Argot culinari i gastronòmic

Fer pudor, mala olor, una carn, un peix o un altre gènere per haver-se passat.

Pervenir a un nivell més alt, a un grau superior d'intensitat.

Gallina jove engreixada en una gàbia en la penombra. Aquest procediment priva que l'animal arribi a la maduresa sexual i dona uns exemplars de carn tendra i molt blanca, de gust delicat i amb una cobertura de greix important. Igual que el capó, la pularda gairebé ha desaparegut, però es dona aquest nom a un pollastre que pesi uns dos quilos o més. En cuina, la pularda generalment es rosteix a l'ast, es cou a la brasa, es fregeix o es bull, ja que si es rostís a la graella es fondria tot el greix. Les preparacions d'alta cuina per a la pularda poden ser fredes o calentes, ja que és una peça de bona aparença, però més insípida que el pollastre, sobretot que el gratapallers de pagès. La pularda admet la majoria de preparacions i cuinats del pollastre. Algunes de les receptes famoses que se li han dedicat han fet història a la cuina.

Sac cec que es troba a l'interior del cos dels ocells i els mamífers amb funció respiratòria. Els pulmons són part o totes les despulles que donen nom a plats de cuina popular.

Beguda alcohòlica d'origen mexicà obtinguda per fermentació del suc de l'atzavara. El pulque recorda la sidra, es beu fred i és una beguda molt popular.

Que es troba reduït a l'estat de pols, que té la consistència de la pols.

Punt amb què un aliment està cuit amb un determinat grau d'intensitat. Normalment s'aplica a la carn a la brasa, planxa o rostida, especialment per al bistec: bistec blau molt sagnant o tomba i tomba, bistec sagnant, bistec semisagnant, bistec al punt.

Moment en què les clares d'ou, en batre-les, agafen una consistència ferma, de certa semblança amb la neu. Les clares a punt de neu serveixen per a preparar un gran nombre de postres i pastissos. D'altra part, també serveixen per a afegir a certes preparacions culinàries, com ara els merengues, els ous a la neu o el suflé, una preparació que té moltes variacions, però que sempre té com a element indispensable la clara a punt de neu.

Que no té mescla.

Lliure d'imperfeccions, d'elements dolents.