Back to top
  • ca  colissa, n f
  • ca  vara, n f
  • es  vara
  • fr  coulisse
  • fr  jeu coulisse
  • en  case
  • en  slider

Parts i accessoris dels instruments

Definition
Peça mòbil d'alguns aeròfons, constituïda per dos tubs extensibles hermèticament encaixats, la funció dels quals és similar a la que fan en altres instruments, com ara la trompeta, les vàlvules o els pistons.
  • ca  contrabaix, n m
  • ca  verra, n f sin. compl.
  • ca  violó, n m sin. compl.
  • es  contrabajo
  • fr  contrebasse
  • it  contrabbasso
  • en  double bass

Instruments cordòfons

Definition
El més gran dels instruments d'arquet de la família del violí, i de tessitura més greu, de quatre cordes o, modernament, de cinc.

Note

  • La denominació verra és d'ús popular.
  • ca  vibràfon, n m
  • es  vibráfono
  • fr  vibraphone
  • en  vibraphone

Instruments musicals

Definition
Instrument de percussió de làmines d'acer, anàleg al xilòfon, que hom percudeix amb petits martells i produeix un so oscil·lant per mitjà de ressonadors especials.
  • ca  vícitra vina, n f
  • es  vichitra vina
  • fr  vichitra vina
  • en  vichitra veena
  • en  vichitra vina

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon constituït per un mànec llarg, d'uns 90 cm de llargada, sense trasts, als extrems del qual hi ha dues caixes de ressonància esfèriques de la mateixa mida, tradicionalment fetes de carabassa, amb cinc cordes principals, tres bordons i onze cordes harmòniques, que es toca amb un plectre en una mà mentre amb l'altra es pressionen les cordes amb una peça de vidre o de pedra, recolzant-lo a terra en posició horitzontal.

Note

  • És un instrument d'origen indi.
  • La grafia c de vícitra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar. La transliteració segons el sistema internacional és vicitrā vīṇā.
  • ca  vina, n f
  • es  vina
  • fr  vina
  • en  veena
  • en  vina

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

Note

  • És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és vīnā.
  • ca  viola, n f
  • es  viola
  • fr  viole
  • it  viola
  • en  viola

Instruments musicals

Definition
1 1 f. [LC] [MU] Instrument cordòfon de la família del violí, intermediari entre el violí i el violoncel.
1 2 f. [MU] Instrument cordòfon d'origen medieval que es podia tocar amb arc, amb els dits o amb plectre.
  • ca  violista, n m, f
  • ca  viola, n m, f sin. compl.
  • es  viola
  • es  violista
  • fr  violiste
  • it  violista
  • en  viola player
  • en  violist

Músics i altres professionals

Definition
Persona que toca el violí.
  • ca  viola d'amor, n f
  • es  viola de amor
  • fr  viole d'amour
  • en  viola d'amore

Instruments musicals

Definition
Instrument musical de corda fregada característic del període barroc, que es toca en la mateixa postura que el violí o la viola i que té 14 cordes tot i que només se'n toquen 7, ja que les altres 7 vibren en ressonància amb les primeres.
  • ca  viola de gamba, n f
  • es  viola de gamba
  • fr  viole de gambe
  • en  viola da gamba

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon tocat amb arc, desenvolupat en terres de la Corona catalanoaragonesa a partir del segle xv, que s'afinava en quartes i terceres.
  • ca  viola de mà, n f
  • es  viola de mano
  • fr  viole de bras

Instruments musicals

Definition
Instrument cordòfon que es toca polsant la corda directament amb els dits.