Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bardaixa" dins totes les àrees temàtiques

alcança alcança

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alcança, n f
  • ca  cardanxa de boles, n f alt. sin.
  • ca  èquium crètic, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  viboreres, n f pl var. ling.
  • nc  Echium creticum L.
  • nc  Echium machranthum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alcança, n f
  • ca  cardanxa de boles, n f alt. sin.
  • ca  èquium crètic, n m alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  viboreres, n f pl var. ling.
  • nc  Echium creticum L.
  • nc  Echium machranthum Roem. et Schult. var. ling.

<Botànica > boraginàcies>

arrencamonyos arrencamonyos

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrencamonyos, n m/f
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurro, n m alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  gaferots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasser bord, n m alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  xiqueta, n f alt. sin.
  • ca  caxurrera, n f var. ling.
  • ca  llaparasa, n f var. ling.
  • ca  lleparasa, n f var. ling.
  • ca  rapalassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium strumarium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

arrencamonyos arrencamonyos

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrencamonyos, n m/f
  • ca  bardana borda, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurro, n m alt. sin.
  • ca  cospins, n m pl alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  gaferots, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets bords, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets de fulla ampla, n m pl alt. sin.
  • ca  gossets, n m pl alt. sin.
  • ca  gossos, n m pl alt. sin.
  • ca  llaparassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa borda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menor, n f alt. sin.
  • ca  llapasser bord, n m alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  xiqueta, n f alt. sin.
  • ca  caxurrera, n f var. ling.
  • ca  llaparasa, n f var. ling.
  • ca  lleparasa, n f var. ling.
  • ca  rapalassa borda, n f var. ling.
  • nc  Xanthium strumarium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  escoplo

<Construcció>

Definició
Mena d'enformador de fulla estreta i gruixuda emprat per a fer forats picant amb la maça.
badaine badaine

<Eines i instruments de fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  badano
  • es  escoplo
  • fr  bédane
  • en  cape chisel
  • en  mortise chisel

<Indústria > Indústria de la fusta > Eines i instruments de fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  badano, n m
  • fr  bédane, n m/f
  • en  crosscut chisel, n
  • en  mortising chisel, n

<Enginyeria>

badaine badaine

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  badano
  • es  escoplo
  • fr  bédane
  • en  cape chisel
  • en  mortise chisel

<Fusteria > Aparells, estris, eines i instruments > Eines de tall>

Definició
Enformador de fulla estreta, més gruixuda que ampla, utilitzat per a fer mosses, forats, traus per a les metxes i, els més estrets, per a la col·locació de fixes tot picant sobre el mànec amb una maça.

Nota

  • Només queda en ús el badaine per a la col·locació de fixes. Per a fer els traus de les metxes el badaine ha estat substituït per la traucadora de cadena.
badaine badaine

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  badaine, n m
  • ca  badaina, n f sin. compl.
  • es  bedano, n m
  • es  escoplo, n m
  • es  badano, n m sin. compl.
  • fr  bédane, n m
  • fr  ciseau à mortaiser, n m
  • en  cape chisel, n
  • en  mortise chisel, n
  • eu  bedano, n
  • eu  beran, n
  • eu  eskopre, n
  • eu  xixel, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

bardana bardana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bardana, n f
  • ca  repalassa, n f alt. sin.
  • nc  Arctium L.
  • nc  Lappa Scop. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>