Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "accidis" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats 0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats
  • ca  Característiques morfològiques: aprendre de memòria (EXEMPLE), v tr
  • ca  Característiques morfològiques: aprendre's de memòria (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Característiques morfològiques: arrogar-se (EXEMPLE), v tr pron
  • ca  Característiques morfològiques: assimilar-se [a] (EXEMPLE), v prep pron
  • ca  Característiques morfològiques: guerxar-se (EXEMPLE), v intr pron
  • ca  Característiques sintàctiques: accedir [a] (EXEMPLE), v prep
  • ca  Característiques sintàctiques: arremetre (EXEMPLE), v tr/prep
  • ca  Característiques sintàctiques: comunicar (EXEMPLE), v intr
  • ca  Característiques sintàctiques: escriure (EXEMPLE), v tr
  • ca  Característiques sintàctiques: teledirigir (EXEMPLE), v tr

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
El codi de la categoria lèxica d'un verb està compost pels elements següents:
(1) Codi referent a la categoria: v ('verb') [En tots els verbs i totes les llengües]
(2) Codi referent les característiques sintàctiques: tr ('transitiu'), prep ('preposicional'), tr/prep ('transitiu o preposicional'), intr ('intransitiu'). [En tots els verbs i totes les llengües]
(3) Codi referent a les característiques morfològiques: pron ('pronominal') [Només en cas de verbs pronominals]
Ex.: agrumollar-se v intr pron (categoria lèxica: verb; característiques sintàctiques: intransitiu; característiques morfològiques: pronominal)

A. Característiques sintàctiques:
- Es té en compte la propietat dels verbs de requerir un complement directe o un complement de règim preposicional o bé de no requerir cap complement.
(1) Verbs transitius: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement que no porti cap preposició davant.
Ex.: teledirigir v tr Dirigir un objecte a distància per mitjà de senyals elèctrics o electromagnètics.
(2) Verbs preposicionals (o verbs de règim): Són els verbs que per a donar lloc a frases correctes, habitualment necessiten un complement amb una preposició a davant. (És recomanable indicar en la denominació, entre claudàtors i en cursiva, quina és la preposició regida habitualment pel verb.)
Ex.: accedir [a] v prep Introduir-se en un sistema informàtic, en un fitxer o en un sistema de transmissió per disposar de les dades o els recursos que conté. Nota: Per exemple, accedir a un fitxer.
(3) Verbs transitius o preposicionals: Són els verbs que, per a donar lloc a frases correctes, necessiten un complement, que tant es pot construir sense preposició davant com amb preposició. (És recomanable indicar en una nota quina és la preposició regida habitualment pel verb en l'ús preposicional.)
Ex.: arremetre v tr/prep Executar contra el tirador adversari una acció ofensiva o contraofensiva directa a continuació d'una parada de l'altre i sense haver tornat a la guàrdia entremig. Nota: En l'ús preposicional, el verb arremetre regeix habitualment la preposició contra.
(4) Verbs intransitius: Són els verbs que es poden construir habitualment sense cap complement.
Ex.: comunicar v intr Tenir, un telèfon al qual s'està trucant, la línia ocupada.
- Es proposa no marcar de cap manera l'ús absolut d'un verb (és a dir ,que un verb transitiu pugui també construir-se sense complement). El motiu és que es tracta d'un marcatge complex de fer i asistemàtic i subjectiu en el resultat, ja que molts verbs transitius i molts verbs preposicionals admeten en certs contextos un ús sense complement.
Ex.: escriure v tr Fixar una informació en un dispositiu de memòria o un suport.

B. Característiques morfològiques
- Es té en compte només la pronominalització d'un verb. El motiu és que la pronominalització afecta el context (anteposició o posposició del pronom, combinació amb altres pronoms, etc.), mentre que altres característiques morfològiques, com ara l'increment dels verbs incoatius, no afecten el context.
- La pronominalització pot afectar qualsevol grau de transitivitat: verbs transitius, verbs preposicionals i verbs intransitius (que és el cas més freqüent). Són possibles, doncs, els codis següents:
(a) Verbs transitius pronominals
Ex.: arrogar-se v tr pron Apropiar-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
(b) Verbs preposicionals pronominals
Ex.: assimilar-se [a] v prep pron Esdevenir, un so, semblant o idèntic a un altre so.
(c) Verbs intransitius pronominals
Ex.: guerxar-se v intr pron Deformar-se, una peça de fusta o una construcció (...), especialment en el procés d'assecatge, de manera que pren una forma helicoidal.
- També hi ha verbs alternants que admeten tant una construcció pronominal com una construcció no pronominal sense canviar el règim de transitivitat. En aquests casos, considerem que hi ha dues denominacions, ja que formalment canvia la representació: una denominació pronominal amb el pronom -se i una denominació no pronominal sense pronom.
Ex.: aprendre de memòria v tr | sin. aprendre's de memòria v tr pron Adquirir uns coneixements mitjançant la repetició mecànica fins a ser capaç de recordar-los encara que no se'n comprengui el significat.

