Diccionari de seguretat alimentària

ca toxina, n f
ca tòxic natural, n m sin. compl.
ca toxina natural, n f sin. compl.
es tóxico natural, n m
es toxina, n f
es toxina natural, n f
fr substance toxique naturelle, n f
fr toxine, n f
fr toxine naturelle, n f
en natural toxicant, n
en natural toxin, n
en toxin, n

Perills alimentaris

Definición

Substància produïda de forma natural per un organisme bacterià, vegetal o animal que provoca efectes tòxics en els altres organismes vius.

Nota

1. Les toxines són produïdes per determinats animals i bacteris, pel plàncton i per determinades plantes i algues microscòpiques com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
2. Les toxines no són perjudicials per als organismes que les produeixen, però ho poden ser per als animals i les persones que les ingereixen a través dels aliments.
3. Per exemple, són toxines d'origen bacterià les produïdes per Vibrio cholerae. Són toxines d'origen animal les que s'alliberen en el verí d'una picada o una mossegada de determinats animals, com les aranyes i les serps. Són toxines d'origen vegetal les produïdes per plantes i algues microscòpiques, dins les quals típicament s'engloben els alcaloides derivats del tropà, els alcaloides derivats de la pirrolizidina, les biotoxines marines, les furocumarines, els glucòsids cianògens, les lecitines, les micotoxines, el muscimol, la muscarina, la solanina i la xaconina.

ca micotoxina HT-2, n f
ca toxina HT-2, n f
es micotoxina HT-2, n f
es toxina HT-2, n f
fr mycotoxine HT-2, n f
fr toxine HT-2, n f
en HT-2 mycotoxin, n
en HT-2 toxin, n
for C₂₂H₃₂O₈

Perills alimentaris

Definición

Principal substància derivada de la micotoxina T-2, de la qual només difereix per l'absència d'un grup acetil en el carboni 4 de la seva estructura molecular.

Nota

1. La micotoxina HT-2 està classificada com a tricotecè de classe A.
2. Exposició per via alimentària: Es forma gairebé exclusivament en els cultius de cereals abans de la collita. L'exposició per via alimentària s'associa, principalment, al consum dels cereals mateixos i d'aliments derivats, com ara el pa, la brioixeria, la pasta, els cereals d'esmorzar i els preparats infantils a base de cereals.
3. Efectes en la salut humana: Es considera que la micotoxina HT-2 té una toxicitat similar a la micotoxina T-2.

ca biotoxina marina, n f
ca toxina marina, n f
ca ficotoxina, n f sin. compl.
es biotoxina marina, n f
es ficotoxina, n f
es toxina marina, n f
fr biotoxine marine, n f
fr phycotoxine, n f
fr toxine marine, n f
en phycotoxin, n
en shellfish toxin, n

Perills alimentaris

Definición

Toxina produïda per diverses espècies de microalgues, principalment les dels grups de les diatomees i de les dinoflagel·lades.

Nota

1. Les biotoxines marines s'acumulen en peixos i mol·luscs filtradors que s'alimenten de microalgues, si bé aquests organismes marins no es veuen afectats pels seus efectes tòxics potencials.
2. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum de peixos i mol·luscs filtradors contaminats en origen (per exemple, cloïsses, musclos, petxines de pelegrí i ostres).
3. Efectes en la salut humana: Produeixen quadres d'intoxicació alimentària aguda en les persones que poden anar des de símptomes lleus fins a la mort, en funció del tipus de biotoxina marina consumida, de la concentració i de les característiques de la persona afectada.
4. Tipus: Es classifiquen en diversos grups: toxines amnèsiques, toxines diarreiques, toxines paralitzants, toxines neurotòxiques, azaspiràcids i ciguatoxines. Les toxines de cadascun d'aquests grups provoquen un quadre d'intoxicació amb una simptomatologia específica.
5. Les biotoxines marines es consideren habitualment un perill químic, però també es poden considerar un perill biològic atès que són produïdes per algues.

ca toxina, n f
ca tòxic natural, n m sin. compl.
ca toxina natural, n f sin. compl.
es tóxico natural, n m
es toxina, n f
es toxina natural, n f
fr substance toxique naturelle, n f
fr toxine, n f
fr toxine naturelle, n f
en natural toxicant, n
en natural toxin, n
en toxin, n

Perills alimentaris

Definición

Substància produïda de forma natural per un organisme bacterià, vegetal o animal que provoca efectes tòxics en els altres organismes vius.

