"Participar en l’elaboració del Diccionari de circ ens ha fet recordar la importància de les paraules.
L’evolució del circ es tradueix en una evolució paral·lela del llenguatge. Si abans es volia transmetre perillositat, dificultat —i els noms dels trucs així ho indicaven—, avui els mots són cada cop més tècnics i descriptius.
El circ sempre ha estat innovador. En els seus orígens proposava coses mai vistes, com elefants i salts als trapezis, però ho feia dins d’uns patrons conservadors i els termes així ho reflectien. Després va sorgir un tipus de circ que va abraçar els ideals de transformació de la societat. L’herència de tot plegat és un conjunt heterogeni de mots conservadors i revolucionaris. La tria d'un mot respecte a un altre és una decisió ètica i política que contribueix a canviar el món.
El circ contemporani, i també les disciplines aèries, van ressorgir a casa nostra fa uns trenta anys i des d’aleshores han evolucionat molt. La manca de fonts on buscar coneixements tècnics ens va fer desenvolupar la inventiva, com reflecteix la gran diversitat de noms creats per a designar sovint el mateix. Si a això hi afegim els mots que hem assimilat d’artistes estrangers, el resultat és caòtic i fa que sigui imprescindible disposar d’una nomenclatura comuna.
Malgrat tot, ens produeix certa nostàlgia recordar aquells mots que vam crear, dels quals alguns encara recordem l’origen, i que a poc a poc quedaran relegats a l’oblit. És el que té fer-se gran!"
Antònia Ruiz
Professora d’aeris a l’escola de circ Rogelio Rivel
Pili Serrat
Professora d’aeris a l’escola de circ Rogelio Rivel
Coordinadora de la comissió de formació de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Elena Zanzu
Artista i investigadora de circ
