Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ajaar" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca aixovar, n m
- es ajovar
- es ajuar
<Dret civil > Dret de família>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixovar, n m
- es ajuar, n m
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
Nota
- L'Aranzadi recull 'aixovar'.
<Economia > Política econòmica > Política fiscal. Hisenda pública>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. GRUP D'INNOVACIÓ DOCENT EN ECONOMIA DELS IMPOSTS (GIDEI). Diccionari de fiscalitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/fiscalitat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aixovar domèstic, n m
- es ajuar doméstico, n m
- en household goods, n pl
<Fiscalitat>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca dipòsit funerari, n m
- es ajuar funerario
- en grave goods
<Arqueologia > Treball de laboratori>
Definició
<Mobles>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca parament de casa, n m
- ca adreç de la casa, n m sin. compl.
- es ajuar
- es menaje
- fr équipement ménager
- en household equipment
<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca parament de casa, n m
- ca adreç de la casa, n m sin. compl.
- es ajuar, n m
- es menaje, n m
- fr équipement ménager, n m
- en household equipment, n
- eu etxeko gauzak, n
- eu etxeko hornidura, n
<Fusteria > Mobles>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parament de l'habitatge, n m
- ca aixovar, n m sin. compl.
- ca parament de la casa, n m sin. compl.
- es ajuar
- es menaje de la casa
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El parament de l'habitatge inclou una universalitat de béns heterogenis amb el denominador comú que són utilitzats per la comunitat conjugal, i també conté tot allò que es destina a l'ornamentació de l'habitatge i a satisfer les necessitats habituals dels membres de la família. La inclusió de robes, mobles i estris s'ha d'interpretar àmpliament, d'acord amb el que objectivament es pot identificar, dins l'aixovar de l'habitatge conjugal, com a béns mobles d'ús ordinari o necessaris per a la vida marital, tret dels elements que siguin joies, objectes artístics o històrics o que tinguin un valor extraordinari.
El parament és accessori al mateix habitatge familiar, pel seu caràcter domèstic, atès que està destinat a moblar o adornar la llar, per l'ús ordinari dins l'habitatge conjugal, per la seva ubicació dins la casa i per la seva destinació al servei de la família, per la qual cosa les despeses sobre el parament es consideren càrregues familiars. El parament és inembargable si es consideren judicialment béns imprescindibles perquè la persona deutora i les persones que en depenen puguin atendre amb dignitat raonable llur sustentació. Els béns mobles i els estris d'ús personal i quotidià que integren el parament o l'aixovar de l'habitatge conjugal s'atribueixen legalment al cònjuge vidu no separat de la persona causant, i no formen part de l'herència, d'acord amb el dret de predetracció, que té la finalitat de garantir la continuïtat immediata de la unitat familiar. No obstant això, es pot fixar per mitjà de disposició testamentària o de codicil del parament, amb plena eficàcia, sempre que en el moment de la defunció la persona que testa estigui separada, divorciada o sigui vídua.
També està regulat el dret d'atribució preferent dels béns mobles d'ús ordinari de l'habitatge conjugal en la liquidació del règim de comunitat de béns a favor del cònjuge supervivent. El tractament legal del parament de l'habitatge conjugal, quant a la restricció o la limitació dels actes dispositius sobre el mateix habitatge conjugal i el seu parament deriva de la preocupació de l'òrgan legislador per protegir la conservació de la llar familiar no només durant el matrimoni o el cas de dissolució per causa de mort, sinó també en els moments de crisi familiar, atès que en els processos de nul·litat, de separació i de divorci cal fixar la mesura d'atribució de l'ús de l'habitatge conjugal i del seu parament. L'extensió normativa del dret de predetracció a les unions estables de parella comporta una ampliació de l'àmbit d'aplicació i la transformació en un benefici familiar amb relació a la configuració tradicional com a dret vidual, d'acord amb la realitat social actual.
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca parament de la casa, n m
- es ajuar
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Illes Balears
-
El parament de la casa ha estat recollit per primera vegada en la Compilació del dret civil de les Illes Balears del 1990, que en l'article 3.3, paràgraf segon, estableix que, «tret de prova en contra, es considerarà que pertanyen als cònjuges, per meitat, el béns que integren el parament de casa, però no es consideraran compresos en la presumpció les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable. A la mort d'un dels cònjuges, aquells correspondran en propietat al sobrevivent i no es computaran com a seus».
