Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "aiguavs" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca índex simplificat de qualitat de les aigües, n m
- ca ISQA, n m sigla
- es índice simplificado de calidad de las aguas
- es ISQA sigla
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>
Definició
Nota
- Aquest índex oscil·la de 0 (aigua de pitjor qualitat) a 100 (aigua de millor qualitat).
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca índex simplificat de qualitat de les aigües, n m
- ca ISQA, n m sigla
- es índice simplificado de calidad de las aguas
- es ISQA sigla
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües > Mostreig i anàlisi>
Definició
Nota
- Aquest índex oscil·la de 0 (aigua de pitjor qualitat) a 100 (aigua de millor qualitat).
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a dos [PILOTA VAL], adj
- ca iguals [TENNIS], adj
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 09 Esports de pilota > 12 Esports de raqueta > 01 Tennis>, <Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca abocament d'aigües residuals, n m
- es vertido de aguas residuales
- en sewage wasteway
<Hidrologia subterrània>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca aigües, n f pl
- es aguas
- fr grain du bois
- en wood grain
<Fusteria > Materials > Fusta > Elements de la fusta>
Definició
Nota
- En el tall tangencial d'un tronc, les vetes formen aigües amples i variades, mentre que, en el tall radial, les aigües són primes i rectes.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca aigües, n f pl
- es aguas, n f pl
- es vetas, n f pl
- fr grain du bois, n m
- en wood grain, n
- eu zainak, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca aigües, n f pl
- es agua
- fr eau
- en water
<Bioquímica i biologia molecular>, <Ginecologia i obstetrícia>
Definició
<Dret civil>, <Dret públic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigües, n f pl
- es aguas
<Dret civil>, <Dret públic>
Definició
Nota
-
L'article 334 del Codi civil (CC) disposa que tant les aigües vives (les aigües que corren i s'oxigenen) com les aigües estancades (les que no corren ni circulen contínuament o discontínuament) es consideren béns immobles.
El Reial decret legislatiu 1/2001, del 20 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'aigües de l'Estat, estableix que les aigües, tinguin la consideració d'aigües vives o estancades, són de domini públic per l'interès general que té aquest recurs per a la societat en general, com també estableix l'article 132 de la Constitució espanyola en els apartats 1 i 2. Segons el Reial decret legislatiu 1/2001, les aigües es poden classificar en aigües públiques, aigües privades permanents i aigües privades temporals.
L'article 407 del CC (el qual està derogat en els temes que tracta la Llei d'aigües) estableix que les aigües públiques són de domini públic: «els rius i les seves lleres naturals; les aigües contínues o discontínues de fonts o rierols; aigües que neixin contínuament o discontínuament en terrenys de domini públic; llacs i llacunes formats per la naturalesa en terrenys públics; aigües pluvials que corrin per barrancs o rambles on la seva llera o llit sigui de domini públic; aigües subterrànies en terrenys públics; aigües en zones de treballs d'obres públiques; les aigües que neixin contínuament o discontínuament en predis privats des que surten d'aquests; i els sobrants de les fonts, clavegueram i establiments públics».
Hi ha casos en què es pot concedir un dret d'ús privatiu sobre el domini hidràulic de les aigües públiques, com disposa l'article 52 del Reial decret legislatiu 1/2001, de l'Estat, però aquest dret s'ha d'obtenir mitjançant disposició legal o per concessió administrativa, no mitjançant prescripció. Se'n diferencien tres categories depenent del tipus d'aprofitament per al qual es concedeix el dret: aprofitament individual amb ànim de lucre; aprofitament col·lectiu, i aprofitament per a una comunitat de regadiu. L'article 53 del mateix decret disposa que la concessió finalitza quan ho indica el final de concessió o quan aquesta caduca; per expropiació, o per pròpia renúncia del concessionari.
Respecte a les aigües privades, l'article 408 del CC (derogat en els temes relacionats amb la Llei d'aigües) disposa que són considerades aigües privades «aquelles aigües contínues o estancades que neixin en predis de domini privat: llacs, llacunes o les seves lleres; aigües subterrànies que es trobin en aquests; o aigües pluvials que hi caiguin». Aquesta categoria d'aigües privades, com s'ha assenyalat, es divideix en aigües privades permanents i aigües privades temporals.
Les aigües privades permanents són aquelles considerades en relació amb el seu aprofitament. Són aigües, tant vives com estancades, que es troben en predis de domini privat, que tenen la qualitat de pertinença o accessorietat al predi en el qual neixen o pel qual passen i, en conseqüència, s'entén que formen part de la mateixa finca o predi, i en són un atribut (art. 66 Llei d'aigües). Poden ser les aigües pluvials, les aigües estancades o bases (art. 51.1 Llei d'aigües), i les procedents de fonts o corrents subterranis que al llarg del seu curs passin pel predi i, per tant, poden ser aprofitades (art. 52.2 Llei d'aigües).
En canvi, les aigües privades temporals estan relacionades de manera directa amb els drets que ha obtingut el propietari del predi privat per on passen les aigües, i assoleix el dret d'utilitzar-les si s'ha inscrit al Registre d'Aigües, tal com disposa el Reial decret legislatiu 1/2001 en les disposicions transitòries.
Aquests drets temporals estan subjectes, tal com indica, a una durada determinada, generalment de cinquanta anys, i un cop finalitza aquest termini les aigües passen a ser considerades de domini públic i, per tant, propietat de l'Estat.
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües agràries, n f pl
- es aguas agrarias
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües agràries, n f pl
- es aguas agrarias
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
