Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "adveraci" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu / adverbi: Distinció
- ca Locució adjectival: en actiu (EXEMPLE), adj
- ca Locució adjectival: en color (EXEMPLE), adj
- ca Locució adverbial: en efectiu (EXEMPLE), adv
- ca Locució adverbial: en paral·lel (EXEMPLE), adv
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Definició>
Definició
Ex. 1: blanc -a adj (cavall blanc, euga blanca; cavalls blancs, eugues blanques)
Ex. 2: bé adv (treballa bé, treballen bé)
En canvi, la distinció de categoria lèxica no és senzilla ni absoluta en el cas de locucions (és a dir, denominacions formades per més d'una paraula) que es poden aplicar a un nom però que no hi concorden.
Ex. 1: en actiu adj o adv? (treballador en actiu, treballadores en actiu)
Ex. 2: en efectiu adj o adv? (pagament en efectiu, pagaments en efectiu)
Per a aquests casos, proposem seguir els criteris següents:
(1) És un adverbi si la denominació complementa verbs no copulatius, noms deverbals i noms no deverbals en contextos en què és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en paral·lel adv (Verb no copulatiu: connectar en paral·lel; Nom deverbal: connexió en paral·lel; Nom no deverbal amb participi possible: generadors [connectats] en paral·lel)
Ex. 2: en efectiu adv (Verb no copulatiu: pagar en efectiu; Nom deverbal: pagament en efectiu; Nom no deverbal amb participi possible: factura [pagada] en efectiu)
(2) És un adjectiu si la denominació complementa noms no deverbals en contextos en què no és imaginable un participi interposat.
Ex. 1: en actiu adj (Nom no deverbal sense participi possible: treballadora en actiu, *treballadora [feta] en actiu)
Ex. 2: en color adj (Nom no deverbal sense participi possible: fotografia en color; *fotografia [feta] en color)
El fet de tenir una categoria o altra repercuteix en la definició, que ha de prendre valor d'adverbi o d'adjectiu i ha d'expressar adequadament si complementa un verb o un nom.
Ex.: DEFINICIÓ D'ADJECTIU Dit de la transmissió d'informació en què els diversos blocs de dades s'envien simultàniament || DEFINICIÓ D'ADVERBI Manera de transmetre informació enviant simultàniament els diversos blocs de dades.
Nota
-
Quan volem reflectir que una forma adjectival o adverbial acompanya un nom concret (i no un grup de noms de significat similar), convé incloure el nom en la denominació i donar categoria nominal al conjunt. En aquest cas, no considerem rellevant que pugui imaginar-s'hi un participi interposat.
Ex.: port en paral·lel n m [Encara que sigui imaginable port muntat en paral·lel]
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Categoria lèxica adverbi
- ca Adverbi locutiu: per compte d'altri (EXEMPLE), adv
- ca Adverbi no locutiu: reglamentàriament (EXEMPLE), adv
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>
Definició
Ex.: reglamentàriament adv DRET. ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Per mitjà de l'elaboració i l'aprovació de reglaments.
Els motius de no afegir-hi cap mena d'informació són els següents:
(1) Morfològicament, els adverbis són invariables (no hi té sentit, doncs, informació sobre la flexió).
(2) Sintàcticament, els adverbis no determinen l'estructura d'un altre element (no hi té sentit, doncs, informació sobre el règim).
A més, no s'hi utilitza mai la marca loc ('locució'), perquè sembla poc justificat especificar només el caràcter locutiu en determinades categories (sovint, adjectius i adverbis), perquè és deduïble de la forma mateixa i perquè té l'inconvenient d'ocupar la posició de nucli del codi.
Ex.: per compte d'altri adv NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A càrrec d'una altra persona o en nom d'una altra persona.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica (0): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica verb (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica preposició; CRITERI Categoria lèxica interjecció, i CRITERI Categoria lèxica locució llatina.
- 2. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Generalitats en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-generalitats.pdf).
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca adveració, n f
- es adveración
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adveració, n f
- es adveración, n f
<Dret processal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adveració, n f
- es adveración
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adveració, n f
- es adveración
<Dret civil>
Definició
Nota
-
Es poden distingir dos àmbits en què es fa necessària l'adveració. D'una banda, en la fase probatòria dels judicis declaratius, quan no es reconeix o s'impugna l'autenticitat o l'exactitud d'un document. En aquests casos l'adveració és practicada pel jutge o jutgessa, que compara el document sobre el qual hi ha dubtes d'autenticitat amb un altre document que es considera d'autenticitat indubtada, per mitjà del procés que es coneix per acarament de lletres, realitzat generalment per perits. D'una altra, l'adveració és necessària en l'àmbit del dret successori, en els casos en què, havent-hi un testament hològraf, se'n pretén l'eficàcia. A aquest efecte, a la mort de la persona causant, els legitimats s'han d'adreçar al jutge competent i obtenir-ne, amb l'ajut de tres testimonis que hagin conegut el testador o testadora, la certificació que el testament és autèntic, i que, per tant, l'autor o autora en fou el causant, i la subsegüent protocol·lització notarial.