Malgrat la simplicitat aparent del precepte, aquest no ha deixat de provocar problemes, lògicament en els casos de crisi matrimonial. Per començar, què s'ha d'entendre per parament de la casa? La Compilació no ho indica, però la significació general del concepte porta a considerar que són els mobles, els estris, la roba i altres béns d'ús ordinari de l'habitatge familiar, incloent-hi els electrodomèstics i els aparells d'esbarjo (televisor, reproductor musical, entre altres).
La Compilació es limita a excloure les joies i els objectes artístics o històrics de valor considerable. Quant a les primeres, l'exclusió no té raó de ser, perquè de cap manera no es pot considerar que les joies formen part del parament de la casa, atès que són objectes d'ús personal del propietari. En canvi, la menció dels béns artístics o històrics té més lògica, i n'hi ha prou que tinguin un caràcter o un altre perquè funcioni l'exclusió. No es poden donar regles generals sobre quan un bé té el valor considerable que exigeix el precepte, per la qual cosa un pèrit és qui dictamina la qüestió. Tanmateix hi ha un problema, que és el següent: per a determinar el «valor considerable», s'ha de tenir en compte el nivell de vida familiar? Si no es fa així, possiblement, dins una família de poder adquisitiu alt, tots els béns mobles de la casa tindran un valor considerable, de manera que el precepte esdevindria buit. Per això potser és més encertat analitzar la qüestió segons el nivell de vida de la família, i excloure únicament els béns que estiguin per damunt d'aquest nivell, a més de tenir, objectivament, la importància i l'entitat adequades.
El tractament jurídic que el precepte dona al parament de la casa comprèn un doble aspecte. D'una banda, s'estableix una presumpció de copropietat per part dels dos cònjuges sobre els béns que l'integren. Aquesta presumpció es fonamenta en el fet d'haver existit una possessió dels béns compartida pels dos cònjuges, que, pel joc dels principis possessoris dels articles 448 i 464 del Codi civil espanyol, els atribueix la consideració de propietaris; i, d'altra banda, som davant uns béns que han fet possible l'aixecament de les càrregues del matrimoni, ja que l'habitatge familiar no pot estar sense mobiliari ni electrodomèstics, per la qual cosa es tracta de béns que s'han adquirit per a la família. De tot això el precepte deriva una presumpció de copropietat d'aquests béns per part de tots dos cònjuges, però és una presumpció iuris tantum, ja que admet la prova contrària, de manera que queda sense efecte si es presenta un títol d'adquisició a nom d'un dels cònjuges o aquest acredita que la compra s'ha fet amb els seus diners. Això pot tenir lògica quan la qüestió es planteja a l'extinció del règim de separació per crisi matrimonial, però deixa de tenir-ne quan l'extinció s'esdevé per la mort d'un dels cònjuges, perquè no tindria sentit que els hereus del cònjuge premort deixessin al sobrevivent la casa buida per l'efecte de factures que acreditessin que era només aquell l'adquirent dels béns familiars. En aquests casos la presumpció hauria de tenir abast iuris et de iure.
D'altra banda, el precepte estableix que, quan es mor un dels cònjuges, els béns que integren el parament de la casa corresponen en propietat al sobrevivent i no es computen com a seus. S'ha de recordar, en aquest punt, que el parament de la casa és delimitat per una simple presumpció iuris tantum, per la qual cosa quedarien fora de la predetracció del parament establerta pel precepte els béns que havien estat adquirits per un dels cònjuges o amb els seus diners; això demostra la necessitat de modificar el precepte per donar abast iuris et de iure a la presumpció, quan l'extinció del règim es produeix per mort d'un dels cònjuges.
Finalment, cal esmentar que algun autor ha apuntat la possibilitat que la noció de parament de la casa també inclogui els mobles de la segona residència, bastant habitual, per cert, a les Illes. Realment, en aquests béns es donen les circumstàncies que abans s'han indicat, és a dir, són posseïts pels dos cònjuges i l'adquisició és motivada per al gaudi i esbarjo de la família. - V. t.: càrregues familiars n f pl
- V. t.: parella estable n f
- V. t.: règim de separació de béns n m
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca savina de moro, n f
- es alerce americano
- es araar
- es ciprés de Cartagena
- es sabina mora
- fr thuya berbere
- fr thuya de Berberie
- fr thuya du Maghreb
- nc Callitris articulata
- nc Callitris quadrivalvis
- nc Tetraclinis articulata
- nc Thuja articulata
<Botànica>
Nota
- El nom científic que preval actualment és Tetraclinis articulata
