Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "absort" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
DAVI ARMENGOL, Esteve; NIN LUMBIARRES, Josep Maria. Terminologia d'obstetrícia i ginecologia. Barcelona: Nexus Médica, 2004.
ISBN 84-933785-7-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avortament, n m
- es aborto
- en abortion
<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca avortament, n m
- es aborto
- fr avortement
- en abortion
<Infermeria > Infermeria maternoinfantil>
Definició
<Ciències de la salut > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca avortament, n m
- es aborto
- fr avortement
- en abortion
<Ciències de la salut > Fisiopatologia>
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca avortament, n m
- es aborto
- fr abandon
- fr arrêt prématuré
- en abort
- en abortion
<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca avortament, n m
- es aborto
- fr avortement
- en abortion
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca avortament, n m
- es aborto
- fr avortement
- en abortion
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avortament, n m
- es aborto, n m
- fr avortement, n m
- en abortion, n
<Infermeria>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avortament, n m
- es aborto, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca avortament, n m
- es aborto
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En dret penal, es considera delicte d'avortament la mort del no-nascut mentre depèn del si matern, per expulsió quan encara no és viable, o per destrucció. L'avortament està fixat com a delicte en dret penal quan és provocat dolosament o, en alguns casos, quan es causa de manera imprudent.
El delicte d'avortament està definit en els articles del 144al 146 del Codi penal (CP). Així mateix, l'article 417 bis del CP anterior (vigent en virtut de la disposició derogatòria primera), defineix el sistema de les denominades indicacions, casos en què el delicte d'avortament és impune. Aquest article havia estat reformat per la Llei orgànica 9/1985, del 5 de juliol. El règim de les indicacions va ser extret del text del projecte que va arribar a ser el CP del 1995, amb la finalitat de no retardar-ne la tramitació. Després de l'aprovació del CP, s'han formulat algunes iniciatives d'ampliar el sistema de casos d'avortament impune que no han prosperat. El delicte d'avortament atempta contra la vida de l'ésser humà que no ha nascut.
Des d'una perspectiva científica, s'entén que la vida humana comença des del moment de la fecundació de l'òvul per l'espermatozoide, moment en què s'inicia l'organogènesi (embrió preimplantatori). Tot i els grans avenços científics en aquesta matèria, que permeten conèixer el primerenc desenvolupament de la vida humana, per a sancionar l'avortament la doctrina proposa, principalment per raons de prova, retardar la intervenció penal com a mínim fins al moment de consumar-se el procés de fixació de l'òvul fecundat en l'úter (embrió postimplantatori), fenomen que es produeix catorze dies després de la fecundació. Aquesta intervenció penal s'intensifica des de la dotzena setmana (fetus) fins al naixement. Tant en la doctrina com en la jurisprudència, hom acostuma a emprar el terme «fetus» sense distincions, des del moment de la fecundació.
En matèria d'avortament s'han de distingir, des d'una perspectiva de política criminal, els casos d'avortament amb i sense consentiment de la mare. Els primers són els que constitueixen el major problema -social, jurídic i personal- en aquesta matèria. És indubtable que en la mare gestant que decideix avortar hi ha un conflicte personal, més o menys fonamentat, però un conflicte que cal tenir en compte (Sentència del Tribunal Constitucional [STC] 53/1985, de l'11 d'abril, i la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 5.7.1993, ponent: Conde-Pumpido Ferreiro). La solució d'algunes legislacions de l'entorn ha estat legalitzar la pràctica de l'avortament dins certs terminis després de la fecundació. Uns altres sistemes advoquen per una protecció més gran de la vida del no-nascut, amb la sanció de l'avortament excepte en alguns casos (indicacions), expressament establerts. Altres sistemes mantenen la regulació general de les causes de justificació o d'exculpació per a resoldre el conflicte plantejat. Més enllà dels sistemes esmentats, una correcta política criminal, atenta als problemes de les persones i a la protecció de la vida humana, encara en formació, no pot deixar de considerar l'adopció de mesures d'assistència a la maternitat, adopció, etc., amb la finalitat d'evitar que els conflictes plantejats en aquesta matèria derivin únicament en la causació de l'avortament (impune). En aquest sentit, molts sistemes de l'entorn han anat adoptant en els últims temps aquestes mesures. Així, qualsevol política criminal no pot ignorar que, tot sovint, en aquesta matèria es presenta un problema addicional: la pràctica de l'avortament és una activitat realitzada per personal qualificat i la situació de conflicte de la mare no és la mateixa que la representació que puguin tenir aquelles persones. Pel que fa al contingut de la conducta típica, es considera que l'àmplia descripció legal abasta des de l'execució directa de pràctiques abortives (STS de l'1.4.1998, ponent: Martínez-Pereda Rodríguez) fins a la indicació i explicació del mitjà i la dosi d'un medicament abortiu (STS del 3.4.1999, ponent: Manzanares Samaniego).
