Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "amiguer" dins totes les àrees temàtiques

abarta abarta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
abarta abarta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
adigué adigué

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  Адыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana>, <Àsia > Rússia>

Definició
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
agulleta d'alguer agulleta d'alguer

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulleta d'alguer, n f
  • ca  agulla, n f sin. compl.
  • ca  agulleta, n f sin. compl.
  • ca  mula, n f sin. compl.
  • ca  músic, n m sin. compl.
  • ca  serp, n f sin. compl.
  • ca  serp d'en terra, n f sin. compl.
  • ca  serp de costa, n f sin. compl.
  • ca  serpeta, n f sin. compl.
  • ca  serpetó, n m sin. compl.
  • ca  trompeter, n m sin. compl.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  musich, n m var. ling.
  • ca  peix marianu, n m var. ling.
  • ca  sèrp, n f var. ling.
  • nc  Syngnathus acus
  • nc  Siphostoma acus var. ling.
  • es  aguja de mar

<Peixos > Singnàtids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona

    - agulla (FAUNAICT): Tarragona

    - agulla (RANDA11): Balears

    - aguya (RANDA11): Balears, Tarragona

    - serp (DCVB-E): Tarragona

    - serp (FAUNAICT): Tarragona

    - sèrp (RPCE3): Mallorca

    - serpeta (DCVB-E): Tarragona

    - serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca

    - serpetó (RPCE3): Mallorca
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigüera, n f
  • ca  escurador, n m
  • ca  fregadora, n f
  • ca  pica, n f
  • ca  rentador, n m
  • es  fregadero
  • es  fregador
  • fr  évier
  • en  kitchen sink
  • en  sink
  • de  Spülbecken

<Construcció>

aigüera aigüera

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aigüera, n f
  • es  fregadero
  • fr  évier

<Utillatge de cuina>

Definició
Pica on es renten els plats.
aigües aigües

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  aigües, n f pl
  • es  aguas
  • fr  grain du bois
  • en  wood grain

<Fusteria > Materials > Fusta > Elements de la fusta>

Definició
Conjunt de dibuixos que fan les vetes d'una peça de fusta, que prenen formes variades segons la direcció del tall que s'ha seguit en serrar la peça.

Nota

  • En el tall tangencial d'un tronc, les vetes formen aigües amples i variades, mentre que, en el tall radial, les aigües són primes i rectes.