Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "babeca" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all roig, n m alt. sin.
  • ca  alls, n m pl alt. sin.
  • ca  cabeça (bulb), n f alt. sin.
  • ca  gra (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grill (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grum bulbil), n m alt. sin.
  • nc  Allium sativum L.

<Botànica > liliàcies>

all de bruixa all de bruixa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all de bruixa, n m
  • ca  all negre, n m alt. sin.
  • ca  cabeça grossa, n f alt. sin.
  • nc  Allium nigrum L.

<Botànica > liliàcies>

base múltiple amb protector de sobretensions base múltiple amb protector de sobretensions

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  base múltiple amb protector de sobretensions, n f
  • es  base múltiple con protector de sobretensiones, n f
  • fr  bloc multiprise avec protecteur de surtension, n m
  • en  multi socket surge protector power bar, n
  • en  surge protected power strip, n
  • eu  gaintentsioen kontrako babesa duen hargune anitzeko entxufe, n
  • eu  gaintentsioen kontrako babesa duen hargune anitzeko oinarri, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espadanya, n f
  • ca  gínjol de cabeça, n m alt. sin.
  • ca  hispànics, n m pl alt. sin.
  • ca  iris d'Espanya, n m alt. sin.
  • ca  lliri blau, n m alt. sin.
  • ca  lliri ciprià, n m alt. sin.
  • ca  lliri de ceba, n m alt. sin.
  • ca  lliri de cebeta, n m alt. sin.
  • ca  lliri de la Concepció, n m alt. sin.
  • ca  lliri de marjal, n m alt. sin.
  • ca  lliri de prat, n m alt. sin.
  • ca  lliri gínjol, n m alt. sin.
  • ca  lliri xifi, n m alt. sin.
  • ca  lliris celestes blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri-gínjol, n m var. ling.
  • nc  Iris xiphium L.

<Botànica > iridàcies>

estai de cabeça estai de cabeça

<11 Esports nàutics > Vela>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estai de cabeça, n m
  • es  estay de tope
  • fr  étai de tête
  • en  topmast stay

<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>

Definició
Estai subjectat al topall del pal.
nota de cap nota de cap

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  nota de cap, n f
  • ca  nota de sortida, n f
  • es  nota alta
  • es  nota de cabeza
  • es  nota de salida
  • fr  note de tête
  • fr  note de tête
  • it  nota capitale
  • it  nota di testa
  • pt  nota de cabeça
  • pt  nota de saída
  • en  head note
  • en  top note
  • de  Ausgangsnote
  • de  Kopfnote

<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>

Definició
Cadascuna de les notes que desprenen els components més volàtils d'un perfum, que es perceben en el moment que s'aplica i es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
protector de matalàs protector de matalàs

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  protector de matalàs, n m
  • es  protector de colchón, n m
  • es  protector de colchones, n m
  • fr  protège-matelas, n m
  • eu  koltxoi-babesa, n
  • eu  lastaira-babesa, n

<Fusteria > Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sindriera, n f
  • ca  meló d'aigua (fruit), n m sin. compl.
  • ca  meló d'Alger (fruit), n m sin. compl.
  • ca  meló de moro (fruit), n m sin. compl.
  • ca  síndria, n f sin. compl.
  • ca  síndria (fruit), n f sin. compl.
  • ca  xíndria, n f sin. compl.
  • ca  xíndria (fruit), n f sin. compl.
  • ca  albudeca, n f alt. sin.
  • ca  fanalets de síndria, n m pl alt. sin.
  • ca  meló d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  meló d'Alger, n m alt. sin.
  • ca  meló de l'aigua, n m alt. sin.
  • ca  meló de moro, n m alt. sin.
  • ca  meló de sang de bou (fruit), n m alt. sin.
  • ca  meloner, n m alt. sin.
  • ca  melonera, n f alt. sin.
  • ca  melonera d'Alger, n f alt. sin.
  • ca  síndria silvestre (fruit), n f alt. sin.
  • ca  sindriera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  xindriera, n f alt. sin.
  • ca  albudera, n f var. ling.
  • ca  bateca, n f var. ling.
  • ca  meló d'auia (fruit), n m var. ling.
  • ca  melons de l'Alguer, n m pl var. ling.
  • ca  pasteca, n f var. ling.
  • ca  pastega, n f var. ling.
  • nc  Citrullus lanatus (Thunb.) Matsum. et Nakai var. lanatus
  • nc  Citrullus pasteca Sageret var. ling.
  • nc  Citrullus vulgaris Schrad. var. ling.
  • nc  Cucumis citrullus (L.) Ser. var. ling.
  • nc  Cucurbita citrullus L. var. ling.

<Botànica > cucurbitàcies>

Nota

  • Respecte a la denominació melona, DIEC2-E la recull per a la «síndria llargaruda», NPBAL per a la «varietat de fruits llargs i grossos» i PELL2000-3 per a la «varietat el·lipsoidal, llarga i gruixuda».
tall superior tall superior

<Indústria > Indústries gràfiques > Edició de llibres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Vocabulari panllatí de la difusió i la distribució del llibre. Québec; Montréal: Office québécois de la langue française: Realiter, 2010. 87 p.
ISBN 978-2-550-58142-0

Les dades originals han estat adaptades a la metodologia del TERMCAT, sobretot pel que fa a la representació de la flexió de femení i a les categories lèxiques.

  • ca  tall superior, n m
  • ca  cap, n m sin. compl.
  • es  canto de cabeza [ES], n m
  • es  canto superior [MX], n m
  • fr  tête, n f
  • fr  tranche de tête, n f
  • fr  tranche supérieure, n f
  • it  taglio di testa, n m
  • it  taglio in testa, n m
  • it  taglio superiore, n m
  • gl  corte de cabeza, n m
  • pt  refilo da cabeça [BR], n m
  • pt  sobra da parte superior [PT], n f
  • ro  muchie superioară, n f
  • en  head, n
  • en  top, n
  • en  top edge, n

<Edició de llibres > Difusió i distribució>

Definició
Tall constituït per la part superior dels fulls d'un llibre.