Neoloteca

ca dades de font zero, n f pl
ca dades declarades, n f pl sin. compl.
es datos declarados, n m pl
es datos declarativos, n m pl
es datos zero-party, n m pl
es zero-party data, n m pl
fr données déclaratives, n f pl
fr données déclarées, n f pl
fr données zéro partie, n f pl
fr données zero-party, n f pl
en declarative data, n pl
en declared data, n pl
en zero-party data, n pl
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris a partir de la informació que ells mateixos proporcionen, voluntàriament i explícitament, a requeriment de l'empresa o organització.

Nota

Les dades de font zero solen incloure les dades personals, les preferències de l'usuari i la manera com vol ser percebut o reconegut. Permeten que l'usuari quedi registrat i que l'empresa o organització pugui comunicar-s'hi d'una manera més directa i oferir-li solucions personalitzades, relacionades amb les seves preferències o necessitats.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de font zero (sin. compl. dades declarades)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes dades de font zero i, com a sinònim complementari, dades declarades.

Criteris aplicats

Pel que fa a dades de font zero:

·És un semicalc de la forma anglesa zero-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

·És una forma emparentada amb les denominacions dades de primera font, dades de segona font i dades de tercera font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de font zero fa referència a l'usuari a qui pertanyen les dades, que és, en aquest cas, qui les introdueix o les cedeix voluntàriament a l'organització. Es diferencia de primera font (l'organització que obté directament les dades de l'usuari), de segona font (l'intermediari entre l'usuari a qui pertanyen les dades i l'organització a qui se cedeixen) i de tercera font (els proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades).

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Pel que fa a dades declarades:

·És una forma descriptiva lingüísticament adequada, a partir de l'adjectiu
declarat -ada, referit al fet que les dades han estat comunicades directament per l'usuari a qui pertanyen.

·És una forma coneguda i utilitzada tradicionalment en l'àmbit de les enquestes (referida a les dades que proporciona la persona enquestada, en aquest cas per oposició a dades observades) i en publicitat. També es documenta referida exactament a aquest concepte en alguns textos especialitzats.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-dades de part zero; dades de mà zero: S'ha preferit la forma amb font (de font zero), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa.

-dades declaratives. Té més ús la forma dades declarades.

[Acta 697, 10 d'octubre de 2022]

ca big data, n m
ca dades massives, n f pl
es big data, n m
es datos a gran escala, n m pl
es datos masivos, n m pl
es inteligencia de datos, n f
es macrodatos, n m pl
fr big data, n m
fr données de masse, n f pl
fr données massives, n f pl
fr données volumineuses, n f pl
fr mégadonnées, n f pl
it big data, n m pl
it megadati, n m pl
en big data··, n pl
en big data, n
de Big Data, n pl
de Massendaten, n pl
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Flux molt gran de dades, de procedència i característiques diverses, que només es pot emmagatzemar i gestionar amb l'ajuda d'eines informàtiques específiques.

Nota

1. Les dades que constitueixen el big data poden ser de caràcter personal, professional o institucional i poden provenir de publicacions a les xarxes socials, d'organismes públics, d'empreses, de bases de dades, etc.
2. La forma big data també es refereix sovint a l'àmbit de la informàtica que s'ocupa del desenvolupament d'eines i sistemes per al tractament d'aquest gran flux de dades.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme big data (sin. dades massives)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes big data i dades massives, com a sinònimes.

Criteris aplicats

Pel que fa a big data:

·És un manlleu de l'anglès àmpliament introduït, no tan sols en català sinó també en la resta de llengües.

·Des del punt de vista lingüístic, s'inscriu bé dins el sistema català: no presenta cap combinació ortogràfica aliena a la llengua i permet una pronúncia igual o semblant a l'habitual (big es pronuncia com càstig, amb oclusiva final, i data és un llatinisme de l'anglès que es pot pronunciar sense problema a la catalana) .

·És una forma d'ús corrent entre els experts i documentada en nombrosos textos d'especialitat en català.

·En altres llengües el manlleu també té un ús considerable.

D'acord amb l'ús majoritari, big data s'aprova com a nom masculí singular.

Quant a dades massives:

·És la denominació difosa fins ara des del TERMCAT com a alternativa a big data.

·És una forma motivada semànticament (massiu -iva significa "En massa, en gran quantitat", segons el diccionari normatiu), si bé no remet a la idea 'moviment incessant' o 'flux' que, a banda de la quantitat, caracteritza també el concepte. D'altra banda, l'adjectiu massiu -iva se sol aplicar a quantitats, processos o accions (per exemple, dosi massiva, producció massiva o arribada massiva) i no a elements individuals com és el cas aquí.

·És una forma força utilitzada i es documenta tant en textos especialitzats com en obres terminològiques i enciclopèdiques.

