Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "albard" dins totes les àrees temàtiques
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
- es (albarel) albarelo, n m
- fr (albarel) albarelle, n f
- fr (albarel) albarello, n m
- it (albarel) albarello, n m
- en (albarel) albarello, n
- de (albarel) Albarello, n m
<Arts > Ceràmica>
Definició
- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.
- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-albarel).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
- es (albarel) albarelo, n m
- fr (albarel) albarelle, n f
- fr (albarel) albarello, n m
- it (albarel) albarello, n m
- en (albarel) albarello, n
- de (albarel) Albarello, n m
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.
- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-albarel).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àlber, n m
- ca alba, n f sin. compl.
- ca arbre blanc, n m sin. compl.
- ca clop blanc, n m sin. compl.
- ca poll blanc, n m sin. compl.
- ca xop blanc, n m sin. compl.
- ca alba borda, n f alt. sin.
- ca alba vera, n f alt. sin.
- ca àlber blanc, n m alt. sin.
- ca àlber cotoner, n m alt. sin.
- ca àlber ver, n m alt. sin.
- ca albes, n f pl alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca om blanc, n m alt. sin.
- ca poll, n m alt. sin.
- ca poll alba, n m alt. sin.
- ca poll àlber, n m alt. sin.
- ca pollanc, n m alt. sin.
- ca pollancre, n m alt. sin.
- ca polls blancs, n m pl alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca pòpul àlber, n m alt. sin.
- ca pòpul blanc, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca xop ver, n m alt. sin.
- ca abre blanc, n m var. ling.
- ca albà, n m var. ling.
- ca alba blanc, n m var. ling.
- ca alba cotoner, n m var. ling.
- ca alba ver, n m var. ling.
- ca albar, n m var. ling.
- ca alber, n m var. ling.
- ca albi, n m var. ling.
- ca albí, n m var. ling.
- ca albre blanc, n m var. ling.
- ca auba, n f var. ling.
- ca aubar, n m var. ling.
- ca auber, n m var. ling.
- ca àuber, n m var. ling.
- ca aubes, n f pl var. ling.
- ca aubi, n m var. ling.
- ca orm blanc, n m var. ling.
- ca poll albà, n m var. ling.
- ca popul alber, n m var. ling.
- ca popul blanc, n m var. ling.
- nc Populus alba L.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca àlber, n m
- ca alba, n f sin. compl.
- ca arbre blanc, n m sin. compl.
- ca clop blanc, n m sin. compl.
- ca poll blanc, n m sin. compl.
- ca xop blanc, n m sin. compl.
- ca alba borda, n f alt. sin.
- ca alba vera, n f alt. sin.
- ca àlber blanc, n m alt. sin.
- ca àlber cotoner, n m alt. sin.
- ca àlber ver, n m alt. sin.
- ca albes, n f pl alt. sin.
- ca mosquiter, n m alt. sin.
- ca mosquitera, n f alt. sin.
- ca om blanc, n m alt. sin.
- ca poll, n m alt. sin.
- ca poll alba, n m alt. sin.
- ca poll àlber, n m alt. sin.
- ca pollanc, n m alt. sin.
- ca pollancre, n m alt. sin.
- ca polls blancs, n m pl alt. sin.
- ca pòpul, n m alt. sin.
- ca pòpul àlber, n m alt. sin.
- ca pòpul blanc, n m alt. sin.
- ca xop, n m alt. sin.
- ca xop ver, n m alt. sin.
- ca abre blanc, n m var. ling.
- ca albà, n m var. ling.
- ca alba blanc, n m var. ling.
- ca alba cotoner, n m var. ling.
- ca alba ver, n m var. ling.
- ca albar, n m var. ling.
- ca alber, n m var. ling.
- ca albi, n m var. ling.
- ca albí, n m var. ling.
- ca albre blanc, n m var. ling.
- ca auba, n f var. ling.
- ca aubar, n m var. ling.
- ca auber, n m var. ling.
- ca àuber, n m var. ling.
- ca aubes, n f pl var. ling.
- ca aubi, n m var. ling.
- ca orm blanc, n m var. ling.
- ca poll albà, n m var. ling.
- ca popul alber, n m var. ling.
- ca popul blanc, n m var. ling.
- nc Populus alba L.
<Botànica > salicàcies>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- es ánade real
- fr canard colvert
- it germano reale
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<Zoologia > Ocells>
Definició
Nota
- L'ànec collverd viu a prop dels rius i els estuaris. Es troba a tot l'hemisferi nord i és l'arrel de moltes races domèstiques. La femella i l'immatur són de color bru.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade real, n m, f
- fr canard colvert, n m
- en mallard duck, n
- en wild duck, n
- nc Anas platyrhynchos
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- fr canard colvert
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca ànec collverd, n m
- es ánade azulón
- fr canard colvert
- en mallard
- de Stockente
- nc Anas platyrhynchos
<00 Fitxa il·lustrada>, <03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>
<11 Esports nàutics > 01 Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca a bord, adv
- es a bordo
- fr à bord
- en aboard
<Esport > 11 Esports nàutics > 01 Vela>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a bord, adv
- es a bordo
- fr à bord
- en aboard
- en on board
<Ports > Accions>
