Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amarg�s" dins totes les àrees temàtiques

amargar amargar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  amargar, v intr
  • es  amargar
  • fr  être amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició
Tenir, una menja, un gust amarg.
amargot amargot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargot, n m
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  amargall, n m alt. sin.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  apagallums gros, n m alt. sin.
  • ca  apagallums grossos, n m pl alt. sin.
  • ca  barba cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  margot, n m var. ling.
  • nc  Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  amargot, n m
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  morro de porc, n m sin. compl.
  • ca  amargall, n m alt. sin.
  • ca  apagallums, n m alt. sin.
  • ca  apagallums gros, n m alt. sin.
  • ca  apagallums grossos, n m pl alt. sin.
  • ca  barba cabruna, n f alt. sin.
  • ca  cuixa de dona, n f alt. sin.
  • ca  herba amargant, n f alt. sin.
  • ca  llumenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  morro de porcell, n m alt. sin.
  • ca  pom de moro, n m alt. sin.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  margot, n m var. ling.
  • nc  Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

amarguejar amarguejar

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  amarguejar, v intr
  • ca  amargotejar, v intr sin. compl.
  • es  amargar
  • fr  être un peu amer

<Procediments culinaris > Alteració dels productes>

Definició
Tenir, una menja, un punt d'amarg.
ampliació de marges quirúrgics (procediment) ampliació de marges quirúrgics (procediment)

<Ciències de la salut > Anatomia patològica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

  • ca  ampliació de marges quirúrgics (procediment)
  • es  ampliación de márgenes quirúrgicos (procedimiento)

<Anatomia patològica (SNOMED CT)>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

angelets angelets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelets, n m pl
  • ca  desinflamatòria, n f alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cria, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba dels prats, n f alt. sin.
  • ca  herba desinfeccionera, n f alt. sin.
  • ca  herba inflamacionera, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  llet de la Verge, n f alt. sin.
  • ca  lletera amarga, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa morada, n f alt. sin.
  • ca  polígala, n f alt. sin.
  • ca  polígala comuna, n f alt. sin.
  • ca  polígala vulgar, n f alt. sin.
  • ca  lletrerea morà, n f var. ling.
  • nc  Polygala vulgaris L.

<Botànica > poligalàcies>

assegureu-vos que els marges de la pàgina s'han definit correctament assegureu-vos que els marges de la pàgina s'han definit correctament

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  assegureu-vos que els marges de la pàgina s'han definit correctament
  • en  make sure that the page margins are set correctly

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  balsamer, n m
  • es  amargoso
  • es  balsámico
  • es  balsamina
  • es  momórdiga
  • fr  balsamine mâle
  • fr  margose
  • fr  momordique
  • fr  pomme de merveille
  • it  balsamina
  • it  balsamina maschio
  • it  momordica
  • it  viticella
  • en  balsam apple
  • en  canilla fruit
  • de  Balsamapfel
  • de  Wunderapfel
  • nc  Momordica balsamina

<Botànica>

benzaldehid benzaldehid

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  benzaldehid, n m
  • ca  aldehid benzoic, n m sin. compl.
  • ca  essència d'ametlles amargues, n f sin. compl.
  • ca  oli d'ametlles amargues, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Aldehid aromàtic emprat com a aromatitzant en perfumeria, cosmètica i alimentació i com a intermediari en la síntesi d'alguns productes farmacèutics (analgèsics, antiespasmòdics, antireumàtics, etc), que pot produir dermatitis de contacte.

Nota

  • El benzaldehid s'ha anomenat també essència d'ametlles amargues pel fet que aquesta llavor li deu la seva olor característica i perquè es troba entre els productes d'hidròlisi de l'amigdalina.