Els casos d'avortament punible es diferencien bàsicament segons si són consentits per la mare o no. La producció de l'avortament sense el consentiment de la dona (art. 144) és la conducta més greu d'avortament; en aquest cas s'inclou també la pràctica de l'avortament amb consentiment viciat: quan s'obté «l'anuència de la dona mitjançant violència, amenaça o engany» (art. 144.II). Aquesta conducta se sanciona amb les penes de presó, d'entre quatre i vuit anys, i inhabilitació especial, per un període d'entre tres i deu anys, per a exercir qualsevol professió sanitària, o per a prestar serveis de qualsevol tipus en clíniques, establiments o consultoris ginecològics, públics o privats. En canvi, la producció de l'avortament amb el consentiment de la gestant se sanciona amb les penes de presó d'entre un i tres anys i inhabilitació especial per a exercir qualsevol professió sanitària, o per a prestar serveis de qualsevol tipus en clíniques, establiments o consultoris ginecològics, públics o privats, per un període d'entre un i sis anys (art. 145.1). En aquest cas -avortament consentit-, també és punible la conducta de la dona que consent que se li produeixi l'avortament i es castiga amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any o, alternativament, la de multa d'entre sis i vint-i-quatre mesos d'inhabilitació (art. 145.2). A més, se sanciona amb la mateixa pena la conducta de la dona que es provoqui a si mateixa l'avortament. Sols en els casos d'avortament consentit o d'avortament provocat per la mateixa dona, hi entren en joc les indicacions establertes per l'article 417 bis del CP del 1973, la concurrència de les quals determina la impunitat de la conducta. També se sanciona l'avortament «ocasionat» per imprudència greu (sancionat amb pena d'arrest d'entre dotze i vint-i-quatre caps de setmana: art. 146.I). «Quan l'avortament és comès per imprudència professional s'ha d'imposar, així mateix, la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de la professió, ofici o càrrec per un període d'entre un i tres anys» (art. 146.II). Ara bé, en aquests casos, la conducta de l'embarassada no és punible. És possible la realització del delicte en comissió per omissió (STS del 23.10.1996, ponent: Bacigalupo Zapater). El CP del 1995 ha suprimit alguns casos d'avortament que tradicionalment es trobaven en el dret espanyol: l'avortament causat per ocultar la deshonra de la mare (art. 414 CP del 1973) i l'avortament amb resultat de mort o de lesions (art. 411.III CP del 1973). Aquests casos se sancionen ara, d'una banda, reconduint allò específic de l'ànim d'ocultar la deshonra, per exemple, a les circumstàncies atenuants genèriques i, d'altra banda, pel que fa al resultat lesiu o mortal, acudint al règim del concurs de delictes.