L'adveració de testament és una institució típica del dret civil aragonès que fou reglamentada en els Furs d'Aragó 1r, 2n i 3r, De testamentis i De adveratione isntrumentorum i per les Observances 6, 8, 9 i 25. L'apèndix del Codi civil espanyol (CC) va recollir aquesta institució en els articles 25 i 26. Es concebia com a requisit necessari perquè el testament atorgat esdevingués efectiu davant rector o capellà o passioner de l'Hospital de Nostra Senyora de Gràcia o Provincial de Saragossa, quan no podia ser atorgat davant notari. L'adveració la feia el jutge de primera instància, que, acompanyat del secretari judicial, autoritzava el testament, després que dos testimonis de l'atorgament juressin sobre els Evangelis que el seu contingut corresponia a la disposició feta per la persona causant.
Tant pel que fa als documents públics com als documents privats, la llei es preocupa de garantir, mitjançant l'adveració, l'autenticitat formal del document, és a dir, del continent, però no pas del contingut, que, evidentment, pot ser fals. En cas de document públic, la necessitat d'adveració sorgeix generalment quan s'impugna l'autenticitat de les còpies. Aquesta operació consisteix en un exercici de contrast entre la còpia i l'original, amb citació d'ambdues parts. La llei guarda silenci sobre el tractament civil que cal donar a la impugnació de l'original. En el cas que s'impugni un document privat o un de públic respecte del qual no hi hagi matriu o que no pugui ser reconegut pel funcionari que l'hagi expedit, l'adveració s'ha de fer per mitjà d'un acarament de lletres que han de dur a terme els perits designats a aquest efecte i que el jutge ha de valorar d'acord amb les regles de la crítica sana. Cal que la persona interessada designi o aporti sempre un document d'autenticitat indubtada. Si manca un document d'aquest tipus, es considerarà eficaç el document públic i, respecte del privat, el jutge apreciarà el valor que mereixi en combinació amb les altres proves existents.
Amb relació a l'adveració de testament hològraf, cal assenyalar la coincidència entre l'ordenament espanyol i la legislació catalana pel que fa al termini de cinc anys, comptats des de la mort de la persona causant, que s'atorga per a promoure-la (art. 689 CC i art. 421-18 Codi civil de Catalunya [CCCat]). La doctrina indica que el jutge o jutgessa formarà el seu judici lliurement, escoltant tothom qui acudeixi a l'acte d'adveració del testament. L'objecte de les reflexions del jutge i de la seva decisió serà la identitat de l'escrit, o sigui, si és o no el mateix que en la sol·licitud s'atribueix al testador o testadora, per a garantir-ne, així, l'autoria. En canvi, no li han d'interessar les possibles tares o vicis de mera anul·labilitat del testament.
Pel que fa a la legislació, cal tenir en compte els textos legals següents:
1. Directament aplicables: l'article 588 ter.f de la Llei d'enjudiciament criminal i els articles 421-18 i 421-19 del CCCat, pel que fa a l'adveració de testament hològraf.
2. Indirectament aplicables: articles 1218 al 1230 i 1242, 1243 del CC.
Quant a la jurisprudència, cal tenir en compte aquestes sentències:
1. El termini de cinc anys és de caducitat: no se suspèn per no haver-se tingut notícia de la mort del testador o testadora, o pel fet d'ignorar la pròpia possessió de l'escrit testamentari o una altra causa qualsevol (sentències del Tribunal Suprem [STS] del 29.9.1956 i del 27.4.1940).
2. El termini de cinc anys és per a la presentació al jutge o jutgessa demanant la protocol·lització del testament, de manera que, si és denegada, subsisteix el dret de les persones interessades a fer valer l'autenticitat de tal testament en el judici corresponent. En el moment en què es denega la protocol·lització comença un nou termini prescriptiu quinquennal (STS del 10.1.1973).
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca adveració de testament, n f
- es adveración de testamento
<Dret civil > Dret de successions>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adverar, v tr
- es declarar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els testimonis han adverat que l'acusat mentia.
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca adverar, v tr
- es certificar
<Dret processal>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Els funcionaris competents per a adverar un testament n'han de comprovar l'autenticitat.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca adverbi, n m
- es adverbio
- fr adverbe
- en adverb
<Lingüística>
