Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bullcia" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albó de muntanya, n m
- ca gamó, n m sin. compl.
- ca albó, n m alt. sin.
- ca albó blanc, n m alt. sin.
- ca albons, n m pl alt. sin.
- ca arbeçó, n m alt. sin.
- ca asfòdel, n m alt. sin.
- ca canyamussa, n f alt. sin.
- ca caramuixa, n f alt. sin.
- ca caramuixes, n f pl alt. sin.
- ca caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamonera, n f alt. sin.
- ca gamonet, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrassera, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca alberó, n m var. ling.
- ca arbassons, n m pl var. ling.
- ca arbessó, n m var. ling.
- ca armuto, n m var. ling.
- ca asfodel, n m var. ling.
- ca aubó, n m var. ling.
- ca aubons, n m pl var. ling.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus albus Mill.
- nc Asphodelus subalpinus auct. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
Nota
- Armuto (pron. "almútu") és un nom alguerès provinent del sard armutu.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca budleia, n f
- nc Buddleja davidii Franch.
<Botànica > buddleiàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació budleia per a la var. magnifica, usada en jardineria.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca budleia, n f
- nc Buddleja davidii Franch.
<Botànica > buddleiàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació budleia per a la var. magnifica, usada en jardineria.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca budleia, n f
- es budleya, n f
- fr arbre aux papillons, n m
- fr buddleia, n m
- en butterfly bush, n
- en orange eye, n
- en summer lilac, n
- nc Buddleja davidii
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca bulímia, n f
- es bulimia
- fr boulimie
- en bulimia
<Infermeria > Infermeria medicoquirúrgica>
Definició
Nota
- La bulímia pot ser un símptoma de certs trastorns orgànics o psíquics.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bulímia, n f
- es bulimia, n f
- fr boulimie, n f
- en bulimia, n
<Infermeria>
<Endocrinologia i nutrició>, <Salut mental>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bulímia, n f
- ca adefàgia, n f sin. compl.
- ca cinorèxia, n f sin. compl.
- ca fam canina, n f sin. compl.
- ca fam de bou, n f sin. compl.
- ca gana excessiva, n f sin. compl.
- es adefagia
- es bulimia
- fr adéphagie
- fr bulimie
- en adephagia
- en boulimia
- en bulimia
<Endocrinologia i nutrició>, <Salut mental>
Definició
Nota
- La denominació bulímia està formada a partir del grec boûs 'bou' i límós 'fam'.
- La denominació adefàgia està formada a partir del grec áden 'bastant' i -fàgia. S'usava antigament.
- La denominació fam canina s'usa en sentit figurat.
<Ciències de la salut > Salut mental. Psiquiatria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de psiquiatria [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/21/>
- ca bulímia, n f
- es bulimia, n f
- fr boulimie, n f
- en bulimia, n
- de Bulimie, n f
<Psiquiatria > Funcionalisme psíquic: conceptes generals i alteracions patològiques>
Definició
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bulímia nerviosa, n f
- es bulimia nerviosa
- fr boulimie mentale
- fr boulimie nerveuse
- en bulimia nervosa
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Definició
Nota
- Les accions compensatòries solen concretar-se en autoprovocació del vòmit, abús de laxants i diürètics, etc.
