Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brivalla" dins totes les àrees temàtiques

cullera autoprensora cullera autoprensora

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cullera autoprensora, n f
  • ca  cullera bivalva, n f
  • es  cuchara bivalva
  • fr  benne preneuse
  • en  clam-shell bucket
  • de  Zweischalengreifer

<Construcció>

draga de cullera autoprensora draga de cullera autoprensora

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  draga de cullera autoprensora, n f
  • ca  draga de cullera bivalva, n f sin. compl.
  • es  draga de carramarro
  • es  draga de cuchara bivalva
  • fr  drague à benne piocheuse
  • fr  drague à benne preneuse
  • en  clamshell dredge
  • en  grab dredge

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica>

Definició
Draga mecànica de cullera, especialment apta per a fons pedregosos, l'extrem del braç de la qual és format per dues parts iguals articulades que s'emporten el fang que resta entre totes dues i que es descarrega obrint totes dues parts per mitjà de cables.
draga de cullera autoprensora draga de cullera autoprensora

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  draga de cullera autoprensora, n f
  • ca  draga de cullera bivalva, n f sin. compl.
  • es  draga de carramarro
  • es  draga de cuchara bivalva
  • fr  drague à benne piocheuse
  • fr  drague à benne preneuse
  • en  clamshell dredge
  • en  grab dredge

<Ports > Instal·lacions auxiliars fixes i mòbils>

Definició
Draga mecànica de cullera, especialment apta per a fons pedregosos, l'extrem del braç de la qual és format per dues parts iguals articulades que s'emporten el fang que resta entre totes dues i que es descarrega obrint totes dues parts per mitjà de cables.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

espina-xoca espina-xoca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espina-xoca, n f
  • ca  floravia, n f sin. compl.
  • ca  gafet, n m sin. compl.
  • ca  gossets, n m pl sin. compl.
  • ca  gossos, n m pl sin. compl.
  • ca  gutxets, n m pl sin. compl.
  • ca  herba de tres claus, n f sin. compl.
  • ca  llagasta, n f sin. compl.
  • ca  narriola, n f sin. compl.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  aferragós, n m alt. sin.
  • ca  aferragosos, n m pl alt. sin.
  • ca  arrancamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  arrencamonyos, n m/f alt. sin.
  • ca  baconets, n m pl alt. sin.
  • ca  blanquiella, n f alt. sin.
  • ca  cadells, n m pl alt. sin.
  • ca  cadiretes, n f pl alt. sin.
  • ca  caparrera, n f alt. sin.
  • ca  caparres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  card estrellat, n m alt. sin.
  • ca  cardassina, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa borda, n f alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  catxurreres, n f pl alt. sin.
  • ca  catxurros, n m pl alt. sin.
  • ca  catxurros (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  coscorros, n m pl alt. sin.
  • ca  enganxadones, n m alt. sin.
  • ca  enganxadones (fruit), n m alt. sin.
  • ca  enganxagossos, n m alt. sin.
  • ca  enganxamonyos, n m alt. sin.
  • ca  escardot bord, n m alt. sin.
  • ca  escorpins, n m pl alt. sin.
  • ca  espinacal, n m alt. sin.
  • ca  floravies, n f pl alt. sin.
  • ca  gafets, n m pl alt. sin.
  • ca  gafets petits, n m pl alt. sin.
  • ca  garrinets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba catxurrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'hepatitis, n f alt. sin.
  • ca  herba de les espines, n f alt. sin.
  • ca  herba de les punxes, n f alt. sin.
  • ca  herba del fetge, n f alt. sin.
  • ca  herba dels tres claus, n f alt. sin.
  • ca  herba espitllera, n f alt. sin.
  • ca  herba fetgera, n f alt. sin.
  • ca  herba pollosa, n f alt. sin.
  • ca  herba xoca, n f alt. sin.
  • ca  llagastes, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassa, n f alt. sin.
  • ca  llapassa menuda, n f alt. sin.
  • ca  llapassa petita, n f alt. sin.
  • ca  llufes, n f pl alt. sin.
  • ca  obriülls, n m alt. sin.
  • ca  punxera, n f alt. sin.
  • ca  rastellera, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  rioles espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  te de garrot, n m alt. sin.
  • ca  te de punxes, n m alt. sin.
  • ca  violes espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  xoca, n f alt. sin.
  • ca  xoques, n f pl alt. sin.
  • ca  espina xoca, n f var. ling.
  • ca  ferragosos, n m pl var. ling.
  • ca  flor-i-dia, n f var. ling.
  • ca  garrutxera, n f var. ling.
  • ca  guixets, n m pl var. ling.
  • ca  llipasses, n f pl var. ling.
  • ca  riaia, n f var. ling.
  • ca  sobrevia, n f var. ling.
  • ca  xaques, n f pl var. ling.
  • nc  Xanthium spinosum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

fenomen de la rialla i el plor forçats fenomen de la rialla i el plor forçats

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fenomen de la rialla i el plor forçats, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>

Definició
Es presenta en casos d'esclerosi múltiple i consisteix en moviments afectius d'aparició brusca que, a vegades, es transformen de rialla a plor o viceversa sense que els acompanyi un canvi d'ànim.
grisalla grisalla

<Indústria del vidre>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  grisalla, n f
  • es  grisalla
  • fr  grisaille
  • en  black enamel grisaille

<Indústria > Indústria del vidre>

grisalla grisalla

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  grisalla, n f
  • es  grisalla
  • en  grisaille

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>

Definició
Pintura executada només en tons de gris, que pretén recrear l'efecte visual del baix relleu.
grisalla grisalla

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  grisalla, n f
  • es  grisalla, n f
  • fr  grisaille, n f
  • en  grisaille, n
  • eu  grisaila, n

<Fusteria > Materials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  oriola, n f
  • ca  centàurea de Malta, n f alt. sin.
  • ca  rialla, n f alt. sin.
  • ca  rialles, n f pl alt. sin.
  • ca  riola, n f alt. sin.
  • ca  centaura de Malta, n f var. ling.
  • nc  Centaurea melitensis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>