Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "brasa" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
- es braga, n f
- es bufanda multiuso, n f
- fr cache-col, n m
- fr cache-cou, n m
- en muffler, n
<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>
Definició
Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.
Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
- es braga, n f
- es bufanda multiuso, n f
- fr cache-col, n m
- fr cache-cou, n m
- en muffler, n
<Indumentària. Confecció > Indumentària>
Definició
Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.
Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca armariet de paret, n m
- es alacena, n f
- fr armoire, n m
- fr garde-manger, n m
- fr placard, n m
- eu arasa, n
<Fusteria > Mobles>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca balante
- ca balanda sin. compl.
- ca balant sin. compl.
- ca balanta sin. compl.
- ca ballante sin. compl.
- ca belante sin. compl.
- ca blante sin. compl.
- ca brase sin. compl.
- ca brassa sin. compl.
- ca bulanda sin. compl.
- ar بالانتي
- cy Balante
- cy Balanda sin. compl.
- cy Balant sin. compl.
- cy Balanta sin. compl.
- cy Ballante sin. compl.
- cy Belante sin. compl.
- cy Blante sin. compl.
- cy Brase sin. compl.
- cy Brassa sin. compl.
- cy Bulanda sin. compl.
- de Balante
- de Balanda sin. compl.
- de Balant sin. compl.
- de Balanta sin. compl.
- de Ballante sin. compl.
- de Belante sin. compl.
- de Blante sin. compl.
- de Brase sin. compl.
- de Brassa sin. compl.
- de Bulanda sin. compl.
- en Balanta
- en Alante sin. compl.
- en Balanda sin. compl.
- en Balant sin. compl.
- en Balante sin. compl.
- en Ballante sin. compl.
- en Belante sin. compl.
- en Brassa sin. compl.
- en Bulanda sin. compl.
- en Frase sin. compl.
- es balanta
- es balanda sin. compl.
- es balant sin. compl.
- es balante sin. compl.
- es ballante sin. compl.
- es belante sin. compl.
- es blante sin. compl.
- es brase sin. compl.
- es brassa sin. compl.
- es bulanda sin. compl.
- eu balantera
- eu balanda sin. compl.
- eu balant sin. compl.
- eu balanta sin. compl.
- eu ballante sin. compl.
- eu belante sin. compl.
- eu blante sin. compl.
- eu brase sin. compl.
- eu brassa sin. compl.
- eu bulanda sin. compl.
- fr balante
- fr balanda sin. compl.
- fr balant sin. compl.
- fr balanta sin. compl.
- fr ballante sin. compl.
- fr belante sin. compl.
- fr blante sin. compl.
- fr brase sin. compl.
- fr brassa sin. compl.
- fr bulanda sin. compl.
- gl balanta
- gl balanda sin. compl.
- gl balant sin. compl.
- gl ballante sin. compl.
- gl belante sin. compl.
- gl brante sin. compl.
- gl brase sin. compl.
- gl brassa sin. compl.
- gl bulanda sin. compl.
- gn valánta
- gn balánta sin. compl.
- gn valánda sin. compl.
- gn valánt sin. compl.
- gn vallánte sin. compl.
- gn velánte sin. compl.
- gn vlante sin. compl.
- gn vrase sin. compl.
- gn vrassa sin. compl.
- gn vulánda sin. compl.
- it balante
- it balanda sin. compl.
- it balant sin. compl.
- it balanta sin. compl.
- it ballante sin. compl.
- it belante sin. compl.
- it blante sin. compl.
- it brase sin. compl.
- it brassa sin. compl.
- it bulanda sin. compl.
- ja バランタ語
- nl Balante
- nl Balanda sin. compl.
- nl Balant sin. compl.
- nl Balanta sin. compl.
- nl Balante sin. compl.
- nl Ballante sin. compl.
- nl Blante sin. compl.
- nl Brase sin. compl.
- nl Brassa sin. compl.
- nl Bulanda sin. compl.
- pt balanta
- pt balanda sin. compl.
- pt balant sin. compl.
- pt balante sin. compl.
