pala de formatge
pala de formatge
- ca pala de formatge, n f
- es pala para queso, n f
- fr palette à fromage, n f
- en narrow plane knife, n
- en trapezium knife, n
Definición
Estri que consisteix en un mànec i una fulla rectangular amb els dos costats llargs tallants, que serveix tant per a tallar com per a separar formatge d'un bloc.
panir
panir
- ca panir, n m
- es paneer, n m
- es panir, n m
- fr paneer, n m
- fr panir, n m
- en paneer, n
- en paner, n
- en panir, n
Definición
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta tova cuita i gust àcid, originari de l'Índia.
parafinat
parafinat
- ca parafinat, n m
- es parafinado, n m
- fr paraffinage, n m
- en waxing, n
Definición
Operació d'acabat que consisteix a submergir el formatge en un bany de parafina líquida o de cera que, en refredar-se, forma una pel·lícula contínua que envolta tota la superfície del formatge.
Nota
- El parafinat, una de les opcions d'acabat possibles, es fa en els formatges sense crosta, normalment industrials.
parmesà
parmesà
- ca parmesà, n m
- es parmesano, n m
- fr parmesan, n m
- it parmigiano, n m
- it parmigiano reggiano, n m
- en Parmesan, n
- en Parmesan cheese, n
- de Parmesan, n m
- de Parmesankäse, n m
Definición
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de gust fort i maduració llarga, originari de la província italiana de Parma.
Nota
- 1. El parmesà es presenta en peces molt grosses, de fins a 40 kg.
- 2. La denominació italiana parmigiano reggiano és una Denominació d'Origen Protegida.
pasta
pasta
- ca pasta, n f
- es pasta, n f
- fr pâte, n f
- en body of cheese, n
- en paste, n
Definición
Part interna del formatge.
Nota
- Una manera de classificar els formatges és a partir de la textura i el tipus de pasta. Per exemple, els formatges de pasta tova, que no es premsen i tenen un alt contingut en aigua; els formatges de pasta premsada, en què la quallada es premsa durant l'emmotllat, i també després, per eliminar al màxim el xerigot; els formatges de pasta premsada cuita, en què la pasta s'escalfa per accelerar el drenatge, o els formatges de pasta filada, en què la quallada es reescalfa en el propi xerigot o en aigua fins a arribar a temperatures de 90ºC aproximadament.
pecorino
pecorino
- ca pecorino, n m
- es pecorino, n m
- fr pecorino, n m
- it pecorino, n m
- en Pecorino, n
- en pecorino, n
Definición
Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura cuita, madurat durant un període de vuit a dotze mesos i amb gust salat, d'origen italià.
Nota
- Segons la procedència es distingeixen diverses varietats de pecorino: pecorino romà, pecorino sard, pecorino sicilià, etc.
pell
pell
- ca crosta, n f
- ca cotna, n f sin. compl.
- ca escorça, n f sin. compl.
- ca pell, n f sin. compl.
- es corteza, n f
- fr croûte, n f
- en rind, n
Definición
Part externa del formatge, que pot presentar fongs, llevats, cera o altres revestiments alimentaris i que té la funció de permetre'n la maduració, protegir-lo o definir-ne característiques exteriors.
Nota
- 1. Hi ha crostes naturals, que es creen de manera espontània durant la maduració, i crostes artificials o sintètiques, generalment parafines. Hi ha també crostes florides, en què les floridures poden haver crescut de manera natural i espontània durant la maduració, per l'addició de fongs a la quallada o per la polvorització de la part externa del formatge una vegada ja té la seva forma; crostes amb condiments, com ara carbó vegetal, espècies o herbes aromàtiques, i crostes rentades, que es produeixen fregant la superfície del formatge amb salmorra, llevats, cervesa, ratafia o brisa, entre d'altres, durant la maduració.
- 2. Hi ha crostes comestibles i n'hi ha que no ho són. Les crostes artificials o sintètiques no són comestibles. Entre les crostes naturals, es mengen les que aporten gust o aromes al formatge, que formen part del seu gust, com ara les toves o humides. En canvi, no es mengen les eixutes, dures o deshidratades ja que no aporten res al formatge.
petitsuís
petitsuís
- ca petitsuís, n m
- es petit-suisse, n m
- fr petit-suisse, n m
- en petit-suisse, n
Definición
Formatge fresc, sense sal, suau i cremós fet amb llet de vaca enriquida amb nata, que generalment es presenta en terrines de forma cilíndrica i un pes d'uns 30 grams.
plata de formatge
plata de formatge
- ca plata de formatge, n f
- fr plateau à fromages, n m
- fr plateau fromage, n m
- en cheese board, n
Definición
Base de fusta, ceràmica o un altre material sobre la qual es col·loca el formatge per a guardar-lo, tapat amb una campana de formatge.
premsat
premsat
- ca premsat, n m
- ca premsatge, n m sin. compl.
- es prensado, n m
- fr pressage, n m
- en pressing, n
Definición
Acció de premsar la quallada encara dins del motlle amb l'objectiu de donar forma, soldar les partícules quallades, continuar eliminant-ne el xerigot i aconseguir la humitat desitjada.
Nota
- La pressió i la durada del premsat depenen de la mida del formatge, de la humitat i acidesa de la quallada i també del tipus de llet, ja que per exemple, la llet d'ovella necessita més temps.