Nota

1. Les toxines són produïdes per determinats animals i bacteris, pel plàncton i per determinades plantes i algues microscòpiques com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
2. Les toxines no són perjudicials per als organismes que les produeixen, però ho poden ser per als animals i les persones que les ingereixen a través dels aliments.
3. Per exemple, són toxines d'origen bacterià les produïdes per Vibrio cholerae. Són toxines d'origen animal les que s'alliberen en el verí d'una picada o una mossegada de determinats animals, com les aranyes i les serps. Són toxines d'origen vegetal les produïdes per plantes i algues microscòpiques, dins les quals típicament s'engloben els alcaloides derivats del tropà, els alcaloides derivats de la pirrolizidina, les biotoxines marines, les furocumarines, els glucòsids cianògens, les lecitines, les micotoxines, el muscimol, la muscarina, la solanina i la xaconina.

ca micotoxina T-2, n f
ca toxina T-2, n f
es micotoxina T-2, n f
es toxina T-2, n f
fr mycotoxine T-2, n f
fr toxine T-2, n f
en T-2 mycotoxin, n
en T-2 toxin, n
for C₂₄H₃₄O₉

Perills alimentaris

Definición

Micotoxina de la família dels tricotecens produïda per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, especialment Fusarium sporotrichoides.

Nota

1. La micotoxina T-2 està classificada com a tricotecè de classe A.
2. Exposició per via alimentària: Es forma gairebé exclusivament en els cultius de cereals abans de la collita. L'exposició per via alimentària s'associa, principalment, al consum dels cereals mateixos i d'aliments derivats, com ara el pa, la brioixeria, la pasta, els cereals d'esmorzar i els preparats infantils a base de cereals.
3. La micotoxina T-2 es metabolitza fàcilment a altres toxines, principalment a la micotoxina HT-2, per l'acció metabòlica de determinats animals, plantes i fongs.
4. Efectes en la salut humana: La micotoxina T-2 no és bioacumulable però, si se n'ingereixen quantitats elevades, pot produir efectes tòxics en la pell i les mucoses, els teixits, el fetge, la sang, el sistema nerviós i el sistema immunitari. També és capaç de travessar la placenta i arribar als teixits del fetus. La micotoxina T-2 podria ser la responsable de la leucopènia tòxica alimentària, una malaltia que va aparèixer en algunes zones de Rússia els anys trenta i quaranta del segle XX.

ca toxines paralitzants del marisc, n f pl
ca toxines PSP, n f pl
es toxinas paralíticas, n f pl
es toxinas paralizantes de los moluscos, n f pl
es toxinas paralizantes de molusco, n f pl
es toxinas PSP, n f pl
es PST, n f pl sigla
fr toxines paralysantes, n f pl
fr toxines paralysantes des mollusques, n f pl
fr PST, n f pl sigla
en paralytic shellfish poisoning toxins, n pl
en paralytic shellfish toxins, n pl
en PSP toxins, n pl
en PST, n pl sigla

Perills alimentaris

Definición

Biotoxines marines produïdes per determinades espècies d'algues dels gèneres Alexandrium, Gymnodinium, Gonyaulax i Pyrodinium, que tenen un efecte paralitzant sobre el sistema nerviós.

Nota

1. Presència en els aliments: Es poden acumular en el marisc de zones de clima tropical o temperat que s'alimenta de microalgues productores i, per aquesta via, poden entrar a la cadena tròfica.
2. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum de mol·luscs bivalves.
3. Efectes en la salut humana: La ingestió de marisc contaminat amb toxines paralitzants del marisc produeix una intoxicació alimentària greu anomenada intoxicació paralitzant per marisc, que es caracteritza per símptomes neurològics que poden provocar paràlisi de les extremitats i que, en casos d'intoxicacions greus, poden arribar a produir una paràlisi respiratòria completa.
4. Exemples: La toxina paralitzant del marisc més tòxica és la saxitoxina.
5. La denominació toxina PSP conté una sigla, PSP, que correspon al nom en anglès de la intoxicació alimentària provocada per aquesta toxina, paralytic shellfish poisoning ('intoxicació paralitzant per marisc').

ca toxines paralitzants del marisc, n f pl
ca toxines PSP, n f pl
es toxinas paralíticas, n f pl
es toxinas paralizantes de los moluscos, n f pl
es toxinas paralizantes de molusco, n f pl
es toxinas PSP, n f pl
es PST, n f pl sigla
fr toxines paralysantes, n f pl
fr toxines paralysantes des mollusques, n f pl
fr PST, n f pl sigla
en paralytic shellfish poisoning toxins, n pl
en paralytic shellfish toxins, n pl
en PSP toxins, n pl
en PST, n pl sigla

Perills alimentaris

Definición

Biotoxines marines produïdes per determinades espècies d'algues dels gèneres Alexandrium, Gymnodinium, Gonyaulax i Pyrodinium, que tenen un efecte paralitzant sobre el sistema nerviós.

