Argot culinari i gastronòmic

Trena de joncs, d'espart, etc., on se subjecten per les cues una partida d'alls, de cebes, etc.

Massa alimentosa que s'obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa. Es distingeixen tres classes o tipus de formatges: el fresc (o blanc), els formatges fermentats (els més nombrosos i els més variats) i els formatges fosos. La majoria són de llet de vaca sola, amb les addicions que correspon a cada especialitat. Hi ha els de cabra i els d'ovella purs, sense mescla de cap altra classe de llet i, finalment, hi ha els de llet mesclada de cabra i de vaca, d'ovella i de vaca, i també de cabra, d'ovella i de vaca. Els formatges són molt energètics i rics en proteïnes (més digestives que les de la llet): 100 g de gruyère aporten de sobres més proteïnes que 250 g de carn. Els formatges durs contenen més lípids que els tous. Són rics en calci, tenen vitamines B2, però les B3 i les A són parcialment destruïdes, i la C n'ha desaparegut. Es distingeixen segons el percentatge de matèries grasses que contenen: van del 20 al 75%. S'han de conservar a la part baixa del refrigerador, embalats hermèticament. Es treuen del refrigerador una hora abans de consumir-los. Per a apreciar-los és desitjable disposar d'un assortit de pans (de pagès, de sègol, integral). Molts formatges s'utilitzen a la cuina com a ingredient de base o com a condiment. Hi ha una gran varietat de plats típics que tenen com a ingredient el formatge. Amb formatges es preparen diverses salses per a amanir i reforçar amanides crues.

Formatge preparat exclusivament amb llet de cabra i que conté com a mínim un 45% de matèries grasses. També hi ha formatges que estan fets amb una mescla de llet de vaca i llet de cabra.

Formatge que conté entre un 45 i un 60% de matèria grassa.

Safata de fusta o d'un altre material, coberta per una campana de vidre o plàstic translúcid, en què es guarda i se serveix el formatge quan el client demana la safata dels formatges per escollir el que més li agradi.

Pastís que consisteix en una panada untada de llard o d'oli i farcida de diferents aliments, com ara carn i verdures, en el qual predomina el formatge, que és el que li dona el nom. Propi de les illes Balears.

Aparell de cocció derivat del forn de pa, l'origen del qual es perd en el temps. Els forns moderns poden estar incorporats a les cuines o ser independents. Ja sigui de gas o elèctric, el forn de les cuines actuals està proveït d'un termòstat que li regula la temperatura, en general de 110º a 310º C, i d'un botó de graduació que va de l'1 al 10. Hi ha també el forn elèctric de calor giratori o d'aire calent bombejat, en el qual la temperatura s'eleva més ràpidament que en un forn clàssic i les coccions són més uniformes, però menys enrossides.

Aparell elèctric de cocció que té una font d'energia constituïda per unes ones ultracurtes d'alta freqüència produïdes per un magnetró. És molt pràctic per a descongelar o simplement reescalfar plats ja cuinats o gèneres crus; en canvi, només és regular per a coure hortalisses i peixos, i inadequat i impropi per a ensajornar i enrossir les carns. Investigacions científiques recents han demostrat que treballar a prop d'aquests aparells, exposant-s'hi massa sovint, pot produir càncer de cervell.

Forn on es cou el pa. Fins ben avançat el segle XX, el forn o la fleca va seguir essent artesana. La pastera mecànica data de 1920. El forn, abans alimentat amb llenya i després amb carbó, avui s'escalfa amb electricitat, amb gas o amb fuel. S'han introduït diverses millores tècniques, per facilitar i augmentar la producció, però la qualitat del pa no ha millorat, ans al contrari; el pa d'abans és sols un record.

Utensili de cuina, de servir o de taula, amb forma de forca i dues, tres o quatre dents. Fins al segle XVIII, l'ús de la forquilla a taula era desconegut. Els mateixos reis menjaven amb els dits tot el que no era servit en les escudelles, per a les quals sí que tenien culleres, ja que són tan antigues com els ganivets o coltells. Les primeres forquilles de taula sols tenien dues dents, amb el temps i paulatinament en varen tenir tres i, finalment, quatre. Les seves formes i mides són molt diverses: n'hi ha per a carn i per a tot ús, per a menjar el peix, per a les postres, per a la fruita, per a servir-se els cargols, per a ostres, per a marisc i per a la fosa de formatge (fondue).