Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ala" dins totes les àrees temàtiques

herba de l'ala herba de l'ala

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de l'ala, n f
  • ca  ala, n f sin. compl.
  • ca  ènula, n f sin. compl.
  • ca  herba campana, n f sin. compl.
  • ca  ala de corb, n f alt. sin.
  • ca  alada, n f alt. sin.
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  àrnica borda, n f alt. sin.
  • ca  àrnica vera, n f alt. sin.
  • ca  campana, n f alt. sin.
  • ca  ènula campana, n f alt. sin.
  • ca  heleni, n m alt. sin.
  • ca  herba del mal estrany, n f alt. sin.
  • ca  énola, n f var. ling.
  • ca  ènola, n f var. ling.
  • nc  Inula helenium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

hidroala hidroala

<Esport > Esports nàutics > Vela > Copa Amèrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  hidroala, n f
  • es  ala, n f
  • es  foil, n m
  • fr  aile, n f
  • fr  foil, n m
  • it  foil, n m
  • it  hydrofoil, n m
  • it  idroala, n f
  • en  foil, n
  • en  hydrofoil, n

<Copa Amèrica > Velers > Parts del buc>

Definició
Cadascun dels dos grans apèndixs mòbils de determinades embarcacions, situats a banda i banda i aproximadament a la meitat de la llargada del buc, que es despleguen en les fases de vol per aconseguir la sustentació vertical de la part anterior de l'embarcació.

Nota

  • Segons el costat de l'embarcació en què estan situats, es distingeix entre la hidroala de babord i la hidroala d'estribord.
pala pala

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  pala, n f
  • ca  ala, n f sin. compl.
  • es  pala
  • fr  pelle
  • en  hinge blade
  • en  hinge plate

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta>

Definició
Cadascuna de les dues plaques metàl·liques unides mitjançant un passador que queden fixades als elements que giren a l'entorn de l'eix d'una frontissa.
pala pala

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  pala, n f
  • ca  ala, n f sin. compl.
  • es  pala, n f
  • fr  pelle, n f
  • en  hinge blade, n
  • en  hinge plate, n
  • eu  orri, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

ràfec ràfec

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  ràfec, n m
  • ca  ala, n f sin. compl.
  • ca  visera, n f sin. compl.
  • es  ala
  • es  alero
  • es  visera
  • en  eave

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Part d'una teulada que sobresurt del pla de la façana.
wali wali

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  wali
  • ca  ala sin. compl.
  • ca  ouala sin. compl.
  • ca  waali sin. compl.
  • ca  wala sin. compl.
  • ar  والية
  • cy  Wali
  • cy  Ala sin. compl.
  • cy  Ouala sin. compl.
  • cy  Waali sin. compl.
  • cy  Wala sin. compl.
  • de  Wali
  • de  Ala sin. compl.
  • de  Ouala sin. compl.
  • de  Waali sin. compl.
  • de  Wala sin. compl.
  • en  Wali
  • en  Ala sin. compl.
  • en  Ouala sin. compl.
  • en  Waali sin. compl.
  • en  Wala sin. compl.
  • es  vali
  • es  ala sin. compl.
  • es  ouala sin. compl.
  • es  waali sin. compl.
  • es  wala sin. compl.
  • es  wali sin. compl.
  • eu  waliera
  • eu  ala sin. compl.
  • eu  ouala sin. compl.
  • eu  waali sin. compl.
  • eu  wala sin. compl.
  • fr  wali
  • fr  ala sin. compl.
  • fr  ouala sin. compl.
  • fr  waali sin. compl.
  • fr  wala sin. compl.
  • gl  wali
  • gl  ala sin. compl.
  • gl  ouala sin. compl.
  • gl  waali sin. compl.
  • gl  wala sin. compl.
  • gn  vali
  • gn  ala sin. compl.
  • gn  ouala sin. compl.
  • gn  waali sin. compl.
  • gn  wala sin. compl.
  • it  wali
  • it  ala sin. compl.
  • it  ouala sin. compl.
  • it  waali sin. compl.
  • it  wala sin. compl.
  • ja  ワリ語
  • nl  Wali
  • nl  Ala sin. compl.
  • nl  Ouala sin. compl.
  • nl  Waali sin. compl.
  • nl  Wala sin. compl.
  • pt  wali
  • pt  ala sin. compl.
  • pt  ouala sin. compl.
  • pt  waali sin. compl.
  • pt  wala sin. compl.
  • ru  Вали
  • ru  Уали sin. compl.
  • ru  Вала sin. compl.
  • zh  瓦利

<Nigerocongolesa > Gur-adamawa > Gur>, <Àfrica > Ghana>

Definició
El wali pertany al grup oti-volta occidental de la branca gur. Aquest grup inclou diverses llengües parlades bàsicament entre Ghana i Burkina Fasso, de les quals les que gaudeixen de més difusió són el moore, el dagaare, el farefare i el birifor. D'aquestes llengües, el wali és especialment proper al dagaare i el birifor, amb les quals existeix un cert grau de mútua intel·ligibilitat.

Segons les tradicions orals, els avantpassats dels dagaares, els birifors i els walis formaven part del grup mole-dagbani que va emigrar a la regió semiàrida del Sahel al segle XIV dC, des d'on va emigrar a la seva localització actual al segle XVII. Les arbitràries fronteres colonials van dividir aquestes tribus entre el nord-oest de Ghana i el sud de Burkina Fasso. Fins a la fi del segle XIX, aquestes tribus van mantenir les formes pròpies d'autogovern, basades en consells d'ancians.

Els dialectes del wali són el fufula, el yeri waali, el cherii, el 'bulengee i el 'dolimi.