Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "abís" dins totes les àrees temàtiques
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús de superioritat, n m
- es abuso de superioridad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Circumstància agreujant genèrica de la responsabilitat criminal prevista (art. 22.2 Codi penal). Qualificada habitualment per la jurisprudència de traïdoria menor o de segon grau, es considera que el fonament d'aquest agreujant rau en la major facilitat per a cometre el fet que es deriva de certes posicions de superioritat (física o anímica) del subjecte actiu envers la víctima (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.9.2005, ponent: Delgado García).
Aquesta superioritat pot ser de caràcter personal, instrumental o de mitjans, i no ha d'arribar a eliminar la possibilitat de defensa de la víctima (com en el cas de la traïdoria), sinó que n'hi ha prou que la debiliti notablement (STS del 7.10.2003, ponent: Sánchez Melgar), i que es creï així una autèntica desproporció entre la forma d'atac i els mitjans de defensa (STS del 10.2.1986, ponent: Latour Brotons).
Habitualment, es nega l'aplicació de la circumstància quan la superioritat és imprescindible per a cometre l'agressió (STS del 10.5.1996, ponent: De Vega Ruiz). La jurisprudència considera que només és aplicable a delictes contra les persones (STS del 8.2.1991). Des del punt de vista subjectiu, s'exigeix que els autors tinguin coneixement de llur situació de superioritat i que se'n vulguin aprofitar. Aquesta segona exigència porta a negar l'aplicació de la circumstància en casos d'atacs a la víctima que no siguin producte d'una reflexió prèvia per part del subjecte actiu (STS del 7.10.2003), cosa que fa inaplicable aquest agreujant en casos d'estats passionals en què estigui notablement disminuïda la capacitat reflexiva del subjecte (STS del 12.2.1996, ponent: Bacigalupo Zapater).
L'exigència d'aquest aprofitament explica que en algunes sentències es fonamenti l'efecte agreujant d'aquesta circumstància en l'expressió d'una certa prepotència de qui abusa de la seva superioritat (STS del 8.7.1992, ponent: De Vega Ruiz).
La jurisprudència considera que l'abús de superioritat és comunicable als possibles partícips que tinguin coneixement de la superioritat de l'autor envers la víctima (STS del 5.11.1985, ponent: Castro Pérez).
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús deshonest, n m
- es abuso deshonesto, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca abús sexual, n m
- ca sotmetiment sexual, n m sin. compl.
- es abuso sexual
- es sometimiento sexual
<Serveis socials > Marc de referència > Motius d'intervenció>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- fr sévices sexuels, n m pl
- en sexual abuse, n
<Infermeria>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
<Dret penal>
<Dret > Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- en sexual abuse, n
<Consentiment sexual>
Definició
Nota
-
1. La manca de consentiment pot ser fruit de l'aprofitament d'una situació de superioritat vers la víctima, de la privació de sentit de la víctima, de l'abús del trastorn mental de la víctima, de la utilització de tòxics que anul·lin la voluntat de la víctima o bé perquè la víctima tingui menys de 16 anys.
2. Segons el Conveni d'Istanbul, el consentiment s'ha de donar voluntàriament com a resultat de la capacitat de decidir de la persona en el context de les circumstàncies que l'envolten. El consentiment es concreta en el consens sobre el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o les persones amb qui es dugui a terme i les precaucions que es prenguin.
3. El consentiment sexual es pot revocar en qualsevol moment i no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.
4. La Llei del Només Sí és Sí elimina la distinció entre abús sexual i agressió sexual. Desapareix el delicte i l'abús quedarà inclòs al delicte d'agressió sexual. El Govern espanyol va presentar un Projecte de llei sobre llibertat sexual, que, entre altres coses, reforma el Codi penal per a canviar la terminologia dels delictes contra la llibertat sexual (anomenat «Ley de Solo Sí es Sí»), en què es dona una definició de «consentiment» i es reuneix la divisió anterior (abús sexual/agressió) en el terme agressió sexual. Aquest projecte va ser aprovat per l'Oficina Ministerial al juny de 2021 i totes les esmenes finals, aprovades o rebutjades, el 18 de maig. Els següents passos van ser l'aprovació pel Congrés (el 25 de maig) i pel Senat (el 19 de juliol) durant els mesos següents. La llei va ser definitivament aprovada al Congrés dels Diputats en data 6 de setembre de 2022.
<Ciències socials > Sexualitat > Consentiment sexual>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del consentiment sexual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/302/>
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual, n m
- fr abus sexuel, n m
- en sexual abuse, n
<Consentiment sexual>
Definició
Nota
-
1. La manca de consentiment pot ser fruit de l'aprofitament d'una situació de superioritat vers la víctima, de la privació de sentit de la víctima, de l'abús del trastorn mental de la víctima, de la utilització de tòxics que anul·lin la voluntat de la víctima o bé perquè la víctima tingui menys de 16 anys.
