Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "anguls" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI anguila, anguiló o angula?
- es (anguila) anguila, n f
- es (angula) angula, n f
- fr (anguila) anguille, n f
- fr (angula) civelle, n f
- en (anguila) common eel, n
- en (anguila) eel, n
- en (anguila) european eel, n
- en (angula) elver, n
- nc Anguilla anguilla
<Zoologia > Peixos>
Definició
- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.
En canvi, gula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:
- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.
- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de anguila, anguiló i angula al Cercaterm, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gula-angula-anguila-i-surimi-que-la-terminologia-no-us-amargui-els-apats-nadal).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals
- ca agger nasi [la] (EXEMPLE), n m
- ca angulus ludovici [la] (EXEMPLE), n m
- es agger nasi (EXEMPLE), n m
- en agger nasi (EXEMPLE), n
- TA agger nasi (EXEMPLE)
- TA angulus sterni (EXEMPLE)
<Ciències de la vida>
Definició
Aquest criteri es pot aplicar almenys en els dos casos següents:
(1) Quan en una llengua no hi ha cap forma alternativa a la forma pertanyent a una nomenclatura fixada internacionalment.
Ex.: [català] agger nasi | [castellà] agger nasi | [anglès] agger nasi | [Terminologia anatòmica] agger nasi
(2) Quan en una llengua es fa servir una forma de base llatina que no és la forma fixada en la nomenclatura internacional. Pot ser com a conseqüència de l'establiment d'uns criteris generals en la nomenclatura que aquella forma no compleix (per exemple, les terminologies anatòmiques prioritzen les formes descriptives a les basades en noms propis), de la simplificació que fa la forma tradicional respecte a la forma de la nomenclatura o bé de la tria en la nomenclatura d'una forma amb una motivació diferent.
Ex.: [català] angulus ludovici | [Terminologia anatòmica] angulus sterni
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: De nomenclatures internacionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).
<Indústria. Energia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI surimi, gula o surimi d'angula?
- es (gula) angula de surimi, n f
- es (gula) gula, n f
- es (gula) sucedáneo de angula, n m
- es (gula) surimi de angula, n m
- es (surimi) surimi, n m
- fr (gula) gula, n f
- fr (gula) succédané de civelles, n m
- fr (surimi) surimi, n m
- it (gula) gula, n f
- it (gula) surrogato di cecoline, n m
- it (surimi) surimi, n m
- en (gula) elver substitute, n
- en (gula) gula, n
- en (gula) surimi elver, n
- en (surimi) surimi, n
<Indústria. Energia > Indústria alimentària>
Definició
- El surimi és un producte alimentari de textura gelatinosa elaborat amb una pasta procedent de peix blanc, i de vegades aviram, amb additius i condiments afegits, que s'utilitza per a fer succedanis de peix o marisc; a més, també pot servir per a elaborar menjar processat en general.
. L'equivalent castellà és surimi; el francès, surimi; l'italià, surimi, i l'anglès, també surimi.
En canvi, la gula, o el surimi d'angula, designen un ús específic del surimi, concretament un succedani de peix elaborat a base de surimi que imita la forma, la textura i el gust de l'angula.
. Els equivalents castellans són angula de surimi, gula, sucedáneo de angula i surimi de angula; els francesos, gula i succédané de civelles; els italians, gula i surrogato di cecoline, i els anglesos, elver substitute, gula i surimi elver.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a surimi, es tracta d'una forma d'origen japonès adoptada sense canvis per moltes llengües amb el significat bàsic de succedani amb una base de peix.
(2) Pel que fa a surimi d'angula, indica que aquest tipus de surimi imita el gust de l'angula.
(3) Pel que fa a gula, prové de la marca comercial La Gula, un escurçament de angula que aprofita la coincidència amb el castellà gula (en català, gola). Aquesta forma està molt estesa en català i s'utilitza també en les llengües de referència.
Nota
- 1. La forma surimi serveix de base per a diversos preparats de peix que imiten el gust d'un peix o un marisc. Per exemple, el surimi de cranc (més conegut com bastonets de cranc) o el surimi de salmó.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI anguila, anguiló o gula?, que designa les diverses fases de creixement de les anguiles.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de surimi i gula al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/326/).
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àngels de mar, n m pl
- ca gimnosonats, n m pl
- es ángeles de mar, n m pl
- en sea angels, n pl
- nc Gymnosomata
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Aberdeen-Angus
- es Aberdeen Angus
- fr Aberdeen Angus
- en Aberdeen Angus
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca Aberdeen-Angus
- es Aberdeen Angus
- fr Aberdeen Angus
- en Aberdeen Angus
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>
<Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca aguantallibres, n m
- ca angles, n m pl
- es ángulos
- es apoyalibros
- es soporte de libros
- fr appui-livre
- en book brace
<Biblioteconomia. Documentació > Equip de biblioteca>
Definició
<Dibuix tècnic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GINER i ROURICH, Matilde. Vocabulari dels oficis d'art. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1990. 164 p.
ISBN 84-393-0947-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca angle, n m
- es ángulo
<Arts > Dibuix tècnic>
<Matemàtiques>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca angle, n m
- es ángulo
- en angle
<Matemàtiques>
