Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "alabana" dins totes les àrees temàtiques
0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació acabada amb preposició
- ca Nom o adjectiu: accés (EXEMPLE), n m
- ca Preposició: a la manera de (EXEMPLE), prep
- ca Verb: funcionar [amb] (EXEMPLE), v prep
- ca Verb: permetre l'ús [de] (EXEMPLE), v prep
- en Verb: dress up, to (EXEMPLE), v intr
- en Verb: head [for/to], to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: look after, to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: take course [for/to], to (EXEMPLE), v prep
- en Verb: take on, to(EXEMPLE), v tr
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>
Definició
Hi ha denominacions i equivalents que poden tenir una preposició final en la representació en un diccionari per raons sintàctiques, com a indicació que sovint introdueixen un complement per mitjà d'aquesta preposició. A continuació presentem una proposta de representació d'aquestes denominacions preposicionals:
- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»
- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.
- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.
- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.
- En verbs (excepte en anglès): Es fan constar les preposicions a continuació de la denominació o equivalent, en cursiva i entre claudàtors. La categoria lèxica és verb preposicional. Les notes poden recollir exemples d'ús.
Ex.: admetre v tr; sin. compl. funcionar [amb] v prep; sin. compl. permetre l'ús [de] v prep | Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.
- En verbs anglesos: Convé establir si la preposició (o adverbi) es pot considerar integrada en l'equivalent.
. Preposicions no integrades en l'equivalent: Es fan constar les preposicions a continuació de l'equivalent, en cursiva i entre claudàtors. [La preposició no es considera integrada quan el significat del conjunt és deduïble dels significats del verb i la preposició; sovint no hi ha una sola preposició possible i els diccionaris anglesos no solen recollir la preposició com a part de la forma.]
Ex.: en head [for/to], to v prep; take course [for/to], to v prep | VELA Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
. Preposicions o adverbis integrats en l'equivalent (phrasal verbs): Es fa constar la preposició o adverbi a continuació de l'equivalent, sense cap marca gràfica. La categoria lèxica és verb preposicional en un verb acabat amb preposició (prepositional verb, necessiten un complement situat darrere la preposició) i verb transitiu o verb intransitiu en un verb acabat amb adverbi (particle verb, en cas de ser un verb transitiu, el complement es pot situar davant l'adverbi).[La preposició o adverbi es consideren integrats quan el significat del conjunt no és deduïble dels significats del verb i la preposició o adverbi i hi ha una sola preposició o adverbi possibles; els diccionaris anglesos solen recollir aquestes partícules com a part de la forma.]
Ex. 1: (verb preposicional) look after, to v prep | Context: «He stays at home to look after the children.» - *He stays at home to look the children after.
Ex. 2: (verb adverbial transitiu) take on, to v tr | Context: «I'm sorry, we can't take on any more sales personnel at the moment.» - We can't take them on.
Ex. 3: (verb adverbial intransitiu) dress up, to v intr | Context: «He dressed up as a gorilla.»
- En noms i adjectius: No es fa constar la preposició en la denominació o equivalent. La categoria lèxica no reflecteix l'ús preposicional. La nota indica que se sol construir amb unes preposicions determinades i en pot donar exemples d'ús (sobretot si la necessitat de complement és forta).
- Ex.: accés n m | Acció d'introduir-se en un lloc web i disposar de les dades o els recursos que conté. | Nota: El nom accés regeix habitualment la preposició a. Per exemple, accés a un recurs.
- En preposicions: Es fa constar la preposició final en la denominació o equivalent .
Ex.: a la manera de prep | Preposició que serveix per a introduir el nom d'un autor pres com a model o referència en la concepció d'una obra.
- En adverbis, interjeccions i locucions llatines: No es fa constar cap preposició final en la denominació o equivalent, ja que els adverbis són elements no subordinants i les interjeccions i les locucions llatines tenen valor d'oració completa.
Nota
- 1. Per a distingir en anglès entre verbs preposicionals i verbs adverbials és útil la consulta de la llista de phrasal verbs del web APAC - Anglès per a catalans, de Lou Hevly (visca.com/apac/pv/phrasal-verbs.html).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions acabades amb preposició, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-acabades-preposicio.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Quan es documenten diverses denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals, es recomana escollir-ne una com a preferent.
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'enzims
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: carboxilesterasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: fumarilacetoacetasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.1 Denominació d'enzim uninominal: leuciltransferasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: cal·licreïna tissular (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: col·lagenasa microbiana (EXEMPLE), n f
- ca 2.2 Denominació d'enzim nom + adjectiu: fosfatasa alcalina (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: acetat-cinasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: alanina-transaminasa (EXEMPLE), n f
- ca 2.3 Denominació d'enzim nom + nom: hidroxiglutamat-descarboxilasa (EXEMPLE), n f
<Ciències de la vida > Biologia>
Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'establiment dels noms dels enzims en català:
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
(1) Prendre com a punt de partida les formes angleses establertes a l'Enzyme Nomenclature per la Comissió de Nomenclatura de la Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular (NC-IUBMB), consultables a <www.chem.qmul.ac.uk/iubmb/enzyme/>.
(2) Tenir en compte la grafia de la forma anglesa original:
(2.1) Si la forma anglesa està formada per una sola paraula, en català també s'escriu com una sola paraula.
Ex. 1: [anglès] carboxylesterase --> [català] carboxilesterasa
Ex. 2: [anglès] fumarylacetoacetase --> [català] fumarilacetoacetasa
Ex. 3: [anglès] leucyltransferase --> [català] leuciltransferasa
(2.2) Si la forma anglesa està formada per un adjectiu (que descriu una característica del substrat) i un nom separats, en català també s'escriuran separats, amb l'ordre propi del català nom + adjectiu.