2. Segons el Conveni d'Istanbul, el consentiment s'ha de donar voluntàriament com a resultat de la capacitat de decidir de la persona en el context de les circumstàncies que l'envolten. El consentiment es concreta en el consens sobre el moment, el lloc, la durada, el tipus de pràctica, la persona o les persones amb qui es dugui a terme i les precaucions que es prenguin.
3. El consentiment sexual es pot revocar en qualsevol moment i no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.
4. La Llei del Només Sí és Sí elimina la distinció entre abús sexual i agressió sexual. Desapareix el delicte i l'abús quedarà inclòs al delicte d'agressió sexual. El Govern espanyol va presentar un Projecte de llei sobre llibertat sexual, que, entre altres coses, reforma el Codi penal per a canviar la terminologia dels delictes contra la llibertat sexual (anomenat «Ley de Solo Sí es Sí»), en què es dona una definició de «consentiment» i es reuneix la divisió anterior (abús sexual/agressió) en el terme agressió sexual. Aquest projecte va ser aprovat per l'Oficina Ministerial al juny de 2021 i totes les esmenes finals, aprovades o rebutjades, el 18 de maig. Els següents passos van ser l'aprovació pel Congrés (el 25 de maig) i pel Senat (el 19 de juliol) durant els mesos següents. La llei va ser definitivament aprovada al Congrés dels Diputats en data 6 de setembre de 2022.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abús sexual, n m
- es abuso sexual
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
L'abús sexual es diferencia de l'agressió sexual pel fet que no hi ha violència ni intimidació, mentre que en l'agressió sexual sí que n'hi ha. El capítol II del títol VIII del llibre II del Codi penal (CP) conté els anomenats abusos sexuals. El bé jurídic protegit és, segons les modalitats, la llibertat o la indemnitat sexual.
En alguns casos, tot i que hi hagi consentiment existeix el delicte, bé perquè el consentiment es considera irrellevant, per exemple, en el cas dels menors de tretze anys, de les persones privades de sentit i quan s'abusa del trastorn mental d'una persona; bé perquè el consentiment està viciat per un abús de superioritat o per la presència d'un engany. Quan l'abús consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o bucal o en la introducció de membres corporals o d'objectes per alguna de les dues primeres vies, cal imposar una pena superior a l'establerta pel tipus bàsic. En tots els casos la concurrència de les circumstàncies tercera, víctima especialment vulnerable, o quarta, abús d'una situació de superioritat de l'article 180.1, comporta la imposició de la meitat superior de la pena.
L'article 181 es refereix al tipus bàsic castigat amb la pena de presó d'entre un i tres anys o una multa d'entre divuit i vint-i-quatre mesos; l'article 182, als casos en què hi hagi accés carnal o introducció de membres corporals o d'objectes per als quals es fixa la pena de presó d'entre quatre i deu anys.
L'àmbit del comportament bàsic de l'article 181 queda molt reduït: s'hi poden incloure casos d'actes de contingut sexual duts a terme sense consentiment i sense violència o intimidació, o casos en els quals s'ha negat el consentiment.
L'article 181.2 fa referència a tres casos que es consideren no consentits, és a dir, casos en què el delicte existeix encara que hi hagi consentiment: a) els abusos comesos sobre menors de tretze anys. La reforma del 30 d'abril de 1999 va modificar l'edat, que fins aleshores se situava en els dotze anys; b) els abusos comesos sobre persones privades de sentit. Es tracta de casos en què el subjecte passiu està inconscient. Juntament amb els casos d'inconsciència també es pot plantejar la possibilitat d'entendre que hi ha privació de sentit en casos de semiinconsciència. Allò rellevant en aquest cas ha de ser que la persona no estigui en situació de consentir; c) els abusos sobre el trastorn mental d'una persona. No n'hi ha prou que el subjecte passiu pateixi un trastorn mental i que el subjecte actiu el conegui, sinó que el subjecte actiu s'ha d'aprofitar d'aquesta situació. El significat de trastorn s'ha de vincular a allò que estableix l'article 20.
També es consideren abusos sexuals els comesos amb el consentiment de la víctima quan s'hagi obtingut abusant d'una situació de superioritat per part del subjecte actiu. Les raons de la superioritat poden ser molt diverses, i són freqüents en àmbits familiars. També s'hi inclouen les relacions laborals, docents, etc. La superioritat ha de comportar una disminució de la llibertat de la víctima. Segons la jurisprudència cal «una superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 24.6.2000, ponent: Jiménez García).
L'article 182 inclou comportaments que, en cas que siguin amb violència o intimidació, donarien lloc al delicte de violació de l'article 179.
