Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "astorar" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca castrar, v tr
- ca capar, v tr sin. compl.
- ca crestar, v tr sin. compl.
- ca sanar, v tr sin. compl.
- es capar
- es castrar
- fr castrer
- fr châtrer
- fr émasculer
- en castrate, to
- en emasculate, to
- en geld, to
- en spay, to [femelles]
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>, <Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca castrar, v tr
- ca capar, v tr sin. compl.
- es castrar
- fr châtrer
- en castrate
- en geld
<Ginecologia i obstetrícia>, <Urologia>, <Veterinària>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí astral, n m
- es colibrí astral
- fr colibri des Santa Marta
- en Santa Marta woodstar
- de Santa-Marta-Elfe
- nc Chaetocercus astreans
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca colibrí astral, n m
- es colibrí astral
- fr colibri des Santa Marta
- en Santa Marta woodstar
- de Santa-Marta-Elfe
- nc Chaetocercus astreans
<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>
<Literatura>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca comèdia pastoral, n f
- es comedia pastoril
<Literatura>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concedir, v tr
- ca atorgar, v tr sin. compl.
- es conceder
- es otorgar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La Generalitat concedirà ajuts a la comunitat de regants de Lleida.
Ex.: Es concediran les subvencions a totes les persones que compleixin els requisits establerts.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca concedir, v tr
- ca atorgar, v tr sin. compl.
- es conceder
- es otorgar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: Han concedit un accèssit a la millor comunicació presentada al congrés sobre dret i comerç internacional.
Ex.: La Generalitat li ha atorgat el premi aquest matí.
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca consell pastoral diocesà, n m
- es consejo pastoral diocesano
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
És una nova institució, creada pel Concili II del Vaticà: en el decret Christus Dominus (CD), núm. 27, es desitjava que es constituís en totes les diòcesis, en el número 16 del Motu proprio Ecclesiae sanctae I, del 6.8.1966, de Pau VI, també. El Sínode del 1971 va confirmar que tenia caràcter facultatiu. La carta circular Omnes Christifideles (OC), del 15.3.1975, disposava que s'instituís a totes les diòcesis, després d'haver tractat l'assumpte amb la Conferència Episcopal i el Consell Presbiterial, i en Ecclesiae imago, número 204, és molt recomanada.
La base teològica del Consell Pastoral Diocesà és la manifestació de la comunió que existeix entre tots els membres de la diòcesi, que, sota la guia del bisbe, exerceixen el dret de cooperar activament, cadascun segons el carisma i la condició propis, a l'edificació de l'Església, cos místic de Crist, en virtut de la seva participació pel baptisme i la confirmació en el triple munus de Crist (Apostolicam actuositatem, 2, paràgraf primer; constitució dogmàtica Lumen gentium [LG], núm. 32, paràgraf tercer; CD, 16, paràgraf primer, i càn. 208, 209, 210, 211, 212 i 216).
El sacerdoci comú dels fidels i el sacerdoci ministerial difereixen essencialment i no només en grau, però l'un s'ordena per l'altre, en la mútua ajuda i «suport» (LG, núm. 10, paràgraf segon). Els laics són corresponsables (LG, 37), han de participar activament en la missió apostòlica de l'Església, sent una ajuda per als pastors en el seu ministeri.
El Consell Pastoral Diocesà no exerceix una funció pastoral de govern. Per això proposa conclusions operatives. D'aquí el caràcter facultatiu i no obligatori que té, com el Consell Presbiteral. És propi del Consell Pastoral Diocesà estudiar, valorar i proposar conclusions operatives sobre l'acció pastoral de la diòcesi (càn. 511) en tots els camps (OC, 9). És un lloc d'intercanvi d'experiències entre tots els grups que treballen en la diòcesi (OC, 9). Correspon només al bisbe acceptar, manar executar i donar a conèixer els documents elaborats pel Consell Pastoral Diocesà (OC, 10).
El Consell Pastoral Diocesà representa els fidels de la diòcesi. Per tant, han de ser escollits per a donar la imatge de tota la comunitat diocesana (càn. 512). Formen part d'aquest Consell sacerdots, diaques permanents (OC, 7), membres dels instituts de vida consagrada i, especialment, laics designats de la manera que ho digui el bisbe. Els fidels han d'estar en plena comunió amb l'Església catòlica i han d'excel·lir per una fe segura, uns bons costums i prudència (càn. 512, § 1 i 3).
El Consell Pastoral Diocesà es regeix pels estatuts dictats pel bisbe. Quan la seu queda vacant, el Consell Pastoral Diocesà cessa (càn. 513). El Consell Pastoral Diocesà ha de ser convocat i presidit pel bisbe, segons les necessitats, almenys un cop l'any (càn. 514).
<Ciències socials > Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del ioga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/278>
- ca cos subtil, n m
- es cuerpo sutil, n m
- en astral body, n
- en subtle body, n
- sa sūkṣma śarīra, n n
<Ioga > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. El cos subtil és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos físic (sthūla-śarīra) i el cos causal (kāraṇa-śarīra).
- 2. La denominació sànscrita sūkṣma-śarīra està constituïda pels formants sūkṣma 'subtil' i śarīra 'cos'.
<Filosofia > Ioga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cos subtil, n m
- es cuerpo sutil, n m
- en astral body, n
- en subtle body, n
- sa sūkṣma śarīra, n n
<Filosofia > Ioga>
Definició
Nota
- 1. El cos subtil és un dels tres cossos que conformen l'ésser humà, juntament amb el cos físic (sthūla-śarīra) i el cos causal (kāraṇa-śarīra).
- 2. La denominació sànscrita sūkṣma-śarīra està constituïda pels formants sūkṣma 'subtil' i śarīra 'cos'.
