clostridi de la diarrea
clostridi de la diarrea
Perills alimentaris
- ca clostridi de la diarrea, n m
- ca clostridi diarreic, n m
- es Clostridioides difficile, n m
- es Clostridium difficile, n m
- fr Clostridioides difficile, n m
- fr Clostridium difficile, n m
- en Clostridioides difficile, n
- en Clostridium difficile, n
- nc Clostridioides difficile
- nc Clostridium difficile
Perills alimentaris
Definición
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les peptostreptococcàcies, que forma espores que, un cop ingerides, poden germinar a l'intestí i produir toxines, les quals poden causar diversos tipus de colitis.
Nota
- 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 37ºC de temperatura. Les espores són resistents a la calor i a l'àcid de l'estómac de l'ésser humà.
- 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà. Clostridioides difficile i les seves espores també es troben molt habitualment al sòl i en l'àmbit hospitalari.
- 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les persones amb la microbiota intestinal alterada o els pacients hospitalitzats són més susceptibles de contreure la infecció.
- 4. Transmissió per via alimentària: No s'ha pogut determinar si la infecció es produeix a causa d'una manca d'higiene en el processament d'aliments o per la presència del bacteri o les seves espores als aliments, especialment la carn, el peix i les verdures.
- 5. El 2016 es va proposar fer referència a aquesta espècie amb el nom científic Clostridioides difficile en substitució de Clostridium difficile, ja que es considerava més precís per raons filogenètiques, taxonòmiques i fenotípiques. Clostridioides significa 'similar a Clostridium'.
clostridi diarreic
clostridi diarreic
Perills alimentaris
- ca clostridi de la diarrea, n m
- ca clostridi diarreic, n m
- es Clostridioides difficile, n m
- es Clostridium difficile, n m
- fr Clostridioides difficile, n m
- fr Clostridium difficile, n m
- en Clostridioides difficile, n
- en Clostridium difficile, n
- nc Clostridioides difficile
- nc Clostridium difficile
Perills alimentaris
Definición
Bacteri grampositiu, anaerobi, mòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les peptostreptococcàcies, que forma espores que, un cop ingerides, poden germinar a l'intestí i produir toxines, les quals poden causar diversos tipus de colitis.
Nota
- 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 35ºC i 37ºC de temperatura. Les espores són resistents a la calor i a l'àcid de l'estómac de l'ésser humà.
- 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà. Clostridioides difficile i les seves espores també es troben molt habitualment al sòl i en l'àmbit hospitalari.
- 3. Grup de risc: Qualsevol persona. S'ha observat que les persones amb la microbiota intestinal alterada o els pacients hospitalitzats són més susceptibles de contreure la infecció.
- 4. Transmissió per via alimentària: No s'ha pogut determinar si la infecció es produeix a causa d'una manca d'higiene en el processament d'aliments o per la presència del bacteri o les seves espores als aliments, especialment la carn, el peix i les verdures.
- 5. El 2016 es va proposar fer referència a aquesta espècie amb el nom científic Clostridioides difficile en substitució de Clostridium difficile, ja que es considerava més precís per raons filogenètiques, taxonòmiques i fenotípiques. Clostridioides significa 'similar a Clostridium'.
Clostridium perfringens
Clostridium perfringens
Perills alimentaris
- ca Clostridium perfringens, n m
- es Clostridium perfringens, n m
- fr Clostridium perfringens, n m
- en Clostridium perfringens, n
- nc Clostridium perfringens
Perills alimentaris
Definición
Bacteri grampositiu, anaerobi, immòbil, en forma de bacil, del gènere Clostridium, de la família de les clostridiàcies, formador d'espores, que en la seva forma vegetativa pot produir toxines, les quals poden causar toxiinfeccions alimentàries.
Nota
- 1. Condicions de reproducció i creixement: Entre 40ºC i 45ºC de temperatura.
- 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i d'animals. També sobreviu al sòl.
- 3. Grup de risc: Infants i persones grans.
- 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum de plats de carn, sobretot carn vermella i d'aviram, refrigerats en condicions no adequades que afavoreixen la multiplicació d'aquest bacteri.
coadjuvant tecnològic
coadjuvant tecnològic
Anàlisi del risc
- ca coadjuvant tecnològic, n m
- ca auxiliar tecnològic, n m sin. compl.
- es auxiliar tecnológico, n m
- es coadyuvante tecnológico, n m
- fr adjuvant de fabrication, n m
- fr agent technologique, n m
- fr auxiliaire de fabrication, n m
- fr auxiliaire technologique, n m
- en processing aid, n
- en technological aid, n
Anàlisi del risc
Definición
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a una matèria primera, un aliment o un dels seus ingredients en la transformació perquè hi compleixi una funció tecnològica i que només roman en el producte final com a residu no intencionat, però tècnicament inevitable, sense efecte tecnològic ni risc sanitari.
Nota
- 1. Els coadjuvants tecnològics que s'utilitzen han de ser avaluats i autoritzats per part de les autoritats competents per a confirmar que són segurs en les quantitats utilitzades, necessaris en els aliments en què s'autoritzen i no confonen el consumidor.
- 2. Els coadjuvants tecnològics es consideren ingredients tecnològics.
- 3. Són exemples de coadjuvants tecnològics un clarificador que s'afegeix al vi per a prevenir-hi fenòmens d'oxidació o un dissolvent d'extracció que serveix per a extreure la cafeïna del cafè o l'oli de les llavors.
cocció
cocció
Conceptes generals
- ca cocció, n f
- es cocción, n f
- fr cuisson, n f
- en cooking, n
Conceptes generals
Definición
Tècnica de transformació i de conservació d'aliments consistent a sotmetre un aliment a un procés tèrmic intens.