Pel que fa als comportaments típics, l'article 182 inclou tres modalitats d'accés carnal: la vaginal, l'anal i la bucal. A diferència de la redacció anterior, que parlava d'accés carnal com a penetració vaginal, ara es considera que qualsevol de les tres modalitats és accés carnal, ja que el CP parla «d'accés carnal per via vaginal, anal o bucal». Es discuteix que en tots aquests casos es pugui parlar d'«accés carnal», especialment en el cas de la penetració bucal. Pel que fa a la introducció d'objectes, l'article 182 només inclou la introducció d'objectes per via vaginal o anal. La doctrina ha criticat sovint la inclusió en l'article 182 de comportaments de gravetat diferent que són castigats amb la mateixa pena. En aquest sentit, la nova redacció representa una millora de l'establerta en la redacció del 1995, tot i que no es pot dir que els comportaments inclosos siguin igual de greus; no sembla, per exemple, que l'anomenada penetració bucal sigui equiparable a les altres dues.
D'altra banda, l'article 183 castiga l'abús mitjançant engany amb la pena de presó d'entre un i dos anys o amb una multa d'entre dotze i vint-i-quatre mesos, és a dir, una pena lleugerament inferior a la tipificada per l'article 181. La presó i la multa són alternatives, només se n'ha d'imposar una. Quan hi ha accés carnal o comportaments assimilats s'imposa la pena de presó d'entre dos i sis anys. En aquest cas, la diferència de pena respecte de l'article 181 és important. Es tracta d'un dels casos en què hi ha consentiment, però aquest està viciat per la presència de l'engany. En aquest cas el subjecte passiu ha de tenir més de tretze anys i menys de setze.
Tradicionalment, la jurisprudència ha interpretat l'engany com la promesa incomplerta de matrimoni. Però aquesta interpretació no deriva directament del text de la llei, que permet donar rellevància a qualsevol tipus d'engany. L'important és, d'una banda, que l'engany sigui suficient, i aquí s'ha de tenir present l'edat de la víctima: un engany pot ser suficient per a un menor de setze anys i podria no ser-ho per a un adult, i, d'altra banda, que el consentiment s'hagi prestat com a conseqüència de l'engany. Si encara que s'hagin fet falses promeses, o manifestacions falses, la víctima ha consentit de totes maneres, no es pot imputar el consentiment a l'engany, i per tant, no s'hi pot aplicar l'article 183.
En tots els abusos sexuals s'imposa la meitat superior de la durada de la pena quan hi concorren les circumstàncies tercera o quarta de l'article 180. Es tracta de les mateixes circumstàncies tipificades per als delictes d'agressió sexual, però aquí plantegen problemes que són diferents dels de les agressions sexuals. La circumstància tercera de l'article 180 fa referència a situacions d'especial vulnerabilitat de la víctima, per raó d'edat, malaltia o situació, i, en tot cas, quan sigui menor de tretze anys. Aquesta circumstància i el corresponent agreujament de la pena no es poden aplicar en els casos previstos en l'apartat 2 de l'article 181, clarament quan la víctima és menor de tretze anys, i en tots els casos en què l'especial vulnerabilitat de la víctima derivi d'alguna de les circumstàncies esmentades en l'article 181.2. El mateix s'esdevé en l'article 181.3, quan la prevalença de la relació de superioritat derivi de les relacions esmentades en la circumstància quarta de l'article 180.
El delicte d'abús sexual només es castiga quan es comet dolosament i no requereix expressament la presència de cap element subjectiu de l'injust; tot i així, un sector de la doctrina considera necessària la presència de l'anomenat ànim lúbric. El Codi vigent no fixa la comissió imprudent d'aquest delicte; per tant, els casos d'imprudència derivats normalment d'algun error queden impunes. En el delicte d'abusos sexuals, com en altres delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals, de vegades l'única prova de què es disposa és la declaració de la víctima. Això provoca que sovint en els recursos davant el Tribunal Suprem hom al·legui que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència (STS del 9.6.2000, ponent: Sánchez Melgar).
El delicte d'abús sexual només es pot perseguir si hi ha una denúncia de la persona agreujada, del seu representant legal o una querella del ministeri fiscal, que ha d'actuar «ponderant els interessos legítims en presència» (art. 191). Aquesta regla general té una excepció en els casos en què «sigui menor d'edat, un incapaç o una persona desvalguda». En aquest cas, n'hi ha prou amb la denúncia del ministeri fiscal. Tot i que es tracta de delictes que poden ser perseguits a instància de part, l'article 191.2 estableix la irrellevància del perdó: «El perdó de l'ofès o del representant legal no extingeix l'acció penal ni la responsabilitat d'aquesta classe.»
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca ABAS, n m
- ca sistema d'augmentació basat en avions, n m sin. compl.
- es ABAS
- es sistema de aumentación basado en aviones sin. compl.
- en ABAS
- en aircraft-based augmentation system sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció>
Definició
ABAS és l'acrònim de aircraft-based augmentation system ('sistema d'augmentació basat en avions').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