- pt ballante sin. compl.
- pt belante sin. compl.
- pt blante sin. compl.
- pt brase sin. compl.
- pt brassa sin. compl.
- pt bulanda sin. compl.
- ru Баланте
- ru Брасе sin. compl.
- ru Балант sin. compl.
- ru Бланте sin. compl.
- ru Брасса sin. compl.
- ru Баланта sin. compl.
- ru Баланда sin. compl.
- ru Беланте sin. compl.
- ru Буланда sin. compl.
- ru Балланте sin. compl.
- zh 巴兰特语
- zh 巴兰塔、巴兰、巴兰达、巴利安特、贝兰特、布兰达、布拉萨、布兰特、布拉塞 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Atlàntic septentrional>, <Àfrica > Guinea Bissau>, <Àfrica > Senegal>
Definició
El balante consta de cinc dialectes força diferenciats: fora, kantohe, naga, mane naga i mane.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca basa
- ca bassa sin. compl.
- cod odzamagu
- de Basa
- de Abacha sin. compl.
- de Abatsa sin. compl.
- de Komo sin. compl.
- de Rubasa sin. compl.
- en Basa
- en Bassa sin. compl.
- es basa
- es bassa sin. compl.
- eu basa
- eu bassa sin. compl.
- fr basa
- fr abacha sin. compl.
- fr abatsa sin. compl.
- fr bassa sin. compl.
- fr rubasa sin. compl.
- gl basa
- gl bassa sin. compl.
- it basa
- it bassa sin. compl.
- nl Basa
- nl Abacha sin. compl.
- nl Abatsa sin. compl.
- nl Bassa sin. compl.
- nl Rubasa sin. compl.
- pt basa
- pt bassa sin. compl.
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>
Definició
Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. A més del basa i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri, els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwa o el basa, no accepten els materials escrits en ngwo.
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca base, n f
- es basa
- en base
<Arqueologia > Construccions > Elements arquitectònics>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca base, n f
- es basa
- es base
- en base
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bengalí
- ca bangla sin. compl.
- cod bangla
- ar البنغالية
- cy Bengali
- cy Bangla sin. compl.
- de Bengalisch
- de Bangla sin. compl.
- de Bengali sin. compl.
- en Bengali
- en Banga-Bhasa sin. compl.
- en Bangala sin. compl.
- en Bangla sin. compl.
- es bengalí
- es bangla sin. compl.
- eu bengalera
- fr bengali
- fr bangla sin. compl.
- gl bengalí
- gl bangla sin. compl.
- gn vengali
- gn vangla sin. compl.
- it bengali
- it bengalese sin. compl.
- ja ベンガル語
- ja バングラ語 sin. compl.
- nl Bengaals
- nl Bangla sin. compl.
- pt bengali
- pt bangala sin. compl.
- ru Бенгальский
- ru Бангла sin. compl.
- ru Бенгали sin. compl.
- ru Банга-бхаша sin. compl.
- zh 孟加拉语
- zh 孟加拉 sin. compl.
- scr Alfabet bengalí
- num Sistema bengalí
<Indoeuropea > Indoirànica > Índic>, <Àsia > Bangla Desh>, <Àsia > Índia>
Definició
En bengalí, com en marathi, s'observa força influència del sànscrit, la llengua hindú clàssica. En canvi, en hindi i panjabi la influència més notable és persa i aràbiga.
La zona on es parla bengalí es caracteritza per una densitat demogràfica molt alta. A més dels 180 milions de parlants nadius, hi ha uns 40 milions de persones que el tenen com a segona llengua.
La divisió dialectal més àmpliament acceptada distingeix quatre grups principals: el radh, el banga, el kamarupa i el varendra.
Els dialectes radh (sud-occidentals) han servit de base per a l'elaboració del bengalí estàndard, emprat tant a l'Índia com a Bangladesh.
<Indumentària > Roba infantil>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bolquer calcetes, n m
- es braga pañal
<Indumentària > Roba infantil>
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca braça, n f
<Navegació tradicional>
