tricotecens
tricotecens
Perills alimentaris
- ca tricotecens, n m pl
- es tricotecenos, n m pl
- fr trichothécènes, n m pl
- en trichothecenes, n pl
Perills alimentaris
Definición
Família de micotoxines produïdes principalment per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium.
Nota
- 1. Tipus: Es poden dividir en quatre classes, segons el grup funcional que presenta la seva estructura química: la classe A, que és la més nombrosa i inclou la micotoxina T-2 i la micotoxina HT-2; la classe B, que inclou el desoxinivalenol i el nivalenol; la classe C, que és poc nombrosa, i la classe D, que inclou la satratoxina.
- 2. Exposició per via alimentària: Es poden formar en els cultius de cereals. L'exposició per via alimentària s'associa, principalment, al consum dels cereals mateixos i d'aliments derivats, com ara el pa, la brioixeria, la pasta, els cereals d'esmorzar i els preparats infantils a base de cereals.
triquina
triquina
Perills alimentaris
- ca triquina, n f
- es triquina, n f
- es triquinela, n f
- fr trichine, n f
- en trichina, n
- nc Trichinella
Perills alimentaris
Definición
Gènere de nematodes, paràsits obligats, de la família dels triquinèl·lids, que poden causar triquinel·losi.
Nota
- 1. Condicions de reproducció i creixement: L'hoste únic (fauna salvatge) té larves enquistades al teixit muscular. El cicle comença quan un carnívor menja carn infestada. Les larves s'alliberen i assoleixen la fase adulta a l'intestí, on es reprodueixen i originen larves vives que s'alliberen al sistema limfàtic i sanguini fins que s'introdueixen als músculs, on s'enquisten. Aquests quists poden ser viables durant anys. L'ésser humà n'és hoste accidental com a conseqüència d'ingerir carn infestada amb larves o quists. Aquests nematodes fan entre 1 i 4 mm de llargada.
- 2. Reservori i localització habitual: Teixit muscular d'animals salvatges, com guineus, llops, ossos o porcs senglars.
- 3. Grup de risc: Qualsevol persona.
- 4. Transmissió per via alimentària: Associada al consum de carn contaminada crua o poc cuita.
