Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "borrascs" dins totes les àrees temàtiques
<Meteorologia>
- ca 0 CRITERI ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, cicló bomba o bomba meteorològica?
<Física > Meteorologia>
Definició
Pel que fa a les formes adequades:
- Una ciclogènesi explosiva és un procés de formació o intensificació d'una circulació ciclònica, amb una disminució ràpida i acusada de la pressió atmosfèrica en el centre.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una bombogénesis i una ciclogénesis explosiva; els francesos, une bombe météorologique i une cyclogenèse explosive, i els anglesos, a bombogenesis, an explosive cyclogenesis i a weather bomb.
- Una borrasca explosiva, amb el sinònim secundari cicló bomba (reservat per a àmbits de poca formalitat),
és una borrasca de gran intensitat originada per una ciclogènesi explosiva; les borrasques explosives poden comportar fortes ventades i precipitacions.
. Els equivalents castellans són una bomba meteorológica, una borrasca explosiva i un ciclón bomba; els equivalents francesos, une bombe météo, une bombe météorologique i un cyclone explosif, i els anglesos, a bomb cyclone i a weather bomb.
Pel que fa a *bomba meteorològica, es considera que és una denominació inadequada pels motius següents:
(1) En l'àmbit especialitzat, no és una forma precisa, ja que designa tant el procés de formació d'una circulació ciclònica com la borrasca resultant d'aquest procés.
(2) En l'àmbit divulgatiu, és una forma que pot generar alarma entre la població, per les fortes connotacions de bomba.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de ciclogènesi explosiva i borrasca explosiva a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Ciclogènesi explosiva, borrasca explosiva, bomba meteorològica o cicló bomba?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ciclogenesi-explosiva-borrasca-explosiva-bomba-meteorologica-o-ciclo-bomba).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Geografia > Geografia física>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?
- es (Grau 7: vent fort) frescachón, n m
- es (Grau 7: vent fort) viento fuerte, n m
- es (Grau 8: temporal) temporal, n m
- es (Grau 9: temporal fort) temporal fuerte, n m
- es (Grau 10: termporal molt fort) temporal duro, n m
- es (Grau 11: temporal violent) temporal muy duro, n m
- es (Grau 12: huracà) huracán, n m
- es (Grau 12: huracà) temporal huracanado, n m
- fr (Grau 7: vent fort) grand frais, n m
- fr (Grau 8: temporal) coup de vent, n m
- fr (Grau 9: temporal fort) fort coup de vent, n m
- fr (Grau 10: termporal molt fort) tempête, n f
- fr (Grau 11: temporal violent) tempête violente, n f
- fr (Grau 12: huracà) ouragan, n m
- it (Grau 7: vent fort) vento forte, n m
- it (Grau 8: temporal) burrasca, n f
- it (Grau 9: temporal fort) burrasca forte, n f
- it (Grau 10: termporal molt fort) tempesta, n f
- it (Grau 11: temporal violent) tempesta violenta, n f
- it (Grau 12: huracà) uragano, n m
- en (Grau 7: vent fort) near gale, n
- en (Grau 8: temporal) gale, n
- en (Grau 9: temporal fort) strong gale, n
- en (Grau 10: termporal molt fort) storm, n
- en (Grau 11: temporal violent) violent storm, n
- en (Grau 12: huracà) hurricane, n
<Física > Meteorologia>
Definició
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Nota
- 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/231/).
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca anar de mal borràs, v intr
<Navegació tradicional>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs caldós de borratges
- es arroz caldoso de borrajas
- fr riz aux bourraches au bouillon
- it riso in brodo con borragini
- en rice with borage leaves stock
- de Reis in Brühe mit Borretsch
<Plats a la carta. Arrossos>
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca barranquisme, n m
- ca descens de barrancs, n m
- es barranquismo, n m
- es descenso de barrancos, n m
- fr canyoning, n m
<Didàctica de l'educació física>
<18 Muntanyisme>, <19 Espeleologia>, <23 Esports d'aventura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca barranquisme, n m
- ca descens de barrancs, n m
- ca descens de canyons, n m
- es barranquismo, n m
- es canyoning, n m
- es descenso de barrancos, n m
- es descenso de cañones, n m
- fr canyoning, n m
- fr canyonisme, n m
- fr descente de canyon, n f
- it canyoning, n m
- it torrentismo, n m
- en canyoneering, n
- en canyoning, n
<Esport > 18 Muntanyisme>, <Esport > 19 Espeleologia>, <Esport > 23 Esports d'aventura>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca barranquisme, n m
- ca descens de barrancs, n m sin. compl.
- es barranquismo, n m
- es descenso de barrancos, n m
- fr descente de torrent, n f
- en river descent, n
- de Bachbettwanderung, n f
- de Canyoning, n n
<Turisme > Activitats turístiques>
Definició
<Esport > Muntanyisme>, <Esport > Espeleologia>, <Esport > Esports d'aventura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca barranquisme, n m
- ca descens de barrancs, n m
- ca descens de canyons, n m
- es barranquismo, n m
- es canyoning, n m
- es descenso de barrancos, n m
- es descenso de cañones, n m
- fr canyoning, n m
- fr canyonisme, n m
- fr descente de canyon, n f
- it canyoning, n m
- it torrentismo, n m
- en canyoneering, n
- en canyoning, n
<Esport > Muntanyisme>, <Esport > Espeleologia>, <Esport > Esports d'aventura>
