Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bicoca" dins totes les àrees temàtiques

marcapassos cardíac bicameral

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca marcapassos cardíac bicameral, n m
ca marcapassos cardíac bifocal, n m sin. compl.
es marcapasos cardíaco bicameral, n m
es marcapasos bicameral, n m sin. compl.
fr stimulateur cardiaque à double chambre, n m
en dual chamber pacemaker, n

Definició

Marcapassos que estimula les dues cambres cardíaques.

marroneta de l'om

<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca marroneta de l'om, n f
es w-blanca, n f
fr thécla de l'orme, n f
fr w-blanc, n m
it satirio w bianca, n m
en white-letter hairstreak, n
nc Satyrium w-album

<Zoologia > Insectes>

Definició

Taxonomia: Licènids > Satyrium

minova

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Immunologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca minova, n f
ca binova, n f sin. compl.
es lamparón, n f
fr écrouelle, n f
fr écrouelles, n f pl
en scrofula, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Immunologia>

Definició

Tumefacció dels ganglis limfàtics.

mistela blanca

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca mistela blanca
es mistela blanca
fr mistelle blanche
it mistella bianca
en white mistella
de weißer Mistella

mongeta tendra

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca mongeta tendra, n f
ca bajoca, n f sin. compl.
ca bajoqueta (valencià), n f sin. compl.
ca mongeta verda, n f sin. compl.
es alubia verde, n f
es habichuela verde, n f
es judía verde, n f
fr haricot vert, n m
it fagiolo verde, n m
en green bean, n

<Hortalisses. Verdures. Llegums. Bolets. Llavors. Germinats>

Definició

Fruit d'una mongetera compost per la tavella i un nombre variable de llavors a l'interior que es consumeix encara immadur, cuinant-lo sense separar les llavors i la tavella.

Nota

Quan la denominació es compon d'un nucli i d'un adjectiu que indica que és immadur (tendre o verd en català, verde en castellà, vert en francès, etc.), sovint també s'utilitza el nucli sol amb el sentit de 'mongeta tendra'.

mongetera

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

mongetera

<Botànica>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca fesoler, n m sin. compl.
ca fesolera, n f sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavellera, n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca mongeta, n f alt. sin.
nc Phaseolus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

mongetera

<Ciències de la vida>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
ca batxoquera, n f var. ling.
ca fasol, n m var. ling.
ca fasoler, n m var. ling.
ca fasolera, n f var. ling.
ca fresol, n m var. ling.
ca fresol (fruit), n m var. ling.
ca fresol (llavor), n m var. ling.
ca fresolera, n f var. ling.
ca mungeta, n f var. ling.
nc Phaseolus vulgaris L.
nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

mongetera

<Botànica>

ca mongetera, n f
ca bajoca (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoquera, n f sin. compl.
ca bajoqueta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca fesol (fruit), n m sin. compl.
ca fesol (llavor), n m sin. compl.
ca mongeta (fruit), n f sin. compl.
ca mongeta (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta seca (llavor), n f sin. compl.
ca mongeta tendra (fruit tendre), n f sin. compl.
ca monja (fruit), n f sin. compl.
ca monja (llavor), n f sin. compl.
ca tavella (fruit tendre), n f sin. compl.
ca tavelleta (fruit tendre), n f sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoques, n f pl alt. sin.
ca bajoques (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca fesol, n m alt. sin.
ca fesoler, n m alt. sin.
ca fesolera, n f alt. sin.
ca fesolet, n m alt. sin.
ca fesols, n m pl alt. sin.
ca fesols (llavor), n m pl alt. sin.
ca monges, n f pl alt. sin.
ca mongeta, n f alt. sin.
ca mongeta blanca (llavor), n f alt. sin.
ca mongeta comuna, n f alt. sin.
ca mongeta tendra, n f alt. sin.
ca mongeta verda, n f alt. sin.
ca mongeteres, n f pl alt. sin.
ca mongetes, n f pl alt. sin.
ca mongetes (fruit), n f pl alt. sin.
ca mongetes seques (llavor), n f pl alt. sin.
ca mongetes tendres (fruit tendre), n f pl alt. sin.
ca tavella de mongeta (valves del fruit), n f alt. sin.
ca tavellat de mongeta (valves del fruit), n m alt. sin.
ca tavellera, n f alt. sin.
ca batxoquera, n f var. ling.
ca fasol, n m var. ling.
ca fasoler, n m var. ling.
ca fasolera, n f var. ling.
ca fresol, n m var. ling.
ca fresol (fruit), n m var. ling.
ca fresol (llavor), n m var. ling.
ca fresolera, n f var. ling.
ca mungeta, n f var. ling.
nc Phaseolus vulgaris L.
nc Phaseolus compressus DC. var. ling.
nc Phaseolus haematocarpus Savi var. ling.
nc Phaseolus oblongus Savi var. ling.
nc Phaseolus sphaericus Savi var. ling.
nc Phaseolus tumidus Savi var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Les obres de buidatge recullen nombroses denominacions referides a races de conreu, algunes de les quals han estat tractades com a espècies. Per exemple, MASCLANS esmenta mongetera de la reina i mongetera de pasta reial per a Phaseolus haematocarpus; mongetera de fava, mongetera de mitja lluna, mongetera del ganxet, mongetera montmelona, mongetera nana, mongetera tarragonina, mongetera terrera i mongetera torteta per a Phaseolus compressus; mongetera del grapat per a Phaseolus oblongus; dragona blanca, mongetera catalana, mongetera nana catalana i mongetera setsetmanera per a Phaseolus tumidus; mongetera de confIt i mongetera rènega per a Phaseolus sphaericus.
D'altres obres recullen les denominacions dragones blanques, fesols del ganxet blancs, fesols menuts, mongeta de confi t, mongeta de fava, mongeta de genoll de Crist, mongeta de pasta reial, mongeta de la reina, mongeta del rector, mongetes catalanes, mongetes de Montmeló, mongetes de Parets, mongetes de la torteta, mongetes del ganxet, mongetes del grapat, mongetes del pinet, mongetes dragones, mongetes mitges llunes, mongetes montmelones, mongetes nanets, mongetes negres del frare, mongetes rènegues, mongetes setsetmaneres i mongetes tarragonines.

pebrotera

<Ciències de la vida>

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.