Back to top
  • ca  rebentar, v intr
  • ca  rebentar-se, v intr pron
  • es  reventar
  • fr  éclater
  • en  burst, to

Ciclisme

Definición
Perforar-se, un pneumàtic, com a conseqüència de la inserció d'un objecte punxant, l'excés de pressió o el desgast, fins a perdre totalment o parcialment l'aire contingut.
  • ca  rebentar, v intr
  • ca  rebentar-se, v intr pron
  • es  reventar
  • fr  éclater
  • en  burst, to

Ciclisme

Definición
Perforar-se, un pneumàtic, com a conseqüència de la inserció d'un objecte punxant, l'excés de pressió o el desgast, fins a perdre totalment o parcialment l'aire contingut.
  • ca  rebot, n m
  • es  rebote
  • fr  rebond
  • en  rebound

Basquetbol

Definición
Recuperació de la pilota durant el moviment lliure resultant d'un impacte contra el cèrcol o el tauler, com a conseqüència d'un llançament fallat.

Nota

  • Són rebots el rebot defensiu i el rebot ofensiu.
  • ca  rebot, n m
  • es  rebote
  • fr  rebond
  • en  rebound

Esports de pilota

Definición
Moviment lliure d'una pilota o una bola com a conseqüència d'un impacte contra el camp de joc, contra una estructura situada en el camp de joc o bé contra un jugador o una peça del seu equip.

Nota

  • Per exemple, en basquetbol es considera que hi ha rebot després d'un impacte contra un cèrcol o un tauler.
rebot rebot

Tir olímpic, Tir amb arc

  • ca  rebot, n m
  • es  rebote
  • fr  ricochet
  • en  rebound

Tir olímpic, Tir amb arc

Definición
Acció i efecte d'un projectil de ser expel·lit pel blanc com a conseqüència d'haver-lo tocat sense la força necessària o sense l'angle adequat per a penetrar-hi.
rebot defensiu rebot defensiu

Basquetbol

  • ca  rebot defensiu, n m
  • es  rebote defensivo
  • fr  rebond défensif
  • en  defensive rebound

Basquetbol

Definición
Rebot procedent d'un llançament de l'adversari.
rebot ofensiu rebot ofensiu

Basquetbol

  • ca  rebot ofensiu, n m
  • es  rebote de ataque
  • es  rebote en ataque
  • es  rebote ofensivo
  • fr  rebond offensif
  • en  offensive rebound

Basquetbol

Definición
Rebot procedent d'un llançament del propi equip.
rebot uniforme rebot uniforme

Tennis de taula

  • ca  rebot uniforme, n m
  • es  rebote uniforme
  • fr  rebond uniforme
  • en  uniform bounce

Tennis de taula

Definición
Rebot provocat fora d'un partit en què la pilota s'eleva aproximadament a 23 cm de la superfície de joc com a conseqüència d'una caiguda des de 30 cm d'altura, que s'utilitza per a verificar la idoneïtat d'una taula per al joc.
rebotador -a rebotador -a

Basquetbol

  • ca  rebotador -a, n m, f
  • es  reboteador
  • fr  rebondeur
  • fr  récupérateur
  • en  rebound man [m]
  • en  rebounder

Basquetbol

Definición
Jugador que es caracteritza per la seva habilitat a aconseguir molts rebots.
rebotar rebotar

Tir olímpic, Tir amb arc

  • ca  rebotar, v intr
  • es  rebotar
  • fr  ricocher
  • en  rebound, to

Tir olímpic, Tir amb arc

Definición
Ser expel·lit, un projectil, pel blanc com a conseqüència d'haver-lo tocat sense la força necessària o sense l'angle adequat per a penetrar-hi.