Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "ariant" dins totes les àrees temàtiques
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?
- es (barra de navegació) barra de navegación, n f
- es (ruta de navegació) migas, n f pl
- es (ruta de navegació) ruta de navegación, n f
- fr (barra de navegació) barre de navigation, n f
- fr (ruta de navegació) fil d'Ariane, n m
- fr (ruta de navegació) piste de navegation, n f
- en (barra de navegació) navigation bar, n
- en (ruta de navegació) breadcrumb, n
- en (ruta de navegació) breadcrumb trail, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).
- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de ruta de navegació i barra de navegació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és la ruta de navegació en un web?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/189/).
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca actant, n m
- es actante
- fr actant
- en actant
<Lingüística>
Definició
Nota
- Segons el nombre d'actants que pot acollir un verb, es distingeixen els verbs avalents com ploure, els monovalents com córrer, els bivalents com menjar i els trivalents com regalar. Contrasta amb circumstant. [V. valència]
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca adenocarcinoma endometrioide secretor (anomalia morfològica)
- en Endometrioid adenocarcinoma, secretory variant (morphologic abnormality)
- cod 128680006
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adiant, n m
- nc Adiantum L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca adiant, n m
- nc Adiantum L.
<Botànica > polipodiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta d'alguer, n f
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca agulleta, n f sin. compl.
- ca mula, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serpeta, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca trompeter, n m sin. compl.
- ca aguya, n f var. ling.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca aulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix marianu, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus acus
- nc Siphostoma acus var. ling.
- es aguja de mar
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulla (DCVB-E): Balears, Tarragona
- agulla (FAUNAICT): Tarragona
- agulla (RANDA11): Balears
- aguya (RANDA11): Balears, Tarragona
- serp (DCVB-E): Tarragona
- serp (FAUNAICT): Tarragona
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpeta (DCVB-E): Tarragona
- serpetó (DCVB-E): Eivissa, Mallorca
- serpetó (RPCE3): Mallorca
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ailant, n m
- es ailanto, n m
- fr ailante, n m
- fr ailante glanduleux, n m
- fr faux vernis du Japon, n m
- fr vernis de Chine, n m
- en tree of heaven, n
- nc Ailanthus altissima
<Enginyeria forestal>
