Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "borrascada" dins totes les àrees temàtiques

espet espet

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espet, n m
  • es  espetón
  • fr  brochet de mer
  • it  sfirena
  • en  barracuda
  • de  Pfeilhecht
  • nc  Sphyraena sphyraena

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes que ateny un metre de llargada, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes, la mandíbula inferior clarament prògnata i l'aleta caudal molt escotada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espet, n m
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  xavetes, n f pl sin. compl.
  • ca  aspet, n m var. ling.
  • ca  chiflete, n m var. ling.
  • ca  espetón, n m var. ling.
  • ca  espeton de mar, n m var. ling.
  • ca  spet, n m var. ling.
  • nc  Sphyraena sphyraena
  • nc  Sphyraena spet var. ling.
  • nc  Sphyraena vulgaris var. ling.
  • nc  Sphyraenia vulgaris var. ling.
  • es  barracuda
  • es  espetón
  • fr  bécune européenne
  • en  European barracuda

<Peixos > Esfirènids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espet, n m
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  xavetes, n f pl sin. compl.
  • ca  aspet, n m var. ling.
  • ca  chiflete, n m var. ling.
  • ca  espetón, n m var. ling.
  • ca  espeton de mar, n m var. ling.
  • ca  spet, n m var. ling.
  • nc  Sphyraena sphyraena
  • nc  Sphyraena spet var. ling.
  • nc  Sphyraena vulgaris var. ling.
  • nc  Sphyraenia vulgaris var. ling.
  • es  barracuda
  • es  espetón
  • fr  bécune européenne
  • en  European barracuda

<Peixos > Esfirènids>

estirada d'arrencada estirada d'arrencada

<Esport > Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estirada d'arrencada, n f
  • es  tirón de arrancada

<Esport > Halterofília>

Definició
Exercici d'entrenament que consisteix a aixecar l'halter amb una agafada ampla, des de la tarima fins a l'altura dels malucs o de les espatlles.
estirada d'arrencada estirada d'arrencada

<06 Halterofília>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  estirada d'arrencada, n f
  • es  tirón de arrancada

<Esport > 06 Halterofília>

Definició
Exercici d'entrenament consistent a aixecar els halters amb una agafada ampla des de la tarima fins a l'altura dels malucs o de les espatlles.
llesca amb formatge gratinat i sobrassada llesca amb formatge gratinat i sobrassada

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llesca amb formatge gratinat i sobrassada
  • es  pan de payés con queso gratinado y sobrasada
  • fr  pain de campagne au fromage gratiné et à la soubressade (charcuterie au paprika typique de Majorque)
  • it  pane toscano con formaggio gratinato e sobrassada (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
  • en  peasant's bread with cheese au gratin and sobrassada (Majorcan cured pork sausage with paprika)
  • de  Bauernbrot mit gratiniertem Käse und Sobrassada (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

llesca de sobrassada amb mel llesca de sobrassada amb mel

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  llesca de sobrassada amb mel
  • es  pan de payés con sobrasada y miel
  • fr  pain de campagne à la soubressade et au miel (charcuterie au paprika typique de Majorque)
  • it  pane toscano con sobrassada al miele (insaccato di maiale con paprica tipico di Maiorca)
  • en  peasant's bread with sobrassada and honey (Majorcan cured pork sausage with paprika)
  • de  Bauernbrot mit Sobrassada und Honig (mallorquinische luftgetrocknete Paprikawurst vom Schwein)

