Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.

ca n m
ca n m sin. compl.
ca n f sin. compl.
es n m
es n m
es n f
en n
en n
en n
for

<Química > Química orgànica>

Definició

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca àcid acetilsalicílic, n m
ca aspirina, n f sin. compl.
ca AAS, n m sigla
es ácido acetilsalicílico, n m
es aspirina, n f
es AAS, n m sigla
fr acide acétylsalicylique, n m
fr aspirine, n f
fr AAS, n m sigla
en acetylsalicilic acid, n
en aspirin, n
en ASA, n sigla
CAS 50-78-2

<.FITXA REVISADA>, <Tractament del dolor i medicines pal·liatives>, <Cardiologia>, <Farmacologia > Fàrmacs>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició

Fàrmac antiinflamatori no esteroidal, de la família dels salicilats, amb propietats analgèsiques, antiinflamatòries, antipirètiques i anticoagulants, que bloqueja la síntesi de les prostaglandines mitjançant la inhibició de les ciclooxigenases COX-1 i COX-2.

Nota

L'àcid acetilsalicílic s'empra en el tractament del dolor i la febre associats a causes diverses. S'administra a dosis baixes i perllongades com a antiagregant plaquetari en la prevenció d'accidents tromboembòlics en persones que han tingut un infart de miocardi, i també en la prevenció de certs tipus de càncer, com el d'estómac i el colorectal. És d'origen sintètic.

La denominació aspirina és la forma catalana corresponent a la DCI, al BAN i a l'USAN i, àcid acetilsalicílic, la corresponent al DOE.

L'àcid acetilsalicílic es coneix sovint amb la forma aspirina, que és una marca comercial.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
es órgano de Corti
es órgano espiral
en organ of Corti
en spiral organ

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Òrgan situat dins de la còclea on es troben les cèl·lules ciliades receptores dels moviments de l'endolimfa, el qual detecta els sons de diferents freqüències i fa la transducció d'estímuls sonors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
es órgano de Corti
es órgano espiral
en organ of Corti
en spiral organ

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició

Òrgan situat dins de la còclea on es troben les cèl·lules ciliades receptores dels moviments de l'endolimfa, el qual detecta els sons de diferents freqüències i fa la transducció d'estímuls sonors.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
es órgano de Corti
es órgano espiral
en organ of Corti
en spiral organ
TA organum spirale

<Otorinolaringologia > Otologia > Anatomia>

Definició

Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i fa possible l'audició.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
es órgano de Corti
es órgano espiral
en organ of Corti
en spiral organ
TA organum spirale

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca òrgan espiral, n m
ca òrgan acústic, n m sin. compl.
ca òrgan de Corti, n m sin. compl.
ca papil·la acústica, n f sin. compl.
ca papil·la espiral, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Neurologia>, <Otorrinolaringologia>

Definició

Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abellera espiral, n f
ca espirant autumnal, n m alt. sin.
ca espirant de tardor, n m alt. sin.
ca orquídia de tardor, n f alt. sin.
ca orquídea de tardor, n f var. ling.
nc Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
nc Spiranthes autumnalis Rich. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca abellera espiral, n f
ca espirant autumnal, n m alt. sin.
ca espirant de tardor, n m alt. sin.
ca orquídia de tardor, n f alt. sin.
ca orquídea de tardor, n f var. ling.
nc Spiranthes spiralis (L.) Chevall.
nc Spiranthes autumnalis Rich. var. ling.

<Botànica > orquidàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca acabar, v tr
ca eixugar, v tr sin. compl.
ca esgotar, v tr sin. compl.
ca exhaurir, v tr sin. compl.
es acabar
es agotar
es apurar
es consumir
es terminar

<Dret>

Definició

Arribar a la fi o a l'exhauriment {d'una cosa}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Han acabat els diners de la subvenció.

Ex.: L'empresa ha eixugat els beneficis que havia obtingut durant l'any.

Ex.: Un cop exhaurida la guerra s'establiren a Barcelona.

Ex.: Van esgotar el pressupost que havien assignat al projecte abans del que estava previst.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "aspirar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota