Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brnia" dins totes les àrees temàtiques

albúrnia albúrnia

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  albúrnia, n f
  • ca  búrnia, n f sin. compl.
  • es  albornía

<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>

Definició
Alfàbia petita usada per a guardar-hi líquids i fruita confitada.
albúrnia albúrnia

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  albúrnia, n f
  • ca  ambúrnia, n f sin. compl.
  • ca  búrnia, n f sin. compl.
  • es  albornía

<Utillatge de cuina>

Definició
Atuell de terrissa per a mel, confitura, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bània, n f
  • es  banya, n f
  • fr  bania, n f
  • fr  banya, n f
  • en  banya, n
  • de  Banja, n f

<Imatge personal>

Definició
Bany de vapor tradicional rus, que es practica en una cambra de fusta on es crea una gran quantitat de vapor calent.

Nota

  • La forma bània és una adaptació de la forma russa originària. Significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bània, n f
  • es  banya, n f
  • fr  bania, n f
  • fr  banya, n f
  • en  banya, n
  • de  Banja, n f

<Lleure > Turisme>

Definició
Bany de vapor tradicional rus, que es practica en una cambra de fusta on es crea una gran quantitat de vapor calent.

Nota

  • La forma bània és una adaptació de la forma russa originària. Significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
bània bània

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  bània, n f
  • es  banya, n f
  • fr  bania, n f
  • fr  banya, n f
  • en  banya, n
  • de  Banja, n f

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició
Bany de vapor tradicional rus, que es practica en una cambra de fusta on es crea una gran quantitat de vapor calent.

Nota

  • La forma bània és una adaptació de la forma russa originària que significa, genèricament, 'sauna' o 'bany de vapor'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  banià, n m
  • es  baniano, n m
  • en  banian, n
  • en  banyan, n

<Botànica>

Nota

  • El terme banià s'aplica a diverses espècies del gènere Ficus que tenen un cicle de vida i un aspecte similar, tot i que la més característica és Ficus benghalensis.
barb barb

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  barb, n m
  • ca  brià, n m sin. compl.
  • es  barro
  • fr  bossede
  • fr  varron
  • it  tarolo
  • en  warole
  • de  Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.
borni bòrnia borni bòrnia

<Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  borni bòrnia, adj
  • ca  guerxo -a, adj sin. compl.
  • es  tuerto
  • fr  borgne
  • en  one-eyed

<Oftalmologia>

Definició
Mancat d'un ull.
braia pinnatífida braia pinnatífida

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  braia pinnatífida, n f
  • ca  murbeckiel·la, n f alt. sin.
  • nc  Murbeckiella pinnatifida (Lam.) Rothm.
  • nc  Arabis pinnatifida Lam. sin. compl.
  • nc  Sisymbrium pinnatifidum (Lam.) DC. sin. compl.
  • nc  Braya pinnatifida (Lam.) W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Sisymbrium dentatum All. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

braia pinnatífida braia pinnatífida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  braia pinnatífida, n f
  • ca  murbeckiel·la, n f alt. sin.
  • nc  Murbeckiella pinnatifida (Lam.) Rothm.
  • nc  Arabis pinnatifida Lam. sin. compl.
  • nc  Sisymbrium pinnatifidum (Lam.) DC. sin. compl.
  • nc  Braya pinnatifida (Lam.) W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Sisymbrium dentatum All. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>