Back to top
  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • fr  hautboïste
  • en  oboe
  • en  oboist

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca l'oboè.
  • ca  oboè, n m
  • es  oboe
  • fr  hautbois
  • it  oboe
  • en  oboe

Instruments aeròfons

Definition
Instrument aeròfon de fusta, de registre agut, consistent en un tub estret que s'eixampla lleugerament a l'extrem inferior, proveït d'un tudell amb doble llengüeta de canya.
  • ca  oboista, n m, f
  • ca  oboè, n m, f sin. compl.
  • es  oboe
  • es  oboísta
  • fr  hautboïste
  • en  oboe
  • en  oboist

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca l'oboè.
  • ca  ocarina, n f
  • es  ocarina
  • fr  ocarina
  • it  ocarina
  • en  ocarina

Instruments aeròfons

Definition
Flauta globular, sovint de terra cuita, amb vuit forats que es tapen amb els dits.
  • ca  flautí, n m
  • ca  octaví, n m sin. compl.
  • ca  piccolo [it], n m sin. compl.
  • es  flautín
  • es  octavín
  • es  piccolo
  • fr  flûte piccolo
  • fr  petite flûte
  • en  little flute
  • en  octave flute
  • en  piccolo flute

Instruments aeròfons

Definition
Flauta petita de sons aguts i penetrants.
  • ca  octavilla, n f
  • es  octavilla

Instruments cordòfons

Definition
Instrument musical semblant a la bandúrria, amb sis cordes dobles d'acer, usat en les festes populars valencianes.
  • ca  figle, n m
  • ca  oficleide, n m sin. compl.
  • es  figle
  • es  oficleide
  • fr  ophicléide
  • en  ophicleide

Instruments aeròfons

Definition
Instrument de vent, de metall, que consisteix en un tub cònic doblegat totalment sobre ell mateix, amb claus per als dits i embocadura de trompeta.
  • ca  olifant, n m
  • es  olifante
  • fr  olifant
  • it  olifante
  • en  oliphant

Instruments aeròfons

Definition
Trompa de vori emprada a l'edat mitjana com a instrument de senyals per a la guerra o per a la caça.
  • ca  ones Martenot, n f pl
  • es  ondas Martenot
  • fr  ondes Martenot
  • en  ondes Martenot

Instruments musicals

Definition
Instrument electrònic de teclat basat en l'acció de les diferències de freqüència produïdes per dos generadors; consta d'un teclat de sis octives, una cinta, una caixa amb registres, un control d'intensitats i un arpa altaveu que fa de ressonador, on hi ha cordes simpàtiques.

Note

  • Instrument inventat pel compositor francès M. Martenot.
  • ca  òrfica, n f
  • es  órfica
  • fr  orphika
  • en  orphica

Instruments cordòfons