Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "amèn" dins totes les àrees temàtiques

úlcera tropical

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca úlcera tropical, n f
ca fagedena tropical, n f sin. compl.
ca fagedenisme tropical, n m sin. compl.
ca úlcera d'Aden, n f sin. compl.
ca úlcera de Malabar, n f sin. compl.
ca úlcera de Plaut-Vincent, n f sin. compl.
ca úlcera del desert, n f sin. compl.
ca úlcera Malabar, n f sin. compl.
ca úlcera tropical fagedènica, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia patològica>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició

Úlcera fagedènica relacionada amb traumatismes simples que es localitza en les parts distals de les extremitats inferiors, especialment en les zones supramal·leolars, observada en climes tropicals i en persones amb malnutrició. La causa no és prou coneguda, però hom ha detectat la presència d'estreptococs, estafilococs, Bacteroides fusiformes i Borrelia vincenti.

adeno-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Endocrinologia i nutrició>

ca adeno-
ca aden- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició

Formes prefixades del mot grec adén -énos que significa glàndula.

akwe-xerente

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca akwe-xerente
ca a'uwen sin. compl.
ca akwen sin. compl.
ca awen sin. compl.
ca sherente sin. compl.
ca xerente sin. compl.
ca xerenti sin. compl.
cod akwe
ar أكوي شيرينتي
cy Akwe-xerente
cy A'uwen sin. compl.
cy Akwen sin. compl.
cy Awen sin. compl.
cy Sherente sin. compl.
cy Xerente sin. compl.
cy Xerenti sin. compl.
de Akwe-Sherente
de A'uwen sin. compl.
de Akwen sin. compl.
de Awen sin. compl.
de Sherente sin. compl.
de Xerente sin. compl.
de Xerenti sin. compl.
en Akwe-Xerénte
en A'uwe sin. compl.
en A'we sin. compl.
en Akwen sin. compl.
en Sherente sin. compl.
en Sherenté sin. compl.
en Xerente sin. compl.
en Xerenti sin. compl.
es akwe-xerente
es a'uwen sin. compl.
es akwen sin. compl.
es awen sin. compl.
es sherente sin. compl.
es xerente sin. compl.
es xerenti sin. compl.
eu akwe-xerenteera
eu a'uwen sin. compl.
eu akwen sin. compl.
eu awen sin. compl.
eu sherente sin. compl.
eu xerente sin. compl.
eu xerenti sin. compl.
fr akwe-Xerente
fr a'uwen sin. compl.
fr akwen sin. compl.
fr awen sin. compl.
fr sherente sin. compl.
fr xerente sin. compl.
fr xerenti sin. compl.
gn akwe-xerente
gn a'uwen sin. compl.
gn akwen sin. compl.
gn awen sin. compl.
gn sherente sin. compl.
gn xerente sin. compl.
gn xerenti sin. compl.
it akwe-xerente
it a'uwen sin. compl.
it akwen sin. compl.
it awen sin. compl.
it sherente sin. compl.
it xerente sin. compl.
it xerenti sin. compl.
ja シェレンテ語
ja アウェン語 sin. compl.
ja アクウェン語 sin. compl.
ja アクウェン・シェレンテ語、シェレンティ語 sin. compl.
nl Akwe-Xerente
nl A'uwen sin. compl.
nl Akwen sin. compl.
nl Awen sin. compl.
nl Sherente sin. compl.
nl Xerente sin. compl.
nl Xerenti sin. compl.
pt akwe-xerente
pt a'uwen sin. compl.
pt akwen sin. compl.
pt awen sin. compl.
pt sherente sin. compl.
pt xerente sin. compl.
pt xerenti sin. compl.
ru Акве-шеренте
ru Ауэ sin. compl.
ru Акуэн sin. compl.
ru Шеренте sin. compl.
ru Шеренти sin. compl.
zh 阿克维－切伦特语
zh 亚温 sin. compl.
zh 阿温 sin. compl.
zh 切伦提 sin. compl.
zh 切伦特 sin. compl.
zh 阿克维 sin. compl.
zh 舍伦特 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Je > Branca central o akwen>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Durant segles els xerentes i els xavantes van integrar un sol poble, els akwes. El terme akwe significa 'aquell que se situa per damunt'. Actualment s'aplica principalment als xerentes. Com a autodenominació d'un grup, fa palès l'orgull d'un poble que se sent per damunt dels éssers irracionals i, com tants altres pobles, superior a altres grups humans.

Els xerentes es localitzen a la vora del riu Tocantins, en contacte amb la població no indígena, mentre que els xavantes viuen més aïllats endins del Mato Grosso. Els poblats xerentes són punts molt transitats pels habitants de la regió.

La societat xerente s'organitza en dos clans. Els matrimonis són tradicionalment exògams i els fills pertanyen al clan del pare. Viuen de la caça i l'agricultura.

La comunitat xerente és bilingüe en xerente i portuguès. És molt activa en la lluita contra la integració en la cultura majoritària. Tanmateix, els infants aprenen el portuguès cada vegada més aviat, abans fins i tot d'entrar a l'escola. El portuguès es percep com a imprescindible per a qualsevol activitat fora dels poblats indígenes.

