Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  llamprea, n f
  • ca  llampresa, n f sin. compl.
  • ca  xuclador, n m sin. compl.
  • es  lamprea
  • fr  lamproie

Definició
Peix que es caracteritza pel seu cos cilíndric, nu i viscós, sense aletes parelles i amb la boca circular i suctora, proveïda de nombroses rengleres de dents còrnies, adaptades per a la succió. Esquelet cartilaginós, propi de vertebrats molt inferiors, amb una sola aleta dorsal a la meitat posterior del seu cos i set parells d'orificis branquials (ganyes) al costat del coll. Dors gris-blavós amb taques fosques i ventre més clar. Peix blau. Temporada: febrer-abril. En cap cas no sobrepassa els 90 cm de llargària. Aquest peix, fora de Galícia, és pràcticament desconegut, però els gallecs n'augmenten d'any en any la cotització, i tenen diverses receptes per a preparar-lo, fins i tot en empanades (especialitat gallega exquisida).
  • ca  xucrut, n f
  • es  chucrut
  • fr  choucroute

Definició
Col blanca picada finament i fermentada en una salmorra aromatitzada amb baies de ginebre.
  • ca  xucrut, n f

Definició
Plat preparat amb xucrut acompanyada de xarcuteria, de carn de porc i de patates al natural. Hi ha una variant que és la xucrut de peix, que fins i tot admet el bacallà.
  • ca  xufla, n f
  • es  chufa
  • fr  souchet

Definició
Tubercle comestible de la xuflera, dolç, com un cigronet de gros, que es menja eixut o bé s'empra per a preparar orxata. També es consumeix torrat com les castanyes. De la xufla, també se n'extreu un oli (que no es congela als 0º C i que no es torna ranci), així com una farina utilitzada en pastisseria.
  • ca  cansalada, n f
  • ca  carnsalada, n f sin. compl.
  • ca  xuia, n f sin. compl.
  • ca  xulla, n f sin. compl.
  • es  tocino
  • fr  lard

Definició
Greix situat sota la pell del porc. Segons si és entreviada de carn, es distingeix la cansalada magra (que pot ser fresca, salada o fumada) i la cansalada grassa. Antany base de l'alimentació (en les sopes essencialment), la cansalada té avui el paper de condiment més que no pas el de cos gras. La cansalada magra o ventresca està constituïda pel pit del porc, els músculs del qual estan separats per capes de greix. Hom talla llenques de mida variable i d'empraments diversos: enllardar carns magres, entatxonar rostits, cuinar els saltats, estofats, civets, acompanyar llegums, amanides, ous, broques, etc. La cansalada grassa o de cobertura se situa entre la carn i la cotna; la capa propera a la carn, anomenada fundent, serveix per a preparar el llard, mentre que la capa veïna de la cotna, anomenada cansalada dura, forneix les carns albardades i serveix per a fer rostes o xulles (segons la comarca).
  • ca  xulla, n f
  • ca  xuia, n f sin. compl.

Definició
Costella de porc, de xai, de cabra o de boví amb una porció de carn adherida, i que es menja fregida o torrada.
  • ca  xulla, n f
  • ca  xuia, n f sin. compl.
  • es  torrezno

Definició
Llenca de cansalada fregida.
  • ca  xuixo, n m
  • es  chucho
  • fr  chou crème

Definició
Dolç de forma més o menys cilíndrica, farcit amb crema i recobert de sucre. Molt consumit a tot Catalunya. Es creu que és originari de Girona.
  • ca  cansalada, n f
  • ca  carnsalada, n f sin. compl.
  • ca  xuia, n f sin. compl.
  • ca  xulla, n f sin. compl.
  • es  tocino
  • fr  lard

Definició
Greix situat sota la pell del porc. Segons si és entreviada de carn, es distingeix la cansalada magra (que pot ser fresca, salada o fumada) i la cansalada grassa. Antany base de l'alimentació (en les sopes essencialment), la cansalada té avui el paper de condiment més que no pas el de cos gras. La cansalada magra o ventresca està constituïda pel pit del porc, els músculs del qual estan separats per capes de greix. Hom talla llenques de mida variable i d'empraments diversos: enllardar carns magres, entatxonar rostits, cuinar els saltats, estofats, civets, acompanyar llegums, amanides, ous, broques, etc. La cansalada grassa o de cobertura se situa entre la carn i la cotna; la capa propera a la carn, anomenada fundent, serveix per a preparar el llard, mentre que la capa veïna de la cotna, anomenada cansalada dura, forneix les carns albardades i serveix per a fer rostes o xulles (segons la comarca).
  • ca  xulla, n f
  • ca  xuia, n f sin. compl.

Definició
Costella de porc, de xai, de cabra o de boví amb una porció de carn adherida, i que es menja fregida o torrada.