Back to top
pala de formatge pala de formatge

  • ca  pala de formatge, n f
  • es  pala para queso, n f
  • fr  palette à fromage, n f
  • en  narrow plane knife, n
  • en  trapezium knife, n

Definition
Estri que consisteix en un mànec i una fulla rectangular amb els dos costats llargs tallants, que serveix tant per a tallar com per a separar formatge d'un bloc.
  • ca  panir, n m
  • es  paneer, n m
  • es  panir, n m
  • fr  paneer, n m
  • fr  panir, n m
  • en  paneer, n
  • en  paner, n
  • en  panir, n

Definition
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta tova cuita i gust àcid, originari de l'Índia.
  • ca  parafinat, n m
  • es  parafinado, n m
  • fr  paraffinage, n m
  • en  waxing, n

Definition
Operació d'acabat que consisteix a submergir el formatge en un bany de parafina líquida o de cera que, en refredar-se, forma una pel·lícula contínua que envolta tota la superfície del formatge.

Note

  • El parafinat, una de les opcions d'acabat possibles, es fa en els formatges sense crosta, normalment industrials.
  • ca  parmesà, n m
  • es  parmesano, n m
  • fr  parmesan, n m
  • it  parmigiano, n m
  • it  parmigiano reggiano, n m
  • en  Parmesan, n
  • en  Parmesan cheese, n
  • de  Parmesan, n m
  • de  Parmesankäse, n m

Definition
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de gust fort i maduració llarga, originari de la província italiana de Parma.

Note

  • 1. El parmesà es presenta en peces molt grosses, de fins a 40 kg.
  • 2. La denominació italiana parmigiano reggiano és una Denominació d'Origen Protegida.
  • ca  pasta, n f
  • es  pasta, n f
  • fr  pâte, n f
  • en  body of cheese, n
  • en  paste, n

Definition
Part interna del formatge.

Note

  • Una manera de classificar els formatges és a partir de la textura i el tipus de pasta. Per exemple, els formatges de pasta tova, que no es premsen i tenen un alt contingut en aigua; els formatges de pasta premsada, en què la quallada es premsa durant l'emmotllat, i també després, per eliminar al màxim el xerigot; els formatges de pasta premsada cuita, en què la pasta s'escalfa per accelerar el drenatge, o els formatges de pasta filada, en què la quallada es reescalfa en el propi xerigot o en aigua fins a arribar a temperatures de 90ºC aproximadament.
  • ca  pecorino, n m
  • es  pecorino, n m
  • fr  pecorino, n m
  • it  pecorino, n m
  • en  Pecorino, n
  • en  pecorino, n

Definition
Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura cuita, madurat durant un període de vuit a dotze mesos i amb gust salat, d'origen italià.

Note

  • Segons la procedència es distingeixen diverses varietats de pecorino: pecorino romà, pecorino sard, pecorino sicilià, etc.
  • ca  crosta, n f
  • ca  cotna, n f sin. compl.
  • ca  escorça, n f sin. compl.
  • ca  pell, n f sin. compl.
  • es  corteza, n f
  • fr  croûte, n f
  • en  rind, n

Definition
Part externa del formatge, que pot presentar fongs, llevats, cera o altres revestiments alimentaris i que té la funció de permetre'n la maduració, protegir-lo o definir-ne característiques exteriors.

Note

  • 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
  • 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.
  • ca  petitsuís, n m
  • es  petit-suisse, n m
  • fr  petit-suisse, n m
  • en  petit-suisse, n

Definition
Formatge fresc, sense sal, suau i cremós fet amb llet de vaca enriquida amb nata, que generalment es presenta en terrines de forma cilíndrica i un pes d'uns 30 grams.
plata de formatge plata de formatge

  • ca  plata de formatge, n f
  • fr  plateau à fromages, n m
  • fr  plateau fromage, n m
  • en  cheese board, n

Definition
Base de fusta, ceràmica o un altre material sobre la qual es col·loca el formatge per a guardar-lo, tapat amb una campana de formatge.
  • ca  premsat, n m
  • ca  premsatge, n m sin. compl.
  • es  prensado, n m
  • fr  pressage, n m
  • en  pressing, n

Definition
Acció de premsar la quallada encara dins del motlle amb l'objectiu de donar forma, soldar les partícules quallades, continuar eliminant-ne el xerigot i aconseguir la humitat desitjada.

Note

  • La pressió i la durada del premsat depenen de la mida del formatge, de la humitat i acidesa de la quallada i també del tipus de llet, ja que per exemple, la llet d'ovella necessita més temps.