Ex. 1: [anglès] alkaline phosphatase --> [català] fosfatasa alcalina
Ex. 2: [anglès] microbial collagenase --> [català] col·lagenasa microbiana
Ex. 3: [anglès] tissue kallikrein --> [català] cal·licreïna tissular
(2.3) Si la forma anglesa està formada per un nom (el nom del substrat) i un segon nom acabat en -ase separats, en català es manté l'ordre dels noms de l'anglès però s'escriuen amb un guionet entremig.
Ex. 1: [anglès] hydroxyglutamate decarboxylase --> [català] hidroxiglutamat-descarboxilasa
Ex. 2: [anglès] acetate kinase --> [català] acetat-cinasa
Ex. 3: [anglès] alanine transaminase --> [català] alanina-transaminasa
. Els motius de la grafia nom-nom d'aquest últim grup són els següents:
(a) El seguiment de l'ordre propi del català donaria lloc a formes molt allunyades de les internacionals angleses.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *decarboxilasa d'hidroxiglutamat
(b) La grafia aglutinada crearia confusió amb els enzims del grup 2.1 i donaria lloc a formes molt llargues.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamatdecarboxilasa
(c) El manteniment com a dues paraules separades resultaria detonant, perquè és un compost que, per l'ordre seguit, no s'adapta a la morfologia del català.
Ex.: hydroxyglutamate decarboxylase --> *hidroxiglutamat decarboxilasa
Nota
-
1. Amb relació a les denominacions dels enzims, convé també tenir en compte les consideracions següents:
(a) Les normes internacionals recomanen no utilitzar abreviatures per als enzims.
(b) En català, és preferible que la primera forma del nom d'un enzim sigui completa (igual que quan funciona de manera independent), en comptes d'escurçada.
Ex.: *alanin-racemasa --> alanina-racemasa; *lipoproteïn-lipasa --> lipoproteïna-lipasa - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Criteris per a la denominació comuna dels enzims, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-enzims.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: albarinyo (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: boval (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: petit verdot (EXEMPLE), n m
- ca A. Denominació vitivinícola amb terminació diferent de -a: trepat (EXEMPLE), n m
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: carinyena (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: garnatxa (EXEMPLE), n m/f
- ca B1. Denominació vitivinícola simple acabada amb -a àtona: malvasia (EXEMPLE), n m/f
- ca B2. Denominació vitivinícola complexa acabada amb -a àtona: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
<Alimentació. Gastronomia > Begudes>
Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Amb relació a l'atribució del gènere gramatical, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:
A. DENOMINACIÓ ACABADA AMB QUALSEVOL TERMINACIÓ EXCEPTE -A ÀTONA
En l'ús habitual dels especialistes, la majoria de noms de les varietats vitivinícoles són masculins, tant si es refereixen al cep com si es refereixen al raïm o al vi.
Ex.:l'albarinyo; el boval; el merlot; el petit verdot; el trepat
B. DENOMINACIÓ ACABADA AMB -A ÀTONA
B1. Denominacions simples
En el cas de denominacions formades per una sola paraula acabada amb a àtona, el Consell Supervisor recomana que s'admeti la doble possibilitat de gènere masculí o femení, indistintament que s'apliquin a ceps, raïms o vins.
Ex.: el carinyena - la carinyena; el garnatxa - la garnatxa; el malvasia - la malvasia
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Aquestes denominacions solen presentar vacil·lació en l'ús entre especialistes pel que fa al gènere.
(2) La tria del masculí o el femení no té una relació clara amb el fet que el referent sigui una vinya, un raïm o un vi.
(3) Lingüísticament tots dos gèneres es poden considerar adequats, ja que el masculí correspon a l'ús general de les denominacions vitivinícoles i el femení s'ajusta a la interpretació femenina habitual de les formes acabades en -a àtona.
B2. Denominacions complexes
En el cas de denominacions formades per un nom amb terminació en -a àtona i un adjectiu, el Consell Supervisor recomana igualment el doble gènere masculí o femení, pels mateixos motius que en el cas anterior.
En aquest cas, com a particularitat, s'aconsella la flexió femenina de l'adjectiu, d'acord amb la documentació i la petició dels especialistes. Això, però, no determina el gènere del conjunt de la denominació, que pot ser masculí o femení.
Ex.: el garnatxa blanca - la garnatxa blanca [indistintament, un cep, un raïm o un vi]
Nota
- 1. En el cas de les denominacions acabades amb -a àtona, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que són femenines quan fan referència a la vinya o cep i masculines quan fan referència al raïm i al vi. Aquest criteri, però, no s'ajusta a l'ús documentat en les obres ni al parer dels especialistes consultats, que fan servir un mateix gènere (el masculí o el femení) sigui quin sigui el referent.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
- 3. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
- ca A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
- ca A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
- ca A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
- ca A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
- ca A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
- ca B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
- ca B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
- ca B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
- ca B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
- ca C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
- ca C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
- ca C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.
àloe
àloe
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àloe, n m
- es aloe
- es áloe
- es azabara
- es lináloe
- es olivastro de Rodas
- es zabida
- es zabila
- fr aloès officinal
- fr aloès ordinaire
- fr aloès vrai
- fr aloès vulgaire
- fr vrai aloès
- en aloe vera
- en Barbados aloe
- en Curaçao aloe
- en medicinal aloe
- en unguentine cactus
- nc Aloe barbadensis
- nc Aloe vera
<Botànica>
Nota
- Planta de la família de les liliàcies.