Nota

1. Presència en els aliments: Es poden acumular en el marisc de zones de clima tropical o temperat que s'alimenta de microalgues productores i, per aquesta via, poden entrar a la cadena tròfica.
2. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum de mol·luscs bivalves.
3. Efectes en la salut humana: La ingestió de marisc contaminat amb toxines paralitzants del marisc produeix una intoxicació alimentària greu anomenada intoxicació paralitzant per marisc, que es caracteritza per símptomes neurològics que poden provocar paràlisi de les extremitats i que, en casos d'intoxicacions greus, poden arribar a produir una paràlisi respiratòria completa.
4. Exemples: La toxina paralitzant del marisc més tòxica és la saxitoxina.
5. La denominació toxina PSP conté una sigla, PSP, que correspon al nom en anglès de la intoxicació alimentària provocada per aquesta toxina, paralytic shellfish poisoning ('intoxicació paralitzant per marisc').

ca Toxoplasma gondii, n m
es Toxoplasma gondii, n m
fr Toxoplasma gondii, n m
en Toxoplasma gondii, n
nc Toxoplasma gondii

Perills alimentaris

Definición

Protozou, paràsit intracel·lular obligat, del gènere Toxoplasma, de la família dels sarcocístids, que pot causar toxoplasmosi.

Nota

1. Condicions de reproducció i creixement: L'hoste definitiu (els felins, especialment el gat) elimina oocists per la femta, els quals poden ser viables al sòl durant força temps, i poden ser vehiculats per insectes i cucs. Gairebé tots els animals de sang calenta poden actuar com a hostes intermediaris, i poden ser portadors de cists en els teixits.
2. Reservori i localització habitual: El tub digestiu de felins, especialment de gats domèstics o salvatges. Amb les condicions adequades, els oocists poden viure durant un any o més al sòl.
3. Grup de risc: Qualsevol persona. La majoria d'infeccions per Toxoplasma gondii són asimptomàtiques o causen símptomes lleus. Clínicament són rellevants en dones embarassades, recent nascuts amb infecció congènita o persones immunodeprimides.
4. Transmissió per via alimentària: Associada, principalment, al consum de carn crua o poc cuita contaminada amb cists de Toxoplasma gondii, o al consum de vegetals o aigua contaminats.

ca traça, n f
es traza, n f
fr trace, n f
en trace, n

Conceptes generals

Definición

Quantitat molt petita d'una substància, generalment un al·lergogen o un contaminant, que es pot trobar accidentalment en un aliment.

Nota

1. Les traces no es consideren ingredients, ja que no s'han utilitzat voluntàriament en l'elaboració o el subministrament d'un aliment i no necessàriament hi són presents.
2. Les traces poden arribar a un aliment, inclosos els seus components i les matèries primeres, principalment per contaminació creuada en qualsevol fase de la cadena alimentària i de la cadena de subministrament.
3. Els fabricants tenen l'obligació de destacar en l'etiquetatge dels aliments si hi ha risc de trobar traces de determinats al·lergògens que estableix la legislació, de la mateixa manera que ho fan quan aquests al·lergògens figuren en la llista d'ingredients.
4. Tot i que es tracti de quantitats petites d'un al·lergogen, les traces poden comportar riscos per a la salut de les persones amb al·lèrgies alimentàries o intoleràncies alimentàries.

ca traçabilitat, n f
es rastreabilidad, n f
es trazabilidad, n f
fr traçabilité, n f
en traceability, n

Anàlisi del risc

Definición

Propietat d'un aliment, un pinso, un animal o un ingredient destinat a la producció d'aliments que garanteix la possibilitat de reconstruir-ne l'historial, a fi de poder localitzar ràpidament l'origen dels problemes que puguin sorgir durant l'elaboració, la distribució o l'ús i evitar-los en el futur.

Nota

1. La traçabilitat és un instrument de gestió del risc que permet localitzar i retirar del mercat els productes insegurs o que no responen a unes determinades característiques.
2. La traçabilitat és una eina per a conèixer tots els elements que intervenen en l'elaboració d'un producte (matèries primeres, additius alimentaris, envasos, etc.), i totes les fases per les quals passa (recol·lectors, productors, elaboradors, distribuïdors etc.). Permet disposar de tota la informació sobre les característiques d'un producte, de manera que en garanteix els atributs i el dret dels consumidors a la informació.
3. El lot és la unitat bàsica del sistema de traçabilitat, per aquest motiu és imprescindible poder relacionar un lot amb els resultats dels autocontrols.
4. Hi ha diversos tipus de traçabilitat, segons el producte o el punt de la cadena alimentària on s'aplica: la traçabilitat animal, la traçabilitat enrere, la traçabilitat endavant o la traçabilitat interna.

Diccionari de seguretat alimentària

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota