Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bajocada" dins totes les àrees temàtiques

fusta balcada

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca fusta balcada, n f
es madera con curvatura al ancho, n f
fr bois courbé, n m
en warped wood, n
eu zabaletara okertutako zura, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

garrofer del diable

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer del diable, n m
ca bajoca de moro, n f sin. compl.
ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
ca garrofer pudent, n m sin. compl.
ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
ca arbre mongeter, n m alt. sin.
ca garrofer, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer de moro, n m alt. sin.
ca garroferet de moro, n m alt. sin.
ca garrover bord, n m alt. sin.
ca garrover del diable, n m alt. sin.
ca garrover del dianye, n m alt. sin.
ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
ca garrover pudent, n m alt. sin.
ca manpudolera, n f alt. sin.
ca mongeta borda, n f alt. sin.
ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
ca mongetera borda, n f alt. sin.
ca tramussera borda, n f alt. sin.
ca arbre monjat, n m var. ling.
ca contera, n f var. ling.
ca contera pudent, n f var. ling.
ca contera pudenta, n f var. ling.
ca jorva, n f var. ling.
nc Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.

garrofer del diable

<Botànica>

ca garrofer del diable, n m
ca bajoca de moro, n f sin. compl.
ca bajoquera de moro, n f sin. compl.
ca garrofer pudent, n m sin. compl.
ca mongetera d'arbre, n f sin. compl.
ca arbre mongeter, n m alt. sin.
ca garrofer, n m alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer de moro, n m alt. sin.
ca garroferet de moro, n m alt. sin.
ca garrover bord, n m alt. sin.
ca garrover del diable, n m alt. sin.
ca garrover del dianye, n m alt. sin.
ca garrover del dimoni, n m alt. sin.
ca garrover pudent, n m alt. sin.
ca manpudolera, n f alt. sin.
ca mongeta borda, n f alt. sin.
ca mongeta d'arbre, n f alt. sin.
ca mongetera borda, n f alt. sin.
ca tramussera borda, n f alt. sin.
ca arbre monjat, n m var. ling.
ca contera, n f var. ling.
ca contera pudent, n f var. ling.
ca contera pudenta, n f var. ling.
ca jorva, n f var. ling.
nc Anagyris foetida L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Jorva (pron. "jòlba") és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) giorva.

la selecció actual està blocada i no es pot editar

<TIC > Informàtica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca la selecció actual està blocada i no es pot editar
en the current selection is locked for editing

<Localització > Fraseologia>

mongeta tendra

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca mongeta tendra, n f
ca bajoca, n f sin. compl.
ca bajoqueta (valencià), n f sin. compl.
ca mongeta verda, n f sin. compl.
es alubia verde, n f
es habichuela verde, n f
es judía verde, n f
fr haricot vert, n m
it fagiolo verde, n m
en green bean, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició

Fruit d'una mongetera compost per la tavella i un nombre variable de llavors a l'interior que es consumeix encara immadur, cuinant-lo sense separar les llavors i la tavella.

Nota

Quan la denominació es compon d'un nucli i d'un adjectiu que indica que és immadur (tendre o verd en català, verde en castellà, vert en francès, etc.), sovint també s'utilitza el nucli sol amb el sentit de 'mongeta tendra'.

mongetera

<Ciències de la vida>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

mongetera

<Botànica>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

mongetera

<Botànica>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
ca batxoquera, n f var. ling.
ca fasol, n m var. ling.
ca fasoler, n m var. ling.
ca fasolera, n f var. ling.
ca fresol, n m var. ling.
ca fresol (fruit), n m var. ling.
ca fresol (llavor), n m var. ling.
ca fresolera, n f var. ling.
ca mungeta, n f var. ling.
nc Phaseolus vulgaris L.
nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

mongetera

<Ciències de la vida>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
ca batxoquera, n f var. ling.
ca fasol, n m var. ling.
ca fasoler, n m var. ling.
ca fasolera, n f var. ling.
ca fresol, n m var. ling.
ca fresol (fruit), n m var. ling.
ca fresol (llavor), n m var. ling.
ca fresolera, n f var. ling.
ca mungeta, n f var. ling.
nc Phaseolus vulgaris L.
nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

pebrotera

<Ciències de la vida>

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.