<Plats a la carta. Pa amb tomàquet, entrepans i sandvitxos>

llunada llunada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada, n f
  • ca  civil, n m sin. compl.
  • ca  cornuda, n f sin. compl.
  • ca  guàrdia, n m sin. compl.
  • ca  guàrdia civil, n m sin. compl.
  • ca  llunada comuna, n f sin. compl.
  • ca  llunada grossa, n f sin. compl.
  • ca  martell, n m sin. compl.
  • ca  peix martell, n m sin. compl.
  • ca  peix martell comú, n m sin. compl.
  • ca  pristinc, n m sin. compl.
  • ca  cornailla, n f var. ling.
  • ca  cornaïlla, n f var. ling.
  • ca  cornudo, n m var. ling.
  • ca  guardia civil, n m var. ling.
  • ca  guàrdia-civil, n m var. ling.
  • ca  llimada, n f var. ling.
  • ca  llumada, n f var. ling.
  • ca  paix martell, n m var. ling.
  • ca  peix-martell, n m var. ling.
  • ca  pesce martell, n m var. ling.
  • ca  sivil, n m var. ling.
  • nc  Sphyrna zygaena
  • nc  Sphirna zigaena var. ling.
  • nc  Sphyra zigaena var. ling.
  • nc  Sphyrna zigaena var. ling.
  • nc  Squalus Zygaena var. ling.
  • nc  Sygaena var. ling.
  • nc  Zigaena malleus var. ling.
  • nc  Zygaena malleus var. ling.
  • es  alardillo, n m
  • es  barracuda, n f
  • es  cornuda, n f
  • es  cornuda cruz
  • es  cornudilla, n f
  • es  guardia civil
  • es  luna, n f
  • es  martillo, n m
  • es  martillo de mar
  • es  pez martillo, n m
  • es  tiburón martillo
  • fr  requin-marteau commun
  • fr  requin-marteau lisse
  • en  common hammerhead
  • en  hammerhead shark
  • en  hammerheaded shark
  • en  smooth hammerhead
  • en  smooth hammerhead shark

<Taurons > Esfírnids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llunada, n f
  • ca  civil, n m sin. compl.
  • ca  cornuda, n f sin. compl.
  • ca  guàrdia, n m sin. compl.
  • ca  guàrdia civil, n m sin. compl.
  • ca  llunada comuna, n f sin. compl.
  • ca  llunada grossa, n f sin. compl.
  • ca  martell, n m sin. compl.
  • ca  peix martell, n m sin. compl.
  • ca  peix martell comú, n m sin. compl.
  • ca  pristinc, n m sin. compl.
  • ca  cornailla, n f var. ling.
  • ca  cornaïlla, n f var. ling.
  • ca  cornudo, n m var. ling.
  • ca  guardia civil, n m var. ling.
  • ca  guàrdia-civil, n m var. ling.
  • ca  llimada, n f var. ling.
  • ca  llumada, n f var. ling.
  • ca  paix martell, n m var. ling.
  • ca  peix-martell, n m var. ling.
  • ca  pesce martell, n m var. ling.
  • ca  sivil, n m var. ling.
  • nc  Sphyrna zygaena
  • nc  Sphirna zigaena var. ling.
  • nc  Sphyra zigaena var. ling.
  • nc  Sphyrna zigaena var. ling.
  • nc  Squalus Zygaena var. ling.
  • nc  Sygaena var. ling.
  • nc  Zigaena malleus var. ling.
  • nc  Zygaena malleus var. ling.
  • es  alardillo, n m
  • es  barracuda, n f
  • es  cornuda, n f
  • es  cornuda cruz
  • es  cornudilla, n f
  • es  guardia civil
  • es  luna, n f
  • es  martillo, n m
  • es  martillo de mar
  • es  pez martillo, n m
  • es  tiburón martillo
  • fr  requin-marteau commun
  • fr  requin-marteau lisse
  • en  common hammerhead
  • en  hammerhead shark
  • en  hammerheaded shark
  • en  smooth hammerhead
  • en  smooth hammerhead shark

<Taurons > Esfírnids>

motor d'arrencada motor d'arrencada

<Components d'automoció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  motor d'arrencada, n m
  • ca  motor d'engegada, n m
  • ca  motor d'arrancada, n m sin. compl.
  • es  motor de arranque
  • fr  démarreur
  • fr  démarreur d'automobile
  • en  cranking motor
  • en  starter motor
  • en  starting motor

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>