Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "algo" dins totes les àrees temàtiques

FOMO FOMO

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  FOMO, n m
  • ca  síndrome FOMO, n f
  • es  síndrome FOMO, n m
  • es  temor a perderse algo, n m
  • es  FOMO, n f sigla
  • fr  anxiété de ratage, n f
  • fr  FOMO, n m
  • fr  syndrome FOMO, n m
  • fr  syndrome fomo, n m var. ling.
  • it  FOMO, n f
  • it  sindrome FOMO, n f
  • it  Fomo, n f var. ling.
  • it  fomo, n f var. ling.
  • en  fear of missing out, n
  • en  fear of missing out syndrome, n
  • en  FOMO, n
  • en  FOMO syndrome, n
  • de  FOMO, n m
  • de  FOMO-Syndrom, n n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Estat d'ansietat o preocupació provocat per la por d'estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials.

Nota

  • La denominació FOMO correspon a la sigla anglesa de fear of missing out ('por de perdre's alguna cosa').
FOMO FOMO

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  FOMO, n m
  • ca  síndrome FOMO, n f
  • es  síndrome FOMO, n m
  • es  temor a perderse algo, n m
  • es  FOMO, n f sigla
  • fr  anxiété de ratage, n f
  • fr  FOMO, n m
  • fr  syndrome FOMO, n m
  • fr  syndrome fomo, n m var. ling.
  • it  FOMO, n f
  • it  sindrome FOMO, n f
  • it  Fomo, n f var. ling.
  • it  fomo, n f var. ling.
  • en  fear of missing out, n
  • en  fear of missing out syndrome, n
  • en  FOMO, n
  • en  FOMO syndrome, n
  • de  FOMO, n m
  • de  FOMO-Syndrom, n n

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Estat d'ansietat o preocupació provocat per la por d'estar-se perdent determinats esdeveniments, comentaris o converses, especialment a les xarxes socials.

Nota

  • La denominació FOMO correspon a la sigla anglesa de fear of missing out ('por de perdre's alguna cosa').
que busca alguna cosa? que busca alguna cosa?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  que busca alguna cosa?
  • es  ¿busca algo?
  • es  ¿desea algo?
  • fr  vous désirez quelque chose ?
  • pt  deseja alguma coisa?
  • en  are you looking for anything in particular?

<Grans Magatzems > Conversa>

que vol mirar alguna altra cosa? que vol mirar alguna altra cosa?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  que vol mirar alguna altra cosa?
  • ca  que vol mirar res més?
  • es  ¿quiere mirar algo más?
  • es  ¿quiere mirar otra cosa?
  • fr  est-ce que vous voulez quelque chose d'autre ?
  • pt  quer ver mais alguma coisa?
  • en  would you like to look at anything else?
  • en  would you like to look at something else?

<Grans Magatzems > Conversa>

que vol res més? que vol res més?

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  que vol res més?
  • es  ¿desea algo más?
  • fr  souhaitez-vous autre chose ?
  • pt  precisa de mais alguma coisa?
  • en  is there anything else?

<Grans Magatzems > Conversa>

quid pro quo quid pro quo

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  quid pro quo, n m
  • ca  quid pro quo [la], n m
  • ca  una cosa per una altra, n f
  • es  algo a cambio de algo, n m
  • es  quid pro quo, n m

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Una cosa per una altra.

Nota

  • Expressió entrada com a llatinisme en el diccionari normatiu de l'IEC, amb el sentit de 'error en prendre una cosa per una altra'. Es fa servir en el dret d'obligacions i contractes i, en general, per a tota mena de negociacions amb el sentit de 'substituir o donar alguna cosa a canvi d'una altra d'equivalent'. És un concepte general dels contractes més referit a la intenció o la motivació d'algú per a fer alguna cosa que a les contraprestacions objectives.
    Exemple: Es compromet al diàleg i mostra bona predisposició a acordar el màxim de continguts, i espera, en aquest sentit, el quid pro quo.