Codex Alimentarius [la]
Codex Alimentarius [la]
Anàlisi del risc
- ca Codex Alimentarius [la], n m
- es Codex Alimentarius, n m
- fr Codex Alimentarius, n m
- en Codex Alimentarius, n
Anàlisi del risc
Definición
Compilació de normes, directrius i codis de pràctiques internacionals aprovats per la Comissió del Codex Alimentarius en matèria d'aliments que tenen com a objectiu protegir la salut dels consumidors i assegurar pràctiques equitatives en el comerç internacional d'aliments.
Nota
- 1. El Codex Alimentarius el va crear la Comissió del Codex Alimentarius l'any 1963, un organisme subsidiari de la Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), amb la finalitat de desenvolupar uns estàndards internacionals sobre els aliments i els productes que s'hi relacionen. A mesura que es van produint estudis nous, els estats van incorporant-ne les conclusions a les seves normes alimentàries nacionals i reglamentacions connexes.
- 2. El Codex Alimentarius inclou normes relatives a productes, codis de pràctiques, límits màxims acceptats d'additius alimentaris, contaminants, residus de productes fitosanitaris i medicaments veterinaris.
- 3. La denominació Codex Alimentarius és una expressió llatina que significa 'codi alimentari'.
codi de barres
codi de barres
Conceptes generals
- ca codi de barres, n m
- es código de barras, n m
- fr code à barres, n m
- en bar code, n
Conceptes generals
Definición
Codi format per un conjunt de números i de barres verticals de diferents gruixos que conté informació relativa a un producte o a un lot de productes i que pot ser descodificat per mitjà d'un sistema de lectura òptica, generalment imprès en l'envàs del producte o en l'etiqueta.
codi E
codi E
Anàlisi del risc
- ca número E, n m
- ca codi E, n m sin. compl.
- es código E, n m
- es número E, n m
- fr code E, n m
- fr numéro E, n m
- en E code, n
- en E number, n
Anàlisi del risc
Definición
Codi numèric que identifica els additius alimentaris autoritzats dins de la Unió Europea.
Nota
- 1. El número E d'un additiu alimentari és format per la lletra E , que és la inicial de Europa, seguida de tres o quatre dígits.
- 2. En l'etiquetatge dels aliments els additius alimentaris es designen amb el nom de la seva classe funcional seguida entre parèntesis de la denominació específica de l'additiu alimentari o del número E.
colibacil
colibacil
Perills alimentaris
- ca escheríchia coli, n f
- ca bacil escheríchia coli, n m sin. compl.
- ca colibacil, n m sin. compl.
- es colibacilo, n m
- fr colibacille, n m
- en coli bacillus, n
- en colon bacillus, n
- en colibacillus, n var. ling.
- nc Escherichia coli
- nc E. coli abrev.
Perills alimentaris
Definición
Bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, mòbil, en forma de bacil, del gènere Escherichia, de la família de les enterobacteriàcies, que habitualment no causa cap malaltia, però que, en el cas de les soques patògenes, pot provocar gastroenteritis de diversa consideració i diversos tipus d'infeccions.
Nota
- 1. Condicions de reproducció i creixement: 37ºC de temperatura, si bé algunes soques es poden reproduir a temperatures de fins a 49ºC. També pot créixer en diversos medis creats al laboratori i en ambients aerobis.
- 2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de l'ésser humà i dels animals de sang calenta. Forma part de la microbiota intestinal de l'ésser humà i dels animals i és un dels microorganismes més habituals en aquesta localització. També es troba al sòl, l'aigua i els vegetals.
- 3. Grup de risc: La majoria de soques d'Escherichia coli no són patògenes. Pel que fa als patotips que provoquen diverses afeccions, qualsevol persona és vulnerable a la infecció, si bé, segons el patotip, s'ha observat que les afeccions són més greus en la població infantil, gent gran i persones immunodeprimides.
- 4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot productes crus o poc cuits com carn de vedella i productes derivats, productes làctics sense pasteuritzar, fruita i vegetals, i aigua.
- 5. Escherichia coli és present en grans quantitats en la microbiota intestinal normal de l'ésser humà i els animals on, en general, és innòcua. Tanmateix, s'han determinat diversos patotips d'E. coli enteropatògenes, d'acord amb diferents factors de virulència: E. coli enterohemorràgica (ECEH), subgrup rellevant d'E. coli verotoxígena, la qual pot produir dues verotoxines; E. coli enterotoxígena (ECET) que pot produir una o dues toxines: termolàbil (TL) i termoestable (TE); E. coli enteropatògena (ECEP); E. coli enteroinvasiva (ECEI); E. coli enteroagregativa (ECEA) i E. coli amb adherència difusa (ECAD). Únicament els quatre primers patotips es transmeten a través d'aliments i aigua contaminats. Les soques d'ECEH són les que poden causar complicacions més greus a la salut.
colorant
colorant
Anàlisi del risc
- ca colorant alimentari, n m
- ca colorant, n m sin. compl.
- es colorante, n m
- es colorante alimentario, n m
- fr colorant, n m
- fr colorant alimentaire, n m
- en color, n
- en food color, n
- en colour, n var. ling.
- en food colour, n var. ling.
Anàlisi del risc
Definición
Additiu alimentari que dona color a un aliment, que en reforça el color perdut durant el procés d'elaboració o que en modifica el color.
Nota
- Els colorants alimentaris poden ser naturals o sintètics.