L'ortografia xerente va ser proposada el 1973. Des d'aleshores, ha calgut esperar a principis del segle XXI per tenir estudis descriptius de la llengua.

allotjar-se [a/en]

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca allotjar-se [a/en], v prep pron
ca hostatjar-se [a/en], v prep pron sin. compl.
es alojarse, v pron
es hospedarse, v pron
fr se loger, v pron
en lodge, to, v intr
de absteigen, v intr
de Zimmer mieten, v intr

<Turisme > Allotjament>

Definició

Fer estada en un lloc.

amargar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca amargar, v intr
es amargar
fr être amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició

Tenir, una menja, un gust amarg.

amarguejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

ca amarguejar, v intr
ca amargotejar, v intr sin. compl.
es amargar
fr être un peu amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició

Tenir, una menja, un punt d'amarg.

ament

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ament, n m
ca gatell, n m
es amento, n m
fr chaton, n m
en ament, n
en amentum, n
en catkin, n

<Botànica>

ament

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ament, n m
es amento, n m
fr chaton, n m
en ament, n
en catkin, n

ametller

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca ametller, n m
ca ametla (fruit), n f sin. compl.
ca ametla (llavor), n f sin. compl.
ca ametler, n m sin. compl.
ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
ca ametler comú, n m alt. sin.
ca ametlla, n f alt. sin.
ca ametllers, n m pl alt. sin.
ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
ca almelda, n f var. ling.
ca almeler, n m var. ling.
ca almeller, n m var. ling.
ca almetla, n f var. ling.
ca almetler, n m var. ling.
ca amaller, n m var. ling.
ca amédola, n f var. ling.
ca amela, n f var. ling.
ca amelder, n m var. ling.
ca ameler, n m var. ling.
ca amel·ler, n m var. ling.
ca amendula (fruit), n f var. ling.
ca amenla, n f var. ling.
ca amenles, n f pl var. ling.
ca amerler, n m var. ling.
ca armela, n f var. ling.
ca armela (fruit), n f var. ling.
ca armelé, n m var. ling.
ca armeler, n m var. ling.
ca armella (fruit), n f var. ling.
ca atmel·ler, n m var. ling.
ca atmetlla, n f var. ling.
ca atmetller, n m var. ling.
ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
ca aumetler, n m var. ling.
ca aumetllé, n m var. ling.
ca encina d'amenles, n f var. ling.
ca mel·lé, n m var. ling.
ca mel·ler, n m var. ling.
ca metla, n f var. ling.
ca metler, n m var. ling.
nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
nc Amygdalus communis L. sin. compl.
nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.

ametller

<Ciències de la vida>

ca ametller, n m
ca ametla (fruit), n f sin. compl.
ca ametla (llavor), n f sin. compl.
ca ametler, n m sin. compl.
ca ametlla (fruit), n f sin. compl.
ca ametlla (llavor), n f sin. compl.
ca ametlló (fruit tendre), n m sin. compl.
ca alzina d'ametlles, n f alt. sin.
ca ametler comú, n m alt. sin.
ca ametlla, n f alt. sin.
ca ametllers, n m pl alt. sin.
ca ametlles dolces (llavor), n f pl alt. sin.
ca ametlló (fruit), n m alt. sin.
ca ametlló (llavor), n m alt. sin.
ca ametllons (fruit), n m pl alt. sin.
ca almelda, n f var. ling.
ca almeler, n m var. ling.
ca almeller, n m var. ling.
ca almetla, n f var. ling.
ca almetler, n m var. ling.
ca amaller, n m var. ling.
ca amédola, n f var. ling.
ca amela, n f var. ling.
ca amelder, n m var. ling.
ca ameler, n m var. ling.
ca amel·ler, n m var. ling.
ca amendula (fruit), n f var. ling.
ca amenla, n f var. ling.
ca amenles, n f pl var. ling.
ca amerler, n m var. ling.
ca armela, n f var. ling.
ca armela (fruit), n f var. ling.
ca armelé, n m var. ling.
ca armeler, n m var. ling.
ca armella (fruit), n f var. ling.
ca atmel·ler, n m var. ling.
ca atmetlla, n f var. ling.
ca atmetller, n m var. ling.
ca atmetlló (fruit tendre), n m var. ling.
ca aumetler, n m var. ling.
ca aumetllé, n m var. ling.
ca encina d'amenles, n f var. ling.
ca mel·lé, n m var. ling.
ca mel·ler, n m var. ling.
ca metla, n f var. ling.
ca metler, n m var. ling.
nc Prunus dulcis (Mill.) D.A. Webb
nc Amygdalus communis L. sin. compl.
nc Amygdalus dulcis Mill. var. ling.
nc Prunus amygdalus Batsch var. ling.
nc Prunus communis (L.) Arcang. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

MASCLANS recull les denominacions ametller d'ametlles dolces i ametller dolç per a la var. dulcis («el d'ús corrent, d'ametlles comestibles»), i ametller agre i ametller amarg per a la var. amara (DC.) Buchheim («d'ametlles amargues»). També indica que hi ha nombroses subvarietats conreades: blanqueta, cresteta, desmai (llargueta), esperança forta, marcona, mollar de Tarragona, pasquala, poteta o victòria, entre d'altres.