·Té el vistiplau de la majoria d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenten denominacions similars.

Formes desestimades

-macrodades, megadades: Aquestes formes tenen molt menys ús que big data i que dades massives. Semànticament són menys clares que dades massives, ja que poden suggerir la idea que les dades són molt grans i no que la quantitat de dades és molt gran.

Es descarta l'aprovació de dades massives com a designació única tenint en compte que el manlleu anglès està molt introduït en català i que ha esdevingut una forma pràcticament internacional, amb un sentit que va més enllà de la idea de 'gran quantitat de dades'.

[Acta 693, 13 de juny de 2022]

ca dades de primera font, n f pl
ca dades pròpies, n f pl sin. compl.
es datos de primera fuente, n m pl
es datos de primera mano, n m pl
es datos de primera parte, n m pl
es datos propios, n m pl
fr données de première main, n f pl
fr données internes, n f pl
fr données propriétaires, n f pl
en first-party data, n pl
en primary data, n pl
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'una forma híbrida (anglès/català)**

Informàtica > Estructura de les dades, Empresa > Màrqueting. Comercialització > Màrqueting digital, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definición

Conjunt de dades que una empresa o organització recopila dels seus usuaris, mitjançant eines pròpies, a partir del comportament que tenen o de les accions que fan a les seves aplicacions o pàgines web.

Nota

Les dades de primera font inclouen, per exemple, les visites dels usuaris al lloc web, el retorn que han fet a les accions publicitàries, les respostes a enquestes, etc. Les dades de primera font són fiables i molt valuoses, perquè s'obtenen directament de l'usuari a qui pertanyen i, per tant, se'n coneix l'origen.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme dades de primera font (sin. compl. dades pròpies)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes dades de primera font i, com a sinònim complementari, dades pròpies.

Criteris aplicats

Pel que fa a dades de primera font:

·És un semicalc de la forma anglesa first-party data, que no té encara una traducció fixada en català.

·És una forma emparentada amb les denominacions dades de font zero, dades de segona font i dades de tercera font, que designen conceptes relacionats del mateix àmbit.

·Pot considerar-se una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: el sintagma de primera font fa referència a l'organització que obté directament les dades de l'usuari. Es diferencia de font zero (l'usuari a qui pertanyen les dades), de segona font (l'intermediari entre l'usuari i l'organització a qui se cedeixen) i de tercera font (els proveïdors sense cap vinculació directa amb les dades).

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Pel que fa a dades pròpies:

·És una forma descriptiva lingüísticament adequada. L'adjectiu pròpies fa referència al fet que l'organització recopila les dades directament.

·És una forma emparentada amb dades de tercers, que designa un concepte relacionat.

·És una forma ja utilitzada per a designar el concepte.

·Té el vistiplau d'especialistes del sector.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-dades de primera part; dades de primera mà: S'ha preferit la forma amb font (de primera font), que remet directament a l'origen de les dades (font és "Origen d'una cosa", segons el diccionari normatiu) i, per tant, pot resultar més precisa, si bé al diccionari normatiu l'expressió de primera mà significa "de la font mateixa".

-dades primàries: Aquesta forma ja té ús per a denominar les dades que un investigador ha pogut reunir directament per a la seva recerca, o bé, en història, les dades directes, creades durant el període que s'analitza. Tot i que podria funcionar també en aquest context, les formes dades secundàries i dades terciàries, en canvi, no acaben de ser vàlides com a alternatives als termes anglesos relacionats second-party data i third party data.

-dades internes: No es considera una forma prou precisa.

[Acta 697, 10 d'octubre de 2022]

ca lliurat a frontera, n m
ca DAF, n m sigla
es entregada en frontera, n m
es DAF, n m sigla
fr rendu à la frontière, n m
fr rendu frontière, n m
fr DAF, n m sigla
fr RAF, n m sigla
it reso frontiera, n m
it DAF, n m sigla
en delivered at frontier, n
en DAF, n sigla

Economia > Comerç > Comerç internacional

Definición

Incoterm que obliga el venedor a lliurar la mercaderia, un cop s'ha despatxat a la duana per a l'exportació, en un punt convingut de la frontera, entre les duanes.

Nota

1. A Incoterms®2010, l'incoterm DAF (lliurat a frontera) ha estat substituït per l'incoterm DAP (lliurat a lloc).
2. La sigla DAF correspon a la denominació anglesa delivered at frontier.

ca stupa, n m
ca dàgoba, n m sin. compl.
es dagaba
es dagoba
es stupa
fr dagoba
fr stoupa
fr stûpa
it dagoba
it stupa
en dagoba
en stupa

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos

Definición

Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi relíquies, d'origen indi, característic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de túmul semiesfèric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sosté un o diversos para-sols d'honor.

Nota

Stupa és la denominació que rep a l'Índia i dàgoba a Sri Lanka.

ca dalecàrlia, n f
es dalecarlia
fr dalecarlia
en dalecarlia

Esport > Esports aquàtics > Natació artística

Definición

Figura iniciada en posició de decúbit pron que consisteix a adoptar, successivament i amb les transicions pertinents, les posicions de carpa endavant, de grua, de castell i de cama de ballet i de decúbit supí.

ca dallada, n f
es ancho de barrido
es ancho de exploración
es ancho de observación
fr largeur de couloir
fr largeur de fauchée
it larghezza della strisciata
pt largura de varredura
en swath
en swath width

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definición

Amplada de l'espai escanejat, que és perpendicular a la direcció seguida per l'aeronau o la nau espacial que duu a terme la teledetecció.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme dallada:

El Consell Supervisor dona el vistiplau a la forma neològica dallada -si bé fa notar que aquest calc de l'anglès no és prou precís i no està tan motivat des d'un punt de vista semàntic com la forma anglesa swath(1)- perquè és una denominació catalana sintètica que pot substituir més fàcilment el manlleu que la resta d'alternatives descriptives presentades (amplada d'escaneig, amplada de franja, amplada de faixa, etc.) i perquè compta amb el suport de tots els especialistes assistents a la sessió de normalització.

El Consell Supervisor bandeja el sinònim complementari amplada d'escaneig, acordat a la sessió de normalització, perquè considera que és una denominació excessivament descriptiva que pot dificultar la implantació de la denominació neològica aprovada.

El Consell Supervisor també descarta l'alternativa metafòrica rem, que en l'àmbit de l'agricultura correspon amb precisió a l'anglès swath,(2) perquè és una forma poc coneguda en l'àmbit general per a fer referència a una faixa d'herba o de camp -el substantiu rem més aviat se sol associar a l'instrument utilitzat per a remar-, de manera que la motivació semàntica d'aquesta forma és força opaca i es considera que això en podria dificultar la implantació.

(1) D'una banda, la forma dallada en l'àmbit de l'agricultura designa l''operació de dallar', i dallar és 'segar amb la dalla', de manera que l'ús d'aquest substantiu en l'àmbit de la teledetecció és metafòric, basat en el fet que l'acció realitzada amb una dalla i, més especialment, l'espai que recorre la dalla en un camp, pot assimilar-se a l'operació dels sensors o, més concretament, a l'espai que recorren els sensors per la superfície d'escaneig; en l'àmbit de l'agricultura, però, dallada únicament designa una acció, mentre que en teledetecció fa referència a l'amplada d'un espai. D'altra banda, la denominació anglesa swath, a partir de la qual s'ha proposat la forma dallada, en l'àmbit de l'agricultura ja no fa referència únicament a l'acció de dallar, sinó que també designa "The path cut in one course" o "A row of cut grain or grass left by a scythe or mowing machine"; a més, en llengua general swath ha passat a designar en anglès qualsevol tipus de franja ("A long broad strip or belt"), de manera que l'ús de swath en l'àmbit de la teledetecció per a fer referència a l'amplada d'un espai de terreny està més motivat des d'un punt de vista semàntic que la forma catalana dallada, definida únicament com l'acció de dallar.

(2) El substantiu rem es recull al Diccionari català-valencià-balear, com a deformació dialectal de reng, amb els significats propis de l'àmbit de l'agricultura següents: "Faixa o tira d'herba o de cereal que el dallaire talla i que roman estesa a terra" i "Faixa de camp que cada segador ha de segar, assenyalada prèviament pel davanter o majoral".

[Acta 550, 6 de setembre de 2012]

ca damajoana, n m
es damajuana
en demijohn

Indústria > Indústria surera

Definición

Tap cònic, que fa 40,5-45 mm de llargada per 25-79 mm de diàmetre, que s'utilitza per a tapar garrafes.

ca damer de bosc, n m
fr mélitée de Fruhstorfer, n f
nc Melitaea celadussa

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Melitaea

Nota

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

Imagen de un resultado de un térmio del cercaterm

ca damer de la blenera, n m
es doncella modesta, n f
fr mélitée du bouillon-blanc, n f
it melitaea di Diana, n f
en lesser spotted fritillary, n
nc Melitaea trivia

Zoologia > Insectes

Definición

Taxonomia: Nimfàlids > Nimfalins > Melitaea

Nota

Vegeu el document Criteris per a la denominació comuna de les papallones diürnes dels territoris catalans (<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioComunaPapallones.pdf>), aprovat d'acord amb l'acta del Consell Supervisor núm. 566 (14 de novembre de 2013).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Nota

Definición

Nota