La sanció del delicte d'avortament (dolós o imprudent, segons els casos) és compatible amb la sanció per homicidi o lesions en concurs si aquestes es causen a la mare (STS del 10.5.1999, ponent: Jiménez Villarejo; del 4.11.1999, ponent: Martín Canivell, i del 20.9.1993, ponent: De Vega Ruiz). Alhora, els tipus actuals poden presentar alguna dificultat de distinció amb els casos d'homicidi i lesions. Per a les lesions causades al fetus, s'han creat els delictes recollits pels articles 157 i 158. Per a distingir entre avortament i homicidi, en les diferents formes en què es presenten, hom ha proposat acudir al criteri de la respiració autònoma del nascut, o al de la separació completa del cos matern; aquests criteris no semblen, tanmateix, gaire raonables, a la vista de la vida en el naixement i la protecció molt diferent que li atorga l'ordenament en un cas i en l'altre; per això seria un criteri més adient considerar delicte d'homicidi la mort provocada durant el part (STS del 13.10.1993, ponent: Móner Muñoz, en la qual no es planteja una condemna per avortament en un cas de mort per impacte en caure la víctima durant el part; del 22.1.1999, ponent: Granados Pérez; en canvi, la STS del 23.10.1996, ponent: Bacigalupo Zapater, proposa obiter dictum el criteri divers).
El delicte d'avortament és impune als casos de les «indicacions». Les tres que recull l'article 417 bis del CP del 1973 són: a) indicació mèdica o indicació terapèutica per a casos en què l'avortament és necessari per a evitar un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la mare (no sotmesa a termini); b) la indicació criminològica, avortament en els casos en què l'embaràs s'ha produït a conseqüència d'un delicte de violació (dins les dotze primeres setmanes de gestació); i c) la indicació eugenèsica o indicació embriopàtica, per als casos en els quals es presumeix que el fetus naixerà amb tares físiques o psíquiques (dins les vint-i-dues primeres setmanes de gestació). No està establerta la quarta indicació, la d), coneguda vulgarment per «quart cas, per a situacions de mancances socioeconòmiques. La hipotètica aprovació d'una quarta indicació per a aquests casos podria donar lloc tàcitament a la substitució d'un sistema d'indicacions per un altre de terminis, que difícilment resulta compatible amb els béns i els drets proclamats per la Constitució i que va reconèixer la STC 53/1985, de l'11 d'abril.
Els requisits genèrics de les tres indicacions són els següents: el consentiment exprés de la mare i la pràctica per un metge o metgessa, o sota la seva direcció, en un centre o establiment sanitari, públic o privat, acreditat. Els requisits específics de la indicació mèdica són els següents: existència d'un perill greu per a la vida o la salut física o psíquica de la mare; dictamen previ, emès per un metge de l'especialitat corresponent, en què es faci constar la necessitat de l'avortament per evitar el perill (STS de l'1.4.1998 i del 7.2.1996, ponent: Montero Fernández-Cid). Els requisits de la indicació criminològica són: que l'embaràs hagi estat fruit d'un delicte de violació; la denúncia d'aquest delicte, i la pràctica de l'avortament dins les dotze primeres setmanes de gestació. Els requisits específics de la indicació eugenèsica són aquests altres: que es presumeixi que el fetus naixerà amb tares físiques o psíquiques; el dictamen mèdic previ de dos especialistes que ho acreditin, i la pràctica de l'avortament dins les vint-i-dues primeres setmanes de gestació. La conducta de la mare no és punible, encara que no es compleixin els requisits de la pràctica en un centre acreditat, o dels dictàmens exigits (art. 417 bis.2).
<.FITXA MODIFICADA>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca avortament, n m
- ca aborció, n f sin. compl.
- ca ectrosi, n f sin. compl.
- es aborto, n m
- fr avortement, n m
- en abortion, n
<.FITXA MODIFICADA>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
Nota
-
Les societats científiques internacionals recomanen considerar avortament quan es produeix abans d'arribar a les 22 setmanes de gestació o els 500 g de pes.
La denominació avortament prové del llatí abortus, format a partir de ab- i de ortus 'naixement'.
