrem d'un mànec a manera de ventall.
  • ca  espineta, n f
  • es  espineta
  • fr  épinette
  • en  spinet

Instruments cordòfons

Definition
Instrument musical antic, espècie de clavicèmbal petit i de cordes transversals a la direcció del teclat.
  • ca  eufoni, n m
  • es  eufonio
  • fr  euphone
  • en  euphon
  • en  euphonium

Instruments aeròfons

Definition
Instrument de vent, de metall, semblant a la tuba.