Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "atàvic" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca atac atònic
- en atonic seizure
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<09 Esports de pilota>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca atac estàtic, n m
- es ataque estático, n m
- fr attaque statique, n m
- en static offence, n
<Esport > 09 Esports de pilota>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Bàsquet>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàsquet [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/318>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb nous termes.
- ca atac estàtic, n m
- es ataque estático, n m
- fr attaque statique, n m
- en static offence, n
<Bàsquet > 03 Accions de joc i estratègia > 03 Jugades d'atac>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca atauric, n m
- es ataurique
- en ataurique
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca atavisme, n m
- ca herència atàvica, n f sin. compl.
- ca herència mediata, n f sin. compl.
- ca reversió, n f sin. compl.
- es atavismo, n m
- fr atavisme, n m
- en atavism, n
<.FITXA REVISADA>, <Genètica > Mendeliana > Herència>
Definició
<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>
- ca ataxiatelangièctasi, n f
- ca ATM, n f sigla
- es ataxia-telangiectasia, n f
- fr ataxie-télangiectasie, n f
- fr syndrome de Louis-Bar, n m sin. compl.
- en ataxia-telangiectasia, n
- en Louis-Bar syndrome, n sin. compl.
- cod 100
<Malalties minoritàries > Immunodeficiències primàries>
<Empresa > Comptabilitat. Auditoria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca benefici atípic, n m
- es beneficio atípico
- fr bénéfice atypique
- fr produit hors d'exploitation
- en atypical profit
<Auditoria i comptabilitat > Comptabilitat > Estructura patrimonial>
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca benefici atípic, n m
- ca ingrés extraordinari, n m sin. compl.
- es beneficio atípico
- es ingreso extraordinario
<Dret mercantil>
Definició
Nota
-
Els beneficis econòmics són el resultat positiu de l'activitat econòmica de l'empresa un cop se n'han deduït tots els costos derivats. Dins de la categoria dels beneficis es troben els beneficis atípics o també anomenats ingressos extraordinaris, que són els que l'empresa obté a causa d'una activitat aliena a la pròpia o a l'objecte social de l'empresa, és a dir, aquests beneficis tenen l'origen en un altre tipus d'operacions no recurrents. Per tant, es poden definir com aquells que es produeixen al marge de l'activitat o les activitats de l'empresa.
Hi ha certs elements característics d'aquest tipus de beneficis, com ara que són imprevisibles pel fet que s'obtenen d'una manera esporàdica i, per tant, no es poden preveure en els exercicis de l'activitat de l'empresa, ni incloure'ls per fer una comparació amb els exercicis passats. A més, acostumen a ser de naturalesa variable perquè poden procedir de diversos orígens o operacions considerats aliens a l'activitat habitual de l'empresa.
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Breviari d'Alaric, n m
- ca Lex romana visigothorum [la], n f sin. compl.
- es Breviario de Alarico
<Documentació jurídica>, <Dret romà>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Un cop assentat el poble got en terres gal·les, el rei Alaric II (484-507) ordenà fixar una selecció de la tradició jurídica romana formada per leges i iura, tradició que era comuna a tots els habitants de l'Imperi, amb la finalitat d'adaptar-la a la realitat del moment i de facilitar un millor coneixement, l'al·legació i l'aplicació de l'ordenament jurídic subsistent. Aquesta senzilla recopilació fou promulgada el 506, i fou coneguda historiogràficament com a Breviari d'Alaric, Breviari d'Anià o Lex romana visigothorum.
En cada llei i en cada fragment seleccionat dels iura, el Breviari incorpora una interpretació, redactada pels autors materials de la recopilació, per tal d'afavorir una major comprensió de les normes i l'adaptació al baix nivell cultural de l'època.
Els gots havien entrat en contacte amb la cultura romana a finals del segle III en la zona oriental de l'Imperi i creuaren violentament les fronteres un segle més tard. Després de forts enfrontaments, un pacte entre el rei got Vàlia i l'emperador romà Honori el 418 permeté l'assentament del poble invasor a la província gal·la Aquitania secunda, amb el compromís de defensar l'Imperi enfront d'enemics exteriors. Els gots acceptaren la tradició i l'organització pública romanes tot i que demanaren governar de manera autònoma en la nova demarcació i establir el dret que consideressin necessari. Partint de l'ordenament jurídic romà vigent, els monarques gots crearen lleis per a adaptar aquest ordenament a les noves realitats o per a regular el seu propi assentament i la cohabitació amb els gal·loromans. En aquesta línia jurídica territorialista es promulgaren les lleis teodoricianes o el Codi d'Euric, a fi de completar i actualitzar les leges constitutiones i iura del «dominat» o baix Imperi romà.
