Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "budellam" dins totes les àrees temàtiques

bidell | bidella bidell | bidella

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bidell | bidella, n m, f
  • es  bedel
  • fr  appariteur
  • fr  concierge d'école
  • fr  huissier
  • en  head porter

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Persona que té cura de l'edifici d'un centre d'ensenyament, n'efectua o en supervisa la neteja, hi fa tasques de manteniment de l'interior i hi presta altres serveis.
bidell | bidella bidell | bidella

<Ciències socials > Educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  bidell | bidella, n m, f
  • es  bedel
  • fr  appariteur
  • fr  concièrge d'école
  • fr  huissier
  • en  head porter
  • en  porter

<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>

Definició
Persona que té cura de l'edifici d'un centre educatiu, n'efectua o en supervisa la neteja, hi fa tasques de manteniment de l'interior i hi presta altres serveis.
budell budell

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  budell, n m
  • es  ciona
  • nc  Ciona intestinalis

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels flebobranquis, de cos cilíndric, verdós, blanquinós o rogenc i de mantell transparent i tou.
budell budell

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  budell, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Qualsevol de les parts en què hom considera dividit l'intestí.
budell de gat budell de gat

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  budell de gat, n m
  • ca  gat cut, n m

<Pesca>

Definició
Corda prima molt resistent, teixida amb fil fet de budell de gat, que empren els pescadors de canya com a fil per a llur ormeig en la pesca de la llíssera.
budeller | budellera budeller | budellera

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  budeller | budellera, n m, f
  • es  mondonguero
  • es  tripero
  • fr  boyaudier
  • en  tripe-dealer

<Indústria. Energia > Ocupacions>

Definició
Persona que prepara els intestins dels animals sacrificats per tal d'utilitzar-los industrialment o culinàriament.
càncer de budell prim càncer de budell prim

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  càncer de budell prim, n m

<Gastroenterologia>, <Oncologia i radioteràpia>

Definició
Tumor maligne de l'intestí prim. Comprèn l'adenocarcinoma, altres tipus més rars de carcinoma (carcinoma de cèl·lules petites, carcinoma adenoescatós, carcinoma anaplàstic o sarcomatoide), el tumor carcinoide i modalitats tumorals malignes infreqüents: liomiosarcoma, rabdomiosarcoma, liposarcoma, fibrosarcoma, schwannoma maligne, osteosarcoma extraesquelètic, mesenquimoma maligne, coriocarcinoma i tumors metastàtics.
còlon còlon

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  còlon, n m
  • ca  budell gros, n m sin. compl.
  • ca  budell sacsoner, n m sin. compl.
  • es  colon
  • fr  côlon
  • en  colon

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Part del budell gros situada entre el cec i el recte; té de llargada mitjana 1,5 m, de calibre de 4 a 6 cm i les seves funcions principals són la formació, el transport i l'evacuació de la femta.

Nota

  • La denominació còlon prové del grec kolon 'membre'.
duodè duodè

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  duodè, n m
  • ca  budell primer, n m sin. compl.
  • ca  intestí pancreàtic, n m sin. compl.
  • es  duodeno
  • fr  duodénum
  • en  dodecadactylon
  • en  duodenum

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Primera part de l'intestí prim, que s'estén del pílor a l'angle de Treitz, en forma de C ampla envoltant el cap del pàncrees. Hom el pot dividir en quatre porcions. La primera porció, immediatament postpilòrica, anomenada bulb duodenal per la seva forma dilatada, s'orienta cap a la dreta i a dalt fins a les proximitats del coll de la vesícula biliar. La segona porció, tubular, vertical i descendent, emmarca el cap del pàncrees fins a la seva vora inferior; hi desemboquen el colèdoc i els conductes de Wirsung i de Santorini, a través de la papil·la de Vater; forma un angle amb el bulb que rep el nom de genoll superior (genu superius) i un altre amb la tercera porció que s'anomena genoll inferior (genu inferius). La tercera porció, horitzontal, es dirigeix a l'esquerra i acaba en els vasos mesentèrics superiors. La quarta porció, ascendent, arriba fins a l'angle de Treitz, on comença el jejú. Rep la seva denominació del fet que la seva longitud havia estat avaluada erròniament en dotze travessos de dit.

Nota

  • La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.
fol·licle limfàtic del budell gros fol·licle limfàtic del budell gros

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fol·licle limfàtic del budell gros, n m
  • ca  nòdul limfàtic solitari del còlon, n m sin. compl.

<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Cadascun dels fol·licles limfàtics solitaris de la túnica mucosa del còlon.