[Per a la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, vegeu la fitxa CRITERI: Categoria lèxica verbs (2): Verbs pronominals i falsos verbs pronominals.]

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adverbi; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
  • 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).

<Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

  • ca   adj
  • es   adj
  • en   adj
  • en   adj

<Química > Química analítica>

Definició
àcids grassos àcids grassos

<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  àcids grassos, n m pl
  • es  ácidos grasos
  • fr  acides gras
  • en  fatty acids
  • cod  E 570

<Additius alimentaris > Agent glaçador>, <Additius alimentaris > Escumejant>

àcids grassos àcids grassos

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  àcids grassos, n m pl
  • es  ácidos grasos
  • fr  acides gras
  • en  fatty acids
  • cod  E 570

<Additius alimentaris > Agent glaçador>, <Additius alimentaris > Escumejant>

àcids grassos omega-3 àcids grassos omega-3

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcids grassos omega-3, n m pl
  • es  ácidos grasos omega-3, n m pl
  • fr  acides gras n-3, n m pl
  • fr  acides gras oméga-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés n-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés oméga-3, n m pl
  • fr  AG oméga-3, n m pl
  • fr  oméga-3, n m pl
  • fr  AGPI n-3, n m pl sigla
  • en  n-3 fatty acids, n
  • en  n-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  omega-3, n
  • en  omega-3 FA, n
  • en  omega-3 fatty acids, n
  • en  omega-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  n-3 PUFA, n sigla

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Conjunt d'àcids grassos poliinsaturats essencials, que contenen dos o més dobles enllaços en l'estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l'àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.

Nota

  • Els àcids grassos omega-3 s'han de subministrar a través de l'alimentació, ja que són essencials per a l'organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los. Les principals fonts alimentàries d'àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d'aquests peixos, com també els olis de soja, de lli, de colza i de nous.
àcids grassos omega-3 àcids grassos omega-3

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  àcids grassos omega-3, n m pl
  • es  ácidos grasos omega-3, n m pl
  • fr  acides gras n-3, n m pl
  • fr  acides gras oméga-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés n-3, n m pl
  • fr  acides gras polyinsaturés oméga-3, n m pl
  • fr  AG oméga-3, n m pl
  • fr  oméga-3, n m pl
  • fr  AGPI n-3, n m pl sigla
  • en  n-3 fatty acids, n
  • en  n-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  omega-3, n
  • en  omega-3 FA, n
  • en  omega-3 fatty acids, n
  • en  omega-3 polyunsaturated fatty acids, n m pl
  • en  n-3 PUFA, n sigla

<Ciències de la vida > Bioquímica>

Definició
Conjunt d'àcids grassos poliinsaturats essencials, que contenen dos o més dobles enllaços en l'estructura química i que tenen el primer doble enllaç o insaturació en l'àtom de carboni terminal no carboxílic número 3.

Nota

  • Els àcids grassos omega-3 s'han de subministrar a través de l'alimentació, ja que són essencials per a l'organisme humà i aquest no és capaç de sintetitzar-los. Les principals fonts alimentàries d'àcids grassos omega-3 són el peix blau, algunes algues marines, els olis derivats d'aquests peixos, com també els olis de soja, de lli, de colza i de nous.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  àlcids, n m pl
  • nc  Alcidae

<Zoologia > Ocells>

Definició
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes.
àrcids àrcids

<Zoologia > Crustacis>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àrcids, n m pl
  • es  árcidos

<Zoologia > Crustacis>

Definició
Família de lamel·libranquis, la majoria fòssils.
àrcids àrcids

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  àrcids, n m pl

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l'ordre dels filibranquis, que inclou l'arca.
èsters acètics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos èsters acètics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos

<Indústria > Indústria alimentària > Additius alimentaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

  • ca  èsters acètics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, n m pl
  • es  ésteres acéticos de los mono- y diglicéridos de los ácidos grasos
  • fr  esters acétiques des mono- et diglycérides d'acides gras
  • en  acetic acid esters of mono- and diglycerides of fatty acids
  • cod  E 472a

<Additius alimentaris > Emulsionant>, <Additius alimentaris > Estabilitzador>, <Additius alimentaris > Segrestant>