La legislació imperial havia quedat cristal·litzada en el Codi de Gregorià (recopilació que incorpora les leges des d'Adrià fins a Dioclecià), el Codi d'Hermogenià (leges de Dioclecià) i Codi de Teodoci (leges promulgades des de Constantí), mentre que els iura atribuïts als juristes clàssics oficialment reconeguts en la denominada Llei de citacions de Valentinià III, el 426, es mantenien en diverses col·leccions. Aquestes col·leccions jurisprudencials (Epitome Ulpiani, Pauli Sententiae, Liber Gai o Epitome Gai, entre altres), reelaborades i simplificades per a adequar-les a la cultura i a la pràctica jurídica postclàssica, no se cenyien a les obres originals dels autors als quals s'atribuïen, encara que sí que fixaven la tradició jurídica del baix Imperi romà vinculada als autors.
No obstant això, aquest dret romà oficial en el qual es fonamentaren els gots per a llur acció de govern, com a ordenament subsidiari complet, presentava dificultats per a ser conegut, difós i, fins i tot, comprès. Com ja s'ha exposat, el rei Alaric II ordenà recopilar en un sol cos una selecció de leges i iura vigents, amb la finalitat de superar la inseguretat jurídica regnant i adaptar l'ordenament a les noves necessitats de simplificació i aclariment. Alaric II promulgà el seu Breviari el 506, a Adouris, sud de la Gàl·lia, amb el contingut següent: commonitorium (instrucció o notificació règia per als funcionaris executors), índex de títols, unes quatre-centes leges del Codi de Teodosi, trenta-tres novellae (leges constitucions promulgades pels emperadors amb posterioritat a la publicació del Codi de Teodosi, el 438), iura (Liber Gai i Pauli Sententiae), vint-i-dues leges del Codi de Gregorià, dues leges del Codi d'Hermogenià i un fragment de les Responsa de Papinià.
Es tracta, doncs, d'una selecció de normes (excerpta) del «dominat», tant de leges com de iura (no s'hi incorporà res de Modestino ni d'Ulpià, els dos juristes restants dels cinc reconeguts en la Llei de citacions), encara que es respectà el text original del material recopilat. Al costat de la tasca de selecció, determinada per les necessitats jurídiques del moment, els juristes recopiladors redactaren una interpretatio de cadascuna de les normes que els afegiren al costat per tal de facilitar-ne la comprensió i l'adaptació. L'única excepció és l'Epitome de Gai, que ja en si mateix era una «interpretació». Aquestes interpretacions són una valuosa manifestació del dret romà vulgar existent.
La publicació del Breviari d'Alaric suposà la derogació de tot l'ordenament romà no seleccionat; així mateix, reduí les divergències que hi havia entre el dret oficial i el de la pràctica, a més de reforçar la política d'acostament d'Alaric II a l'aristocràcia laica i eclesiàstica gal·loromana, sovint titllada d'hostil. Aquesta recopilació abreujada coexistí amb el Codi d'Euric i amb la legislació goda restant i va quedar com a ordenament general subsidiari. El dret got i el dret romà cristal·litzats en el Breviari s'aplicaren a tota la població sota la jurisdicció de la monarquia germànica. El 507, els gots abandonaren bona part dels territoris gals, després de ser derrotats pels francs a Vouillé, i s'assentaren definitivament a Hispània, on ja s'havia produït una ocupació des de mitjan segle anterior.
No obstant això, el Breviari d'Alaric, creació jurídica gal·logoda, mantingué una gran difusió i influència durant segles a França. A Hispània, el Breviari tingué una funció menys rellevant, encara que es mantingué vigent fins a la nova recopilació del 654, el Liber iudiciorum, que recollí en un sol cos tot el dret de la monarquia hispanogoda. - ('Dret romà dels visigots')
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca càrrega estàtica, n f
- es carga estática
- en static load
<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>
