Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI ciclisme de sala, ciclisme indoor, Spinning, bicicleta de sala o bicicleta de spinning?
es (bicleta de sala) bicicleta de ciclismo de interior, n f
es (bicleta de sala) bicicleta de ciclismo indoor, n f
es (bicleta de sala) bicicleta de spinning, n f
es (ciclisme de sala) ciclismo de interior, n m
es (ciclisme de sala) ciclismo indoor, n m
es (ciclisme de sala) spinning, n m
fr (bicleta de sala) cardio-vélo, n m
fr (bicleta de sala) cardiovélo, n m
fr (bicleta de sala) vélo de spinning, n m
fr (ciclisme de sala) cardio-vélo, n m
fr (ciclisme de sala) cardiovélo, n m
fr (ciclisme de sala) spinning, n m
en (bicleta de sala) group cycling bike, n
en (bicleta de sala) indoor cycling bike, n
en (bicleta de sala) stationary cycling bike, n
en (bicleta de sala) studio cycle, n
en (ciclisme de sala) indoor cycling, n
en (ciclisme de sala) spinning, n
en (ciclisme de sala) stationary cycling, n
en (ciclisme de sala) studio cycling, n

<Esports > Gimnàstica>, <Esports > Ciclisme>

Definició

Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.

- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.

- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.

Nota

1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/forma-pedalant-al-gimnas).

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca a barbeta, adj
es a barbeta
fr en barbette
en en barbette

Definició

Dit de l'artilleria que està en posició de tir en una fortificació amb un parapet sense troneres ni merlets o en el seu equivalent en un vaixell.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Portal terminològic valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2023.
<http://www.avl.gva.es/lexicval/ptv>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca a barbeta, adj
es a barbeta
fr en barbette
en en barbette

Definició

Dit d'una fortificació que presenta un parapet sense troneres ni merlets, de manera que no cobrix els artillers.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrassó, n m
ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
ca gaixiva, n f sin. compl.
ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
ca agrassera, n f alt. sin.
ca agrassons, n m pl alt. sin.
ca burba (fruit), n f alt. sin.
ca burbera, n f alt. sin.
ca burberes, n f pl alt. sin.
ca burbes, n f pl alt. sin.
ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
ca gaixives, n f pl alt. sin.
ca grosella, n f alt. sin.
ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
ca groseller, n m alt. sin.
ca grosellers, n m pl alt. sin.
ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
ca riber, n m alt. sin.
ca riber espinós, n m alt. sin.
ca ribes, n f pl alt. sin.
ca agrasom, n m var. ling.
ca agrasons, n m pl var. ling.
ca agressons, n m pl var. ling.
ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
ca gatxiva, n f var. ling.
ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
ca pinsós, n m pl var. ling.
nc Ribes uva-crispa L.
nc Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agrassó, n m
ca agrassó (fruit), n m sin. compl.
ca gaixiva, n f sin. compl.
ca gaixiva (fruit), n f sin. compl.
ca agrassera, n f alt. sin.
ca agrassons, n m pl alt. sin.
ca burba (fruit), n f alt. sin.
ca burbera, n f alt. sin.
ca burberes, n f pl alt. sin.
ca burbes, n f pl alt. sin.
ca burbes (fruit), n f pl alt. sin.
ca gaixives, n f pl alt. sin.
ca grosella, n f alt. sin.
ca grosella d'Europa, n f alt. sin.
ca groseller, n m alt. sin.
ca grosellers, n m pl alt. sin.
ca raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
ca riba blanca (fruit), n f alt. sin.
ca riber, n m alt. sin.
ca riber espinós, n m alt. sin.
ca ribes, n f pl alt. sin.
ca agrasom, n m var. ling.
ca agrasons, n m pl var. ling.
ca agressons, n m pl var. ling.
ca búrberes (fruit), n f pl var. ling.
ca gatxiva, n f var. ling.
ca gatxiva (fruit), n f var. ling.
ca pinsós, n m pl var. ling.
nc Ribes uva-crispa L.
nc Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquequengi, n m
ca bosses vermelles, n f pl sin. compl.
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca metes de burra, n f pl sin. compl.
ca alicàcabi, n m alt. sin.
ca bosses, n f pl alt. sin.
ca bosses de pastor, n f pl alt. sin.
ca bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
ca bufeta de ca, n f alt. sin.
ca bufetes, n f pl alt. sin.
ca ceroses, n f pl alt. sin.
ca fesol bord, n m alt. sin.
ca fesol de gos, n m alt. sin.
ca orval, n m alt. sin.
ca orval arbret, n m alt. sin.
ca orval fi, n m alt. sin.
ca pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
ca tomaquera borda, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern, n f alt. sin.
ca tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
ca tomateres bordes, n f pl alt. sin.
ca tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
ca tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
ca tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
ca tomàtiga borda, n f alt. sin.
ca tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
ca tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
ca tomatiguera borda, n f alt. sin.
ca tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
ca alicacabi, n m var. ling.
ca alicacabí, n m var. ling.
ca alicaví, n m var. ling.
ca alquequenge, n m var. ling.
ca alquequenges, n m pl var. ling.
ca tomàtica de capceta, n f var. ling.
ca tomàtica de capseta, n f var. ling.
nc Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alquequengi, n m
ca bufeta, n f sin. compl.
ca bufeta de gos, n f sin. compl.
ca fesol bord, n m sin. compl.
ca orval, n m sin. compl.
ca orval fi, n m sin. compl.
nc Physalis alkekengi
nc Physalis grancheti

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Gastroenterologia>, <Urologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta monocàrpica o anual de la família de les solanàcies, que es fa en terres cultivades o incultes, marges i erms una mica humits i frescals de la muntanya mitjana, tant de Catalunya com del País Valencià.

Nota

Les fulles i les tiges de l'alquenquengi, que es cullen a l'estiu, i els fruits, que maduren entre agost i setembre, han estat emprats en decocció per estimular la diüresi, contra el mal de pedra i com a laxants suaus.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca alta comèdia, n f
ca comèdia burgesa, n f
es alta comedia
es comedia burguesa

Definició

Comèdia generalment de tema amorós, protagonitzada per gent de classes benestants.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de burrata
es ensalada de burrata
fr salade de burrata
it insalata di burrata
en burrata salad
de Burrata-Salat

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "burleta" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició