Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bondat" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports multidisciplinaris > Triatló>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del triatló [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/251/>
- ca casquet, n m
- es gorro, n m
- es gorro de baño, n m
- fr bonnet, n m
- fr bonnet de bain, n m
- en cap, n
- en swimming cap, n
<Triatló>
Definició
<10 Esports aquàtics>, <26 Esports multidisciplinaris > Triatló>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca casquet, n m
- es gorro
- es gorro de baño
- fr bonnet
- fr bonnet de bain
- en cap
- en swimming cap
<Esport > 10 Esports aquàtics>, <Esport > 26 Esports multidisciplinaris > Triatló>
Definició
Nota
- Tots els jugadors d'un equip de waterpolo porten el casquet d'un mateix color per distingir-se dels jugadors de l'equip adversari, llevat dels porters, que el porten vermell.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca burra, n f sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella, n f sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca moret negre, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera negra, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- ca tutó [petit], n m sin. compl.
- ca castañola, n f var. ling.
- ca furcadella, n f var. ling.
- ca morito, n m var. ling.
- ca muret, n m var. ling.
- ca negrita, n f var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Chromis chromis
- nc Chromia castanea var. ling.
- nc Chromis vulgaris var. ling.
- nc Heliases chromis var. ling.
- nc Sparus chromis var. ling.
- es castañola
- es castañuela
- es negrita
- es soldado
- fr castagneau
- fr castagnole
- fr petite castagnole
- it castagnola
- en damselfish
- en small black fish
- de Mönchsfisch
<Peixos > Pomacèntrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca burra, n f sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella, n f sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca moret negre, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera negra, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- ca tutó [petit], n m sin. compl.
- ca castañola, n f var. ling.
- ca furcadella, n f var. ling.
- ca morito, n m var. ling.
- ca muret, n m var. ling.
- ca negrita, n f var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Chromis chromis
- nc Chromia castanea var. ling.
- nc Chromis vulgaris var. ling.
- nc Heliases chromis var. ling.
- nc Sparus chromis var. ling.
- es castañola
- es castañuela
- es negrita
- es soldado
- fr castagneau
- fr castagnole
- fr petite castagnole
- it castagnola
- en damselfish
- en small black fish
- de Mönchsfisch
<Peixos > Pomacèntrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- es castañuela, n f
- es negrita, n f
- es soldado, n m
- fr castagneau, n m
- it castagnola, n f
- en damselfish, n
- de Mönchsfisch, n m
- nc Chromis chromis
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca circumvolució dentada, n f
- ca cos bollat, n m sin. compl.
- ca cos dentat, n m sin. compl.
- es circunvolución dentada
- es giro dentado
- en dentate fascia
- en dentate gyrus
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca circumvolució dentada, n f
- ca cos bollat, n m sin. compl.
- ca cos dentat, n m sin. compl.
- es circunvolución dentada
- es giro dentado
- en dentate fascia
- en dentate gyrus
<Neurociència > Neuroanatomia>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca ciutadà honrat, n m
- es ciudadano honrado
<Història>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciutadà honrat, n m
- es ciudadano honrado, n m
<Història del dret>
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ciutadà honrat | ciutadana honrada, n m, f
- es ciudadano honrado
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
- El ciutadà honrat era membre d'un grup de ciutadans socialment important, que es van començar a distingir dels altres habitants de les ciutats a partir del segle XII. Ells i els burgesos assumien el govern de les ciutats, si més no fins al segle XV. Amb Ferran II, van ser assimilats a barons i cavallers, però sense dret a participar en el braç nobiliari de les corts ni ser elegits com a diputats ni oïdors de comptes. Fins i tot es va crear una matrícula especial per a registrar-los, i se'ls va atorgar el privilegi de crear-ne ells mateixos de nous, sense que el rei renunciés a designar-ne d'altres. Així, van aparèixer els ciutadans de matrícula i els ciutadans de privilegi i nòmina reial, dos grups enfrontats que pugnaven per accedir al govern municipal. Per una concòrdia del 1599, tots dos grups van compartir càrrecs municipals, però, a poc a poc, es van transformar en títols merament honorífics. Aquesta categoria va existir fins a l'abolició dels títols de noblesa el 1838.
