Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  xefla, n f
  • ca  tec, n m sin. compl.
  • es  ágape
  • es  cuchipanda
  • fr  bombance
  • fr  boustifaille
  • fr  ripaille

Definició
Menjada, àpat abundant i festívol, especialment per a celebrar alguna cosa.
  • ca  xemeneia, n f
  • es  chimenea
  • fr  cheminée

Definició
Petita obertura practicada en la crosta superior d'una pasta o d'una empanada abans de ficar-la al forn, amb la finalitat de facilitar l'evacuació de vapor que es produirà dins la preparació quan es cogui. La xemeneia sol estar proveïda d'un tub o d'un bec pel qual es pot vessar (després de la cocció) gelatina líquida, i que es retira en el moment de servir. No es tracta, doncs, de la xemeneia d'una cuina o d'una llar de foc.
  • ca  xemicar, v tr
  • es  triturar
  • fr  broyer
  • fr  concasser

Definició
Aixafar una cosa completament, destrossar un membre, un òrgan.
  • ca  xera, n f

Definició
Xefla que se celebra al camp.
  • ca  xerès, n m
  • es  jerez
  • fr  xérès

Definició
Vi blanc, generós, molt apreciat, elaborat en determinats termes municipals de les províncies de Cadis i de Sevilla. En cuina s'utilitza especialment com un dels ingredients de determinades salses.
  • ca  xerigot, n m
  • ca  serigot, n m sin. compl.
  • ca  sèrum, n m sin. compl.
  • es  suero de leche
  • fr  petit-lait

Definició
Líquid aquós, agredolç i blanquinós obtingut com a subproducte en l'elaboració de diversos derivats làctics (formatge, mantega, mató, etc.), separat de la part de la llet coagulable. Ric en nitrogen i en lactosa, i pobre en lípids, s'aconsellava antany per a l'alimentació dels infants i s'emprava en sopes. En alguns països, entra en la fabricació de formatges i, en altres, s'empra com a emulsionant en fleca, pastisseria, postres, cremes gelades i altres preparacions. D'altra banda, encara segueix essent una beguda molt comuna als països nòrdics.
  • ca  xeringa, n f
  • es  jeringa
  • fr  seringue

Definició
Petit cilindre buit de pistó, fet de ferro estanyat o de plàstic, proveït de dues nanses i acabat en un embut filetejat al qual s'adapten uns becs o dolles de diverses mides. La rigidesa de la xeringa la fa més manejable que la mànega de broquet, però la seva capacitat és més limitada. S'empra en pastisseria per a la decoració. La xeringa per a rostits, de matèria plàstica proveïda en un extrem d'una pera, permet aspirar el suc per regar la carn que s'està rostint. Malauradament aspira tot el suc de la plata de rostir i no solament el greix (com hauria de ser), cosa que perjudica el desenvolupament de la cocció d'un bon rostit. Hi ha també altres tipus de xeringa que s'utilitzen en xarcuteria per a injectar salmorra a les carns en procés de salaó.
  • ca  xerinola, n f
  • ca  gresca, n f sin. compl.
  • ca  tabola, n f sin. compl.
  • es  jarana
  • fr  ripaille

Definició
Acció de divertir-se sorollosament.
  • ca  xicoira, n f
  • ca  xicoira de cafè, n f sin. compl.
  • es  achicoria
  • fr  chicorée

Definició
Planta herbàcia d'arrel gruixuda, de virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè i crua en amanides. Les seves fulles, una mica amargants, es consumeixen crues o cuites com els espinacs, i també se'n consumeixen els tronxos. La xicoira es cultiva igualment per les seves arrels, que són assecades, esmicolades, torrades i llavors moltes i reduïdes a grans, amb els quals es fa una infusió. Donen una beguda amargant i molt fosca, que gairebé sempre es consumeix barrejada amb el cafè del desdejuni, encara que no posseeix ni l'aroma ni les propietats del cafè.
  • ca  xicoira, n f
  • ca  xicoira de cafè, n f sin. compl.
  • es  achicoria
  • fr  chicorée

Definició
Planta herbàcia d'arrel gruixuda, de virtuts tòniques i estomacals, emprada com a succedani del cafè i crua en amanides. Les seves fulles, una mica amargants, es consumeixen crues o cuites com els espinacs, i també se'n consumeixen els tronxos. La xicoira es cultiva igualment per les seves arrels, que són assecades, esmicolades, torrades i llavors moltes i reduïdes a grans, amb els quals es fa una infusió. Donen una beguda amargant i molt fosca, que gairebé sempre es consumeix barrejada amb el cafè del desdejuni, encara que no posseeix ni l'aroma ni les propietats del cafè.