"L’any 1981 el gran Joaquim Maluquer va publicar l’obra Els Ocells de les Terres Catalanes, com a compendi de tota l’avifauna autòctona dels Països Catalans, que va esdevenir una de les primeres i més acurades referències històriques que tenim en català sobre l’ornitologia catalana. Aquesta obra no només fou pionera en la voluntat d’apropar la natura al ciutadà, sinó que també fou una obra cabdal en l’establiment dels noms catalans de totes aquelles espècies d’ocells que es podien observar a les nostres contrades.
Molts d’aquests noms es prenien de veus locals que s’empraven per a identificar cadascuna de les espècies. D’altres, foren creats pel mateix Maluquer amb l’objectiu de donar un nom català a totes les espècies autòctones que permetés conèixer i anomenar els ocells en la nostra llengua. A més, aquesta obra va reforçar l’ús del català en el món ornitològic, que fins aleshores era bàsicament tractat en castellà o fent referència als noms científics de les aus.
Amb els anys, molts han seguit l’estela d’en Maluquer elaborant llistes patró cada cop més exhaustives i completes sobre l’avifauna catalana i, paral·lelament, batejant els nous taxons que s’han anat incloent en les llistes d’aus autòctones, gràcies a l’aprofundiment de l’estudi de camp i a l’augment del coneixement sobre la nostra avifauna.
En els darrers anys aquest augment del coneixement científic i la professionalització de l’àmbit de l’ornitologia ha generat grans ornitòlegs amb una àmplia base científica. En aquest context, els ornitòlegs catalans i la seva feina han esdevingut molt prestigiosos i reconeguts arreu. Amb tot, la llengua catalana encara no havia tingut l’oportunitat de comptar amb un suport lingüístic adequat a la talla de molts dels científics que han proliferat en el món ornitològic.
Probablement la ciència catalana s’ha centrat molt en la part tècnica, de recerca i de conservació, i no pas en la comunicativa. Això ha comportat que si bé és a Catalunya on s’han originat algunes de les obres cabdals i llistes patró d’ocells del món més completes, que han esdevingut una referència global, el vessant comunicatiu més proper al ciutadà hagi quedat una mica més en un segon pla. No ha estat així en altres llengües, com la francesa, l’anglesa o la castellana, on el pes de la comunicació no científica ha anat agafant força i, per tant, ha permès que les llistes patró i la nomenclatura en cada idioma fos global i d’ampli reconeixement i utilització.
Amb el temps, altres ornitòlegs i naturalistes preocupats i conscients d’aquesta mancança han fet l’intent d’anomenar de manera sistemàtica tots els ocells del món, però la immensitat de l’empresa i la manca de disponibilitat de llistes globals ha provocat retards i complicacions en la seva realització.
La importància d’aquesta empresa consisteix no només a donar veu catalana a totes aquestes espècies —més de 10.000—, sinó també a situar el català en el selecte grup de llengües que tenen anomenades totes les espècies animals. Malgrat que aquest tractament només el tenim, a hores d’ara, en el grup dels ocells, ben aviat s’hi haurien d’afegir també mamífers, rèptils, amfibis i peixos. Només cal donar la importància que mereix el català en els cercles científics —on encara és anecdòtic— perquè aquests coneixements arribin també a profans i neòfits.
Si bé la feina amb els ocells començà formalment a mitjans de l’any 2014, jo mateix a principis del 2011 vaig fer un primer intent de nomenclatura global que em va costar més de 2 anys completar-lo. Com sempre, aquestes feines les pot fer algú amb coneixements lingüístics i ornitològics limitats, com és el meu cas. Ara bé, per sort per al projecte, grans naturalistes i ornitòlegs, i lingüistes experts, van donar suport a l’empresa i s’hi van afegir amb tota la il·lusió del món. Això va fer que un projecte descomunal però amb escassa validesa prengués molta més volada amb discussions ornitològiques interminables sobre alguns grups d’ocells especialment complicats, i encara més profunds debats lingüístics sobre l’adequació d’algunes denominacions o la catalanització de veus estrangeres.
Personalment només tindré bons records d’aquest projecte —que està prenent forma en el Diccionari dels ocells del món— i de la gent magnífica de qui he après moltíssim i gràcies a la qual el projecte ha assolit un gran nivell. Em refereixo als meus col·legues Rafel Cebrian, Jordi Clavell, Manuel-Enric Giménez i Raul Aymí, i a l’equip de terminòlegs del TERMCAT, amb Glòria Fontova al capdavant, que han estat un veritable pal de paller terminològic en aquesta obra i que han treballat per posar ordre i concert a tots els disbarats que uns pobres ocellaires els anàvem plantejant.
I permeteu-me una darrera frase i un darrer reconeixement a la meva estimada Carolina, que durant dos anys va aguantar estoicament que li sostragués hores i dies de la nostra vida preguntant-li tothora “ocell sastre... o sastre, què me’n dius reina?”. A ella, el més gran dels meus reconeixements, perquè no ha de ser fàcil suportar algú amb el cap ple d’ocells."
Àlex Mascarell Llosa
Tècnic del Zoo de Barcelona
