Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  flor, n f
  • es  flor
  • fr  fleur

Definició
Les flors han tingut sempre un paper important en la gastronomia. S'empren principalment en begudes aromàtiques i per a fer licors (ratafies). D'altra part, algunes espècies i alguns condiments molt coneguts són flors: clavell d'espècia, flor de taronger, amb la qual es fa l'aigua de tarongina, tàperes, etc. En les amanides el seu paper és simplement decoratiu i es disposen en rams o en corona sempre en harmonia de color amb la resta d'ingredients. Algunes flors són especialment adients per als bunyols, les de carabassera es mengen farcides i, també se'n fan truites. Amb algunes es fan infusions que es beuen o s'utilitzen per a coure menjars al vapor. Les flors de sajolida s'avenen amb el vedell i el bou, les de sàlvia amb el porc, i les de menta i farigola amb el xai.
  • ca  flor de farina, n f
  • es  flor de harina
  • fr  fleur de farine

Definició
Farina treta de la part més dura del gra de blat, que és la més rica en gluten (element proteínic de la farina). La flor de farina és una farina superior, obtinguda reduint les sèmoles amb trituradores de cilindres llisos. El pa de flor de farina o pa vienès té un sabor d'avellana agradable.
flor de la carabassonera flor de la carabassonera

  • ca  badoc, n m
  • ca  flor de la carabassonera, n f sin. compl.
  • fr  fleur de courge

Definició
Flor que produeix la carabassonera i que dona carabassons. S'empra en cuina per a fer truites de flors, fins i tot farcides.
  • ca  florejar, v tr
  • es  florear
  • fr  fleurer

Definició
Tirar algunes polsades de farina sobre la taula de treball o dins d'un motlle per evitar que la pasta s'enganxi, en treballs de pastisseria. En forneria o fleca, empolsar els motlles doblegats de planxa amb una farina de sègol especial anomenada farina de floreig.
  • ca  florit -ida, adj
  • es  mohoso
  • fr  moisi

Definició
Dit de l'aliment que és cobert de floridura: un pernil dolç, un embotit, un formatge, el pa, etc. En alguns casos, l'aparició de floridura forma part del procés de curació, com en els formatges; en la majoria dels casos, però, és símptoma de la degradació de la matèria i s'ha de consumir el producte abans no sigui incomestible o, pitjor, tòxic.
  • ca  floró, n m
  • es  florón
  • fr  fleuron

Definició
Petita peça de pasta fullada en forma de lluna, de peix o de fulla, retallada amb un tallapastes acanalat en una pasta de full estirada de fins a 3 cm de gruix i cuita al forn. Els florons serveixen per a guarnir alguns plats i per a decorar patés.
  • ca  flota anisada, n f

Definició
Bolet de 7 cm d'alçada i 4 d'amplada. Barret en forma d'embut irregular, ondulat, glabre; de marró clar a torrat. Làmines més clares que el barret. Carn blanca d'olor anisat. Peu excèntric. Els exemplars joves són comestibles. Es produeix en grups atapeïts a les soques dels arbres tallats. Temporada: tardor.
  • ca  fogassa, n f

Definició
Massa de formatge semblant a un pa.
  • ca  fogassa, n f

Definició
Pastís elaborat amb farina, a l'estil d'una coca.
  • ca  fogassa, n f
  • es  hogaza

Definició
Pa gran, rodó i pla, dels que esmenta Cervantes a El Quixot.