Argot culinari i gastronòmic

Plat popular català, a base de carn i freixura fregida i cuinada amb patates o moniatos.

Branca de l'agricultura que s'ocupa de l'estudi, el conreu i la producció dels arbres i les plantes fruiters.

Cetohexosa que es dona en estat lliure, juntament amb la glucosa i la sacarosa, en la fruita i la mel, i combinada en alguns oligosacàrids. Es transforma en glucosa i com a aliment té el mateix valor que la glucosa.

Que consisteix en aliments simples i poc abundants.

Que s'acontenta amb aliments simples i poc abundants, moderat en el menjar.

Dit de l'animal que solament s'alimenta de fruita o vegetals. Les fruites són l'aliment natural de l'home.

Fruit fresc que es menja de postres, que s'utilitza en pastisseria i en confiteria. Encara que siguin exòtiques o de regions temperades, les fruites es reparteixen en tres grups: les fruites riques en aigua (fins al 90%) i en vitamina C, que són refrescants, proporcionen àcid ascòrbic i minerals, i són més o menys calòriques segons la seva producció de sucre; les fruites riques en glúcids (castanyes, dàtils, prunes, panses, tota la fruita seca), que són energètiques i proporcionen de 200 a 300 cal per 100 g; i les fruites riques en lípids i pobres en aigua (nous, ametlles, avellanes), que aporten molt calci i vitamina B, són molt calòriques (650 cal per 100g) i ocupen un lloc important en l'alimentació, però no poden substituir la fruita fresca, que segueix essent indispensable, ja sigui al final dels àpats o entre ells.
Quan no es consumeixen fresques i al natural, les fruites serveixen per a confeccionar confitures, melmelades, compotes i gelees, així com per a preparar begudes alcohòliques. Hi ha la fruita gelada, unes postres formades per una fruita la pell de la qual es buida i es farceix amb un gelat o amb una altra preparació, tot barrejat amb la seva polpa. També, les fruites confitades, conservades en sucre mitjançant banys successius de xarop que substitueixen l'aigua natural de les fruites. També hi ha les fruites en alcohol, les fruites en conserva de llauna, les fruites en vinagre en flascons de vidre com les hortalisses confitades, les macedònies o fruites macerades i refrescades un cert temps en moscatell, vi dolç o licor. Finalment les fruites en conserva són fruites carnoses, conservades al natural o en almívar, en terrines o pots de llauna després d'haver estat esterilitzats. La conserva amb prou feines modifica el valor nutritiu de les fruites. Segueixen essent riques en vitamines i estan més sanes que les fruites fresques, sobretot quan aquestes últimes es manegen sense cura i estan emmagatzemades durant un cert temps.
Encara que les fruites en general s'empren en preparacions culinàries dolces (postres, pastissos, conserves, confitures, melmelades, compotes), així com per a preparar begudes, alcohòliques o no, també solen acompanyar les carns, l'aviram, el peix i les hortalisses, i cada gènere és avinent amb unes determinades fruites: aviram i porc (plàtan i ananàs), caça i gall dindi (castanyes, gerds, groselles), truites de riu i pollastre (ametlles i pinyons), ànec, oca, porc i vedell (cireres, figues i taronges), guatlles (raïm), conill, porc i paó (figues seques, panses, pinyons, prunes seques).

Postres gelades fetes d'una fruita buidada i després farcida o replena d'un sorbet (refresc gelat) fet amb la seva polpa aromatitzada o no.

Fruita sense polpa tancada en una clofolla
o pellofa llenyosa, com ara les nous, ametlles, avellanes, etc.

Llonganissa llarga i prima molt apreciada. Se sol menjar d'entreteniment, com a part dels entremesos, en entrepans, etc., però sempre com a primícia de les llonganisses que s'estan assecant i es mengen més tendres.