Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "braat" dins totes les àrees temàtiques

ànec cullerot

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ànec cullerot, n m
ca bragat, n m sin. compl.
es pato cuchara, n m
fr canard souchet, n m
en shoveler, n
nc Anas clypeata

bràctea

<Ciències socials > Arqueologia>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

ca bràctea, n f
es bráctea
en bract

<Arqueologia > Treball de laboratori > Orfebreria>

Definició

Full molt fi de metall batut, generalment d'or o d'argent, usat en l'antiguitat a Grècia i a Roma per a fabricar joies o per a revestir objectes.

bràctea

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca bràctea, n f
es bráctea, n f
fr bractée, n f
en bract, n

<Botànica>

bragat -ada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca bragat -ada, adj
es bragado
en washed inner-thigs

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit dels quadrúpedes que tenen el pelatge de l'entrecuix d'un color més clar que el de la resta del cos.

Nota

S'aplica, especialment, als equins i les vaques.

bragat -ada

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

ca bragat -ada, adj
es bragado
en washed inner-thigs

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Colors i particularitats>

Definició

Dit dels quadrúpedes que tenen el pelatge de l'entrecuix d'un color més clar que el de la resta del cos.

Nota

S'aplica, especialment, als equins i les vaques.

Laylat al-Bara'ah

<Islam>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

ca Laylat al-Bara'ah, n f
ca Shab-e Bara'at

<Religions > Islam>

Definició

Nit de la lluna plena en què el profeta Muhàmmad va entrar a la Meca.

Nota

Hom creu que la Laylat al-Bara'ah és la nit en què Al·là escriu el destí dels fidels i allibera els seus servents pecadors que estaven predestinats a l'infern (Jahannam). Se celebra la nit del 14 al 15 de sa'ban, el vuitè mes del calendari islàmic, principalment al Pakistan i entre els musulmans d'aquesta procedència. Es tracta d'un temps de preparació per al mes del ramadà, el qual s'inicia quinze dies després de la Laylat al-Bara'ah. Els musulmans preguen a Al·là i reciten l'Alcorà durant tota la nit a fi d'obtenir el perdó dels seus pecats i un destí favorable per a l'any nou que està a punt de començar. Així mateix, es preparen dolços i menjars que es reparteixen entre els més pobres. Els àrabs salafistes no celebren aquest dia de festa.
Shab-e Bara'at és la denominació que rep la Laylat al-Bara'ah en el xiisme, el qual commemora el naixement del dotzè i darrer imam, Muhàmmad al-Mahdí.
La denominació Laylat al-Bara'ah significa 'la nit de l'alliberament'.

verat

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca verat, n m
ca cavalla, n f sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
ca guillem, n m sin. compl.
ca guillem [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [petit], n m sin. compl.
ca guillemó [juvenil], n m sin. compl.
ca llepets, n m pl sin. compl.
ca variadó [petit], n m sin. compl.
ca veradó, n m sin. compl.
ca veradó [juvenil], n m sin. compl.
ca verat comú, n m sin. compl.
ca verat gros, n m sin. compl.
ca verdet, n m sin. compl.
ca viat, n m sin. compl.
ca baradó [petit], n m var. ling.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barats, n m pl var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca brat, n m var. ling.
ca càbala, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
ca quinto, n m var. ling.
ca toribios, n m pl var. ling.
ca vairat, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca vayrat, n m var. ling.
ca veirat, n m var. ling.
ca verado [juvenil], n m var. ling.
ca verdel, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca veyrat, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
nc Scomber scombrus
nc Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
nc Scomber scomber var. ling.
es caballa
es caballa del Atlántico
es estornino
es sarda
es verdel
es visol
fr maquereau
fr maquereau commun
it scombro
en Atlantic mackerel
en common mackerel
en mackerel

<Peixos > Escòmbrids>

verat

<Zoologia > Peixos>

ca verat, n m
ca cavalla, n f sin. compl.
ca gallimó, n m sin. compl.
ca gallimó [juvenil], n m sin. compl.
ca gallimons [juvenil], n m pl sin. compl.
ca guillem, n m sin. compl.
ca guillem [juvenil], n m sin. compl.
ca guillem [petit], n m sin. compl.
ca guillemó [juvenil], n m sin. compl.
ca llepets, n m pl sin. compl.
ca variadó [petit], n m sin. compl.
ca veradó, n m sin. compl.
ca veradó [juvenil], n m sin. compl.
ca verat comú, n m sin. compl.
ca verat gros, n m sin. compl.
ca verdet, n m sin. compl.
ca viat, n m sin. compl.
ca baradó [petit], n m var. ling.
ca barat, n m var. ling.
ca barát, n m var. ling.
ca barats, n m pl var. ling.
ca bisso, n m var. ling.
ca brat, n m var. ling.
ca càbala, n f var. ling.
ca caballa, n f var. ling.
ca guillamons [juvenil], n m pl var. ling.
ca quinto, n m var. ling.
ca toribios, n m pl var. ling.
ca vairat, n m var. ling.
ca varat, n m var. ling.
ca vayrat, n m var. ling.
ca veirat, n m var. ling.
ca verado [juvenil], n m var. ling.
ca verdel, n m var. ling.
ca veret, n m var. ling.
ca veyrat, n m var. ling.
ca visol, n m var. ling.
nc Scomber scombrus
nc Scomber (Scomber) scombrus var. ling.
nc Scomber scomber var. ling.
es caballa
es caballa del Atlántico
es estornino
es sarda
es verdel
es visol
fr maquereau
fr maquereau commun
it scombro
en Atlantic mackerel
en common mackerel
en mackerel

<Peixos